Davant l'alarmant baixada dels comentaris, l'equip editorial d'aquest blog es va reunir d'urgència, per a buscar novetats, que facen que els lectors es tornen a involucrar.
La reunió va durar poc. Encara hi havia gent que no s'havia assegut quan el director va fer un crit impressionant:
- ¡QUIERO MAS CARNAZA! -
I va eixir pegant una portada.
Com a resultat de la reunió, ací es presenta l'enquesta més particular de totes les que s'han fet al blog.
Molts dels que em llegiu, em coneixeu bé, i m'interessa saber quin penseu que és el meu pitjor defecte, i quina la meua millor virtut.
Vaig a posar algunes propostes, però si el que creieu, no està a les opcions, podeu deixar-ho als comentaris i contarà igualment.
MILLOR VIRTUT:
- Divertit. Se fer riure, se dir la frase adequada per a provocar la rialla, i per animar en moments baixos.
- Sinceritat. Si t'he de dir alguna cosa, t'ho diré encara que no la vullgues sentir. No solc enganyar, ni mentir. Soc sincer.
- Actiu. Sempre disposat a fer coses, saps que pots contar en mi, per a qualsevol plan. Viatjar, fer qualsevol esport, pendre cervesses, sempre estic disposat.
- Valore l'amistat. Pels meus amics ho donaria tot. Saben que poden contar en mi.
PITJOR DEFECTE
- No sé guardar secrets. Si tens un secret inconfessable, no me'l contes. Acabarà enterant-se tothom.
- Poc seriós. Sempre estic fent broma, inclús quan la situació no ho requereix. Em costa posar-me seriós.
- Irreflexiu: No pense mai les coses dos voltes abans de dir-les (sobretot si bec). No mesure les conseqüències de les meues paraules.
- Inconstant: Sempre comence tot, i mai acabe res. Comence les coses amb ganes, i sempre acabe cansant-me.
Ale, a votar amics.
6 comentarios:
Jo m'isc per la tangent perquè considere que la teua millor virtut i el teu pitjor defecte no estan inclosos entre les opcions.
La millor virtut, pense, és que ets un genial observador. Això dit per ficar-li nom, però desglossat significaria:
- Et fixes en detalls en els què la resta no repara.
- Estudies bé la psicologia de les persones i això et fa conèixer-les bé; fins i tot predir-les.
- Analitzes el teu entorn personal i social i ets capaç de criticar-lo finament o de escriure històries sobre aquest.
El teu pitjor defecte, llàstima que haja de dir-ho per ací, és que la tens xicoteta. Què li anem a fer.
Ahir vaig arribar molt pet a casa, tio. Quasi vomite i tot, i això ja és dir...
1 abraç!
JULI
Y yo creo que el peor defecto de Julián es que la tiene larga...la lengua! Mira que descubrir así tus secretos más íntimos Saül...
Una vez un amigo me dijo que hay un "dicho" (aquí no existen los proverbios) que dice algo así como que hay que comerse medio almúd de sal con alguien para poder conocerlo bien, y eso es mucha sal. Así que me temo que me quedan muchas cenas contigo antes de conocerte lo suficiente...y hablar de tus virtudes y defectos. Sólo diré que gracias a tu poca seriedad me has alegrado más de un momento bajo, y que Julián ha aportado una de tus mayores virtudes.
Ala guapetón, a disfrutar de estos días!!
Yo ya he votado. QUe sepas que el defecto estaba claro!! jeje. dices las cosas sin pensarlas no crees??jejeje
Y la virtud...tendrías que dejar que tuviesemos más de un voto..es lo que más me ha costado!!!
Muchos besos!!!!!!!!!!!!
Mira, no te conec tan com per això, però penso que no ets pas tan de contar secrets, ni de fer sempre broma.
Al menys amb mi no has estat així.
Nuse.
Ets mentider compulsiu i no ho has dit??
Ah, i jo normalment, penso que la millor virtud sol coincidir tb amb el pitjor defecte, és a dir, són el mateix.
Besootes wapu!
Uhm... 'Paraules al vent', què místic... Potser ho hages copiat d'altre blog. Jo ho he vist per ahí.
Parlant de copiar... Ángel González, Pepe Rubianes... Bé, saps de lo que parle.
Ah! I lo de Amy ja m'ho va dir algú l'altre dia. Igual no es cosa particular de ton germà i tu.
Bé, a aquell sonet parlava de ta m... Nooo, home. Doncs mira, sense que servisca de precedent, en aquell parlava de totes i de ninguna. És un exercici d'introspecció on reflectisc un repetit que experimente en el procés de penjar-me per alguna tia.
Els llibres, tots teus quan vullgues. Compte amb les còpies no vaja a acabar jo en el trullo per la teua culpa.
En sèrio ets tan bocaxancla? Jo no et feia així... Jo pense que les coses serioses no se t'escapen, ni tan sols aparenta que les saps.
Bé, figura. Parlarem d'honoraris que últimament et mantinc quasi jo soles el blog, eh?
Un abraç!
JULI
estoy esperando alguna entrada que cuente que tal fueron las paellas...
Publicar un comentario