miércoles, 30 de septiembre de 2009

Senyals de vida

Quan ú dòna senyals de vida, és entre altres coses perquè està viu. I jo estic més viu que mai.

Dresden és una ciutat molt, molt bonica, que m'ha sabut guanyar des d'el primer dia. Té un Rosis com aquell on mai vaig anar en Berlin, i este ja l'he estrenat.

Visc molt a prop de la faena i la meua habitació es molt gran. Fer la compra és molt barat, i hi ha llocs on també es pot beure i menjar per molts poquets diners (que bó es el noodle box per 2,50 €).

Tot no és perfecte (La resi no té ni forn ni congelador), però és que si tot fòra perfecte segurament açó perdria part del seu encant.

Demà comence a treballar, i prompte espere conèixer a molta més gent, així que espere poder parlar de tot açò d'ací no res.

Hi ha avions que s'han d'agafar quan estan a punt d'eixir.

3 comentarios:

Nando dijo...

M'alegra que et mole la ciutat, i que que t'agrade la resi, i que sàpigues demanar birres en alemà.

Aquest és el teu any, peró no t'oblides de tornar de tant en tant, que si no m'acostumarè a lo bo.

Que et vaja be demà.

Unknown dijo...

Hey!
Així que tot per-fec-te? No esperava menys!
Ademés, he sentit habitació molt gran?? Comprenc...

Saül, sé que estàs molt emocionat amb Dresden però no t'oblides dels teus orígens, que Burriana s'inunda!! Espere que no li passe res a la teua familia, a ta casa ni al CLK de Donet, que he vist molts cotxes flotant per allí.

Molts besets i sort amb el curro

M.ÀnGeLs dijo...

Saül, q tal el prier dia de treball?
Espere q bé. Ja he llegit q estás molt bé, i encara és el principi...segur q passes un any genial, no ho dubte!
Has fugit de Burriana i mira el desastre q has fet!
Vinga a passar-ho bé. un bes

Fdo.: la antipàtica