La millor visita és un concurs. El meu blog sempre s'ha caracteritzat per la interacció amb els lectors, i sempre m'agrada posar enquestes, concursos i coses així, ara vaig més lluny, perquè està clar que el blog no tindria sentit sense vosaltres que el llegiu, i a partir d'ara aneu també a ajudar-me a construir-lo.
Espere i dessitje que durant l'any que vaig a estar ací a Dresden, alguns dels meus amics (poble, universitat, germans inclús) vinguen a visitar-me; primer perquè no s'arrepentiran, esta ciutat és molt bonica, és barata, la festa mola i té llocs prop també bonics per anar a passar el dia. Segon, perquè quan estàs fora sempre s'agraeix que la gent invertisca el seu temps i els seus diners en vindre a veure't.
Totes i cadascuna d'eixes visites van a ser especials per a mi, i cada visita serà diferent a les altres, i segur que totes em fan molta il·lusió, però...
Sols una podrà ser... LA MILLOR VISITA . I com ho ha d'aconseguir?
Cada grup (o persona) que vinga a visitar-me, haurà d'enviar-me en la setmana següent de la visita, les 3 fotos que crega que defineixen millor el que ha estat el viatge, i un text (20 línies aprox.) on s'arrepleguen les seues impressions, vivències... També haurà d'escollir una frase, que siga "la frase de la visita".
Els que veniu en grup podeu fer-ho entre tots, o deixar a algú encarregat.
Amb eixe material i el meu toc personal jo escriure l'entrada del blog que conte la vostra visita.
Quan s'acabe l'any, un jurat del que jo seré president, i pot ser colabore algun dels meus amics d'ací, escollirem l'entrada del blog que haja quedat més bé, i eixe grup serà el guanyador del concurs.
Primers participants: Tipets (i potser Aurora), el pròxim cap de setmana!!
lunes, 26 de octubre de 2009
martes, 20 de octubre de 2009
Regals
Ja diu la dita que "debades ningún frare pega cabotades", i és que ja queden ben poques coses que siguen gratis.
Allò que fa a les platjes tan especials és precissament que és una de les últimes distraccions que continuen sent gratuïtes.
L'altre dia algú va escriure al facebook que aplegarà un dia que pagarem per respirar; si no ho fem ja, és per que no és fàcil trobar un mètode per a embotellar l'aire i vendre'l després als supermercats.
Per això, en estos temps que corren, és d'agraïr que hi haja gent que vaja contracorrent, que cree, i que després ho compartisca amb tothom, a cost zero (kosten lost, jaja).
Ací us deixe un enllaç des d'on us podeu descarregar de forma totalment legal l'últim disc de "Canteca de Macao" que està genial:
"Agua pa la tierra"
I també Hernan Casciari, ha decidit penjar en internet la seua última novela, que jo estic llegint a la faena quan no tinc res a fer (encara que això de no tindre faena està acabant-se):
"El pibe que arruinaba las fotos"
Si us mola, no dubteu en difundir els enllaços, i també estaria que bé que anareu a algun concert de Canteca, que van molt prompte al FNAC de València (també debades), i ja si vos mola molt puix us compreu el disc o el llibre, que també estan a la venta en format tradicional.
Des de Dresden, fent-vos regalets.
Allò que fa a les platjes tan especials és precissament que és una de les últimes distraccions que continuen sent gratuïtes.
L'altre dia algú va escriure al facebook que aplegarà un dia que pagarem per respirar; si no ho fem ja, és per que no és fàcil trobar un mètode per a embotellar l'aire i vendre'l després als supermercats.
Per això, en estos temps que corren, és d'agraïr que hi haja gent que vaja contracorrent, que cree, i que després ho compartisca amb tothom, a cost zero (kosten lost, jaja).
