Es van canviar els papers. Per fí, d'una puta volta, no vaig ser jo qui anava de visita, no vaig ser jo qui després de despedir-se s'havia de passar moltes hores a l'autobus/tren/avió fins aplegar a casa. No, ara em venien a veure a mi.
Va ser una visita curta, però intensa. La primera en aplegar va ser la meua benvolguda Aurora, acompanyada d'Eugenia, i allà estavem a l'estació per arreplegar-les Esther i jo. Després a la nit, Julian, el tipet i Leandre feien la seua aparició estelar, baixant del tramvia. Al matí següent eren els danesos Carles i Albert, els que després de matinar molt aplegaven a Dresden.
Si hi ha alguna cosa que recordarem d'esta visita, serà sense dubte el fred; en feia molt, dies clars, i rasos, que van deixar que les fotos ixqueren molt bé, però gelats de collons.
Les nits, la veritat és que van estar bé. La primera nit era l'aniversari de Fran i Amanda, colegues meus d'ací, i després de sopar a ma casa vam passar una estoneta per la festa, i vam acabar després d'un gran viatge en tramvia (el que ix al video) en Neudstadt, en el Groove Station, un garito amb una part amb futbolins i una altra més rotllo disco, on aquella nit ficaven música pròpia de rave. Ho vam passar bé. Per acabar, unes creïlles "klein" (entre cometes, perquè en posen un cabàs) per 1,40 € i a dormir.
La segon nit vam sopar el Kebap més gran del mon, després vam estar bebent birra i burra a ma casa, fins que cap a les 2 vam anar a la festa de Halloween de la universitat. Les festes de la universitat, són barates i sol haver prou ambient, però tenen el problema que tanquen prompte, així que a les 4 i mitja, estàvem ja tornant cap a casa, i el cansament va fer que ho deixarem ja.
De dia, vam fer el típic tour "conega Dresden en 24 hores". La veritat és que vindre en estes dates té el problema que es fa molt prompte de nit, i no tens molt de temps per veure tots els encants que té esta ciutat. Així i tot, el disabte vam poder passejar pel Grosser Garten:
Fer la típica foto, des de'l pont, cap a la terrasa de l'Elba, veure la Catedral, la Semperoper, el Zwinger, i fer el tonto allà:
Passar per la Frauenkirche, i acabar la jornada menjant-nos un "codillo" típic alemany.
El diumenge vam anar a Neudstadt, i vam veure la mölkerei (una tenda de lactis, molt antiga i famosa, que ens va decebre un poc, jo no havia estat, no sabia com era), i el pati dels elements, on hi han