Aquesta serà l'última entrada abans de les vacanes, que com l'any passat em prendré, ja que durant poc més d'un mes no vaig a actualitzar, si no ocorre res que calga contar d'inmediat.
Ahir quan vaig tancar la porta de ma casa, i a l'altra banda estaven Botella, Cris i Nando, vaig sentir un segon de tristesa, perquè realment eixe gest de tancar la porta, definia molt bé el meu moment actual.
Perquè tots estem d'acord, i Nando posa molt d'interés en recordar-ho, que mai oblidarem els moments viscuts a la universitat, i que aquest grup de gent que mola tant, i que ens divertim tant junts no es dissoldrà fàcilment. Però també és lògic pensar que difícilment d'ací dos anys (l'any que ve segurament no hi haurà Burriana, perquè jo estaré a Dresde), ens juntarem 15 persones com aquest cap de setmana, o 18 com l'any passat.
Però de moment no tenim més que recordar els bons moments, que aquesta 4ª edició de Burriana ens ha deixat, ja que tot i la pluja del disabte a la nit, ningú pot dir que s'ha avorrit a Burriana.
Així hem tingut molta platja, una bona partida de pòker, un menú gastronòmic variadet, i una nit passada per aigua on quasi tots vam agafar un bon pet, i on Ferran, Nando i jo, acompanyats pel meu germà Sergio, per apurar un poc més la festa vam viure una odísea que riu-te tu de Homero.
M'encanta aquest cap de setmana. M'encanta obrir les portes de ma casa als meus amics, i que vinguen a la platja del meu poble, i als meus xiringuitos, i es divertisquen com ho faig jo. No estàvem tots, però els que estàvem vam disfrutar, i encara que aquest cap de setmana quasi em gasten el nom, em fan molt feliç venint al meu poble, i com sempre Burriana (i Botella i Ferran que han vingut a les 4 edicions) mai falla.
Quan tinga alguna foto potser la afegisca a l'entrada, i si no la inmensa majoria dels que em llegiu les podreu veure al facebook.
1 comentario:
A lo millor no ens donem compte, i com és ja una cita marcada al calendari, anem a Burriana, ens ho pasem que flipes, i tornem a casa, i a lo millor no ens parem a pensar el que significa que ú ens óbriga la porta de sa casa a tanta gent, i d'eixa manera. per cert, els teus pares uns sants, no tots deixarien als seus fills fer aixó.
Burriana mai falla, i en el meu pet als xiringuitos mirava els rellamps iluminar tota la platja i pensava "com mola", sense caure en la locura.
I el que ademés estigueren allí també alguns dels meus amics de Xeraco ho va fer encara més especial. I ells també s'ho pasaren genial.
I ja t'ho he dit a altra entrada, peró a mi em molà molt que acabàrem la nit d'eixa manera tan friki, com tantes vegades hem acabat les nits de festa a València, com eixos dijousos frikis que són els que es recorden sempre.
Encara ens queden un parell de quedades abans de que te'n vages. Seguirem al peu del canó.
Publicar un comentario