Ací us deixe un enllaç des d'on us podeu descarregar de forma totalment legal l'últim disc de "Canteca de Macao" que està genial:
"Agua pa la tierra"
I també Hernan Casciari, ha decidit penjar en internet la seua última novela, que jo estic llegint a la faena quan no tinc res a fer (encara que això de no tindre faena està acabant-se):
"El pibe que arruinaba las fotos"
Si us mola, no dubteu en difundir els enllaços, i també estaria que bé que anareu a algun concert de Canteca, que van molt prompte al FNAC de València (també debades), i ja si vos mola molt puix us compreu el disc o el llibre, que també estan a la venta en format tradicional.
Des de Dresden, fent-vos regalets.
domingo, 18 de octubre de 2009
L'est
Nota: podia hui haver escrit tres entrades sense cap contingut, que es titolaren "El meu blog no és un xat", "Nando p_t_r_" i "La vida puede ser maravillosa" (esta última no l'escric perquè ja ho han fet i molt bé, Nando i Julian), així em podrieu boicotejar lliurement eixes entrades, però jo crec que finalment la cordura imperarà i no hi haurà boicot.
En alemany: der Osten
Si mirem enrere en el temps, veiem que la última gran anormalitat democràtica, era el socialisme (mai es va aplegar a un autèntic comunisme) soviètic, i dic una anormalitat democràtica, sense entrar a valorar els pros i els contres del socialisme, sinò perquè un ciutadà dels països firmants del pacte de Varsovia, tenia fa 20 anys (que és molt poc de temps quan parlem d'història) molts drets individuals coartats.
Així en l'any 1989 un ciutadà de Dresden, no podia viatjar a Espanya de vacances. Per no tindre, no tenia possibilitat ni d'intentar-ho, ja que els aeroports del bloc soviètics, sols ofertaven vols a altres aeroports comunistes.
La cosa va començar a canviar amb l'aplegada de Gorbachov, el de la piga, que va adoptar la doctrina Sinatra, que permetia als estats membres canviar les coses i fer allò que consideraren convenient.
Açò en la pràctica, no canviava molt les coses; els països estaven tots dirigits per liders del partit comunista, que no estaven a favor de les reformes.
Així que el gran canvi, va tindre lloc a la república democràtica alemanya, en allò que molts consideren la última gran revolució de la història contemporànea.
Cada dilluns a Leipzig (molt prop de Dresden) es reunien milers (fins 300.000) de persones amb una vela a la mà, de forma pacífica reclamant la fi del regim totalitari.
Això va forçar al govern alemany a impulsar reformes, i l'error del senyor Tchavosky, anunciant que les fronteres estaven obertes quan mai s'havia decidit tal cosa, va fer que milions de ciutadants d'Alemanya oriental envalentonats es dirigiren al mur entonant "Wir sind das Volk" (nosaltres som el poble), fins que els soldats dels llocs de control no van tindre més remei que obrir les fronteres. El mur havia caigut, el poder popular havia vençut.
Hui el País Semanal publica un especial sobre aquell aconteixement, que té pinta de ser molt interessant.
I hui, jo estic a l'est, vivint la meua pròpia revolució, escrivint la meua pròpia història, i aprofitant les desigualtats creades en aquell moment, que fan, que encara hui esta ciutat siga molt més barata que les de l'Alemanya occidental.
En alemany: der Osten
Si mirem enrere en el temps, veiem que la última gran anormalitat democràtica, era el socialisme (mai es va aplegar a un autèntic comunisme) soviètic, i dic una anormalitat democràtica, sense entrar a valorar els pros i els contres del socialisme, sinò perquè un ciutadà dels països firmants del pacte de Varsovia, tenia fa 20 anys (que és molt poc de temps quan parlem d'història) molts drets individuals coartats.
Així en l'any 1989 un ciutadà de Dresden, no podia viatjar a Espanya de vacances. Per no tindre, no tenia possibilitat ni d'intentar-ho, ja que els aeroports del bloc soviètics, sols ofertaven vols a altres aeroports comunistes.
La cosa va començar a canviar amb l'aplegada de Gorbachov, el de la piga, que va adoptar la doctrina Sinatra, que permetia als estats membres canviar les coses i fer allò que consideraren convenient.
Açò en la pràctica, no canviava molt les coses; els països estaven tots dirigits per liders del partit comunista, que no estaven a favor de les reformes.
Així que el gran canvi, va tindre lloc a la república democràtica alemanya, en allò que molts consideren la última gran revolució de la història contemporànea.
Cada dilluns a Leipzig (molt prop de Dresden) es reunien milers (fins 300.000) de persones amb una vela a la mà, de forma pacífica reclamant la fi del regim totalitari.
Això va forçar al govern alemany a impulsar reformes, i l'error del senyor Tchavosky, anunciant que les fronteres estaven obertes quan mai s'havia decidit tal cosa, va fer que milions de ciutadants d'Alemanya oriental envalentonats es dirigiren al mur entonant "Wir sind das Volk" (nosaltres som el poble), fins que els soldats dels llocs de control no van tindre més remei que obrir les fronteres. El mur havia caigut, el poder popular havia vençut.
Hui el País Semanal publica un especial sobre aquell aconteixement, que té pinta de ser molt interessant.
I hui, jo estic a l'est, vivint la meua pròpia revolució, escrivint la meua pròpia història, i aprofitant les desigualtats creades en aquell moment, que fan, que encara hui esta ciutat siga molt més barata que les de l'Alemanya occidental.
Ja!
Ja! a més de significar "si" en alemà (encara que els dresdenianos per a dir si, diuen nü i això es mereixeria una entrada a part), és també la marca que qualsevol estudiant Erasmus té com a referència, el "Hacendado" alemany, però encara més barat.
Així un litre de llet em costa 46 centims, litre i mig de suc 60 cèntims i 5 frikandelen (són com hamburgueses) 1,60 euros.
Jo sempre compre al Rewe (un super que té marca Ja!), quan isc de treballar de camí cap a casa, i els primers dies vaig pensar: ho compre tot Ja!, si alguna cosa no m'agrada, ja no la compre més i en pau.
De moment tot m'ha agradat, així que tinc pa de motlle, llet, suc, galetes, salxitxes, frikadelen, formatge, iogurts, bosses de fem, paper de cuina i fins i tot pringles de la marca Ja!
Així un litre de llet em costa 46 centims, litre i mig de suc 60 cèntims i 5 frikandelen (són com hamburgueses) 1,60 euros.
Jo sempre compre al Rewe (un super que té marca Ja!), quan isc de treballar de camí cap a casa, i els primers dies vaig pensar: ho compre tot Ja!, si alguna cosa no m'agrada, ja no la compre més i en pau.
De moment tot m'ha agradat, així que tinc pa de motlle, llet, suc, galetes, salxitxes, frikadelen, formatge, iogurts, bosses de fem, paper de cuina i fins i tot pringles de la marca Ja!
domingo, 11 de octubre de 2009
Coses que trobaré a faltar
Tinc esta entrada en pròximament des de fa temps ja, i no l'havia escrit encara, perquè quan s'està d'Erasmus, encara que siguen pràctiques, es té poc de temps, i també perquè no sabia molt bé com encarar-la.
Perquè si l'haguera escrit abans de vindre, segurament ací hagueren aparegut coses diferents, però una volta ací et dones compte de que pots prescindir quasi de tot, i que la majoria de coses que creiem necessaries són superflues. A més intente esforçar-me per portar una vida no molt diferentt a com era la meua vida a Espanya, perquè el lloc on estàs, evidentment t'influeix, però no és tan important com el caràcter, o la determinació que tingues de fer coses.
Perquè amb els meus pares parle realment molt més que quan estic a València, i clar, encara que no tens el contacte físic, no pots donar-li un bes a ta mare, ni res d'això, puix els tinc informats, i em veuen per la cam.
Els tupers de ma mare si que els enyore un poc, eixe arròs al forn, eixa fideuà, són coses de les que no vaig a disfrutar ací. També em fot no tindre forn, microones ni congelador, perquè posar una pizza o una lasanya al forn quan no tens ganes de res va realment bé.
Als meus amics, de la uni i de Burriana, supose que els estranayaria si ací estiguera sol, aïllat, però clar ací també he conegut a gent, als meus "amics" d'ací, "el nucleo" i la veritat és que són genials, gent molt divertida que tenen punts que realment et fan pixar de risa, Carlos, Fran, Dani, Alberto, Jose, Julia, Ali, Carla, Alba, ho anem a passar molt bé enguany.
Em fot per exemple que el concert de benvinguda de la universitat d'enguany siga Macaco, que m'encanta, o que Sabina traga disc nou en novembre i jo haja d'esperar fins a nadal per escoltar-lo...
Hi ha altres coses materials, prescindibles, però que en algun moment vindrien bé, un sofà per a vore esports en una tele, una play, un germà per a picar-me a la play... i després també hi ha altres coses quotidianes, que de moment encara no, però supose que a la llarga si trobaré a faltar, com els dijous de València, els divendres de l'holandés, el padel, anar a vore els partis d'handbol del meu germà, el sol, els whiskys en taronja...
Informant des de Dresden...
Perquè si l'haguera escrit abans de vindre, segurament ací hagueren aparegut coses diferents, però una volta ací et dones compte de que pots prescindir quasi de tot, i que la majoria de coses que creiem necessaries són superflues. A més intente esforçar-me per portar una vida no molt diferentt a com era la meua vida a Espanya, perquè el lloc on estàs, evidentment t'influeix, però no és tan important com el caràcter, o la determinació que tingues de fer coses.
Perquè amb els meus pares parle realment molt més que quan estic a València, i clar, encara que no tens el contacte físic, no pots donar-li un bes a ta mare, ni res d'això, puix els tinc informats, i em veuen per la cam.
Els tupers de ma mare si que els enyore un poc, eixe arròs al forn, eixa fideuà, són coses de les que no vaig a disfrutar ací. També em fot no tindre forn, microones ni congelador, perquè posar una pizza o una lasanya al forn quan no tens ganes de res va realment bé.
Als meus amics, de la uni i de Burriana, supose que els estranayaria si ací estiguera sol, aïllat, però clar ací també he conegut a gent, als meus "amics" d'ací, "el nucleo" i la veritat és que són genials, gent molt divertida que tenen punts que realment et fan pixar de risa, Carlos, Fran, Dani, Alberto, Jose, Julia, Ali, Carla, Alba, ho anem a passar molt bé enguany.
Em fot per exemple que el concert de benvinguda de la universitat d'enguany siga Macaco, que m'encanta, o que Sabina traga disc nou en novembre i jo haja d'esperar fins a nadal per escoltar-lo...
Hi ha altres coses materials, prescindibles, però que en algun moment vindrien bé, un sofà per a vore esports en una tele, una play, un germà per a picar-me a la play... i després també hi ha altres coses quotidianes, que de moment encara no, però supose que a la llarga si trobaré a faltar, com els dijous de València, els divendres de l'holandés, el padel, anar a vore els partis d'handbol del meu germà, el sol, els whiskys en taronja...
Informant des de Dresden...
sábado, 3 de octubre de 2009
Mola/ No mola
- Que el primer dia que ixes de festa per Dresden aplegues a casa a les 8:30 del matí...mola
- Que el dia després siga el primer que ix el sol des de que estàs ací, i tu no tingues persianes...no mola.
- Que el garito on acabes la nit es diga Lebowski...mola.
- Que el primer dia que coneixes a gent, te fitxen per al "núcleo"... mola.
- La resaca que deixa el Jagermeister marca pato... no mola.
- No poder parar de riure amb gent que acabes de conèixer... mola.
- "Reirse de las desgracias... ajenas..." mola.
- Dresden... mola...
molt
- Que el dia després siga el primer que ix el sol des de que estàs ací, i tu no tingues persianes...no mola.
- Que el garito on acabes la nit es diga Lebowski...mola.
- Que el primer dia que coneixes a gent, te fitxen per al "núcleo"... mola.
- La resaca que deixa el Jagermeister marca pato... no mola.
- No poder parar de riure amb gent que acabes de conèixer... mola.
- "Reirse de las desgracias... ajenas..." mola.
- Dresden... mola...
molt
Suscribirse a:
Entradas (Atom)