Senyals de vida

Quan ú dòna senyals de vida, és entre altres coses perquè està viu. I jo estic més viu que mai.

Dresden és una ciutat molt, molt bonica, que m'ha sabut guanyar des d'el primer dia. Té un Rosis com aquell on mai vaig anar en Berlin, i este ja l'he estrenat.

Visc molt a prop de la faena i la meua habitació es molt gran. Fer la compra és molt barat, i hi ha llocs on també es pot beure i menjar per molts poquets diners (que bó es el noodle box per 2,50 €).

Tot no és perfecte (La resi no té ni forn ni congelador), però és que si tot fòra perfecte segurament açó perdria part del seu encant.

Demà comence a treballar, i prompte espere conèixer a molta més gent, així que espere poder parlar de tot açò d'ací no res.

Hi ha avions que s'han d'agafar quan estan a punt d'eixir.

Estaré com a casa

Quan em vaig enterar que faria el Erasmus Practicas a Dresden, vaig començar a informar-me sobre la ciutat. Com no és una capital europea, quasi no sabia res d'ella. Em costava ubicar-la al mapa, i sols em sonava que havia estat bombardejada durant la segona guerra mundial.

Una volta informat ja sé que a Dresden li han dit la Florència de l'Elba, i que tots els monuments enderrocats després dels bombardejos han estat reconstruïts fa relativament poc de temps.

Però hi ha una cosa que m'ha cridat realment l'atenció. La vall de l'Elba, a Dresden,que té una llargària de 18 quilòmetres, era patrimoni de la humanitat per la UNESCO per ser un conjunt natural i arquitectònic d'especial interés. I parle en passat, perquè ja no ho és. Parlen del tema ací i ací

Els governants de Dresden han tingut l'ocurrència de construir un pont de quatre carrils que creua l'Elba i fa perdre tot el valor excepcional que tenia la vall. No m'he molestat en buscar qui mana a Dresden, o a qui correspon el projecte de la construcció del pont, perquè l'estupidesa no entén de partits ni d'ideologies.

Quan ho he llegit he pensat que esta història era típica de València, jo creia que coses així sols passaven a València, però es veu que no. Així que estaré com a casa!

I concurs de monòlegs "festes de la Misericòrdia"

Al meu poble, en les festes feien un concurs de monòlegs. Ho organitzava una falla, i feia falta que s'apuntara gent per a que els donaren la subvenció. El primer premi eren 500 euros, el segon 300 i el tercer 200.

La meua germana que té amics a la falla em va animar per a presentar-me, però quan vaig tindre el monòleg escrit no em vaig veure dalt de l'escenari... jo soc ocurrent, i sé dir coses que facen riure en el moment oportú, però no sabia si anava a fer-ho bé... i el meu germà va eixir al meu rescat i va decidir que ell diria el monòleg.

Vam estar els 3 dies que teniem abans de fer-lo assatjant, marcant els acudits, millorant-los, donant-li rotllo, i el resultat no va poder ser millor.
El monòleg estava ben escrit, el meu germà el va bordar, i el public es va fartar de riure i aplaudir. Així que vam guanyar la nostra semifinal i estem classificats per a la gran final, que es celebra el dia 25 al teatre Payà de Burriana.

Hi ha competència, però vistes les rises del públic en les 3 semifinals, tenim moltes opcions, a més hi ha que fer un monòleg nou, que ja està escrit i em sembla que pot donar encara millor resultat que el primer.

Si algú vol que li envie els monòlegs, sols ha de demanar-me'ls, però clar un monòleg escrit perd molt i hi han moltes parides que parlen de Burriana i no entendreu. També si algú vol vindre a veure la final, les entrades es venen en Suvi's (i algun lloc més que no recorde) a 5 euros, (si algú que no és de Burriana vol vindre li la puc conseguir jo).

I açò volia contar.

De com han passat els 35 dies que he estat sense escriure al blog, i de com pense passar els que em queden fins que me'n vaja

Els 35 dies que he passat sense escriure al blog han donat per a molt. He passat temps a la platja, han havut alguns dissabtes bons de xiringuitos, les disfresses de Rafel i les festes del poble.

He escrit monòlegs, he fet projecte, he intentat apendre un poc d'alemà, he renyit amb els de relacions internacionals de la ETSII.

He posat moltes coses en ordre al meu cap, m'he comprat un netbook, m'he canviat les ulleres, m'he fet una analítica completa i un electro...

També encara que no estic en Dresden, m'he dedicat a canviar un poc el disseny del blog, que ja li feia falta.

I ara queden 13 dies, fins que el dia 28 agafe el vol que em porte a una nova aventura, que tinc moltes ganes de viure. En estos dies vull poder despedir-me de tots, pegar-me un parell o tres de bones festes, acabar ( o quasi) el projecte, intentar no enfadar-me més amb els de relacions internacionals de la ETSII, que guanyem el monòleg i preparar bé la maleta per a no oblidar-me res. Ho conseguire?

Ah, ¿que se dice ado?

No pises el suelo que han fregao,
es que siempre vas atolondrao,
cada vez menos carne, mas pescao,
corazón de hojalata, ojo morao,
besos de Judas, culo mojao.

¿Donde estabas cuando estabas a mi lao?
En asuntos de amor, cinco raspao
concurso de rots, toro embolao
esquivo, irreverente, maleducao
con ganas de ser un exiliao
con ganas de pegarte un buen bocao.

Ah, ¿que se dice ado?
Pues soy del mismo centro de Bilbado,
un vaso de leche, con Cola-Cado,
Sol, Gran Via, Corrientes, Callado,
Kalispera, Obrigado
Cuando menos te lo esperes,
los ocho días habrán pasado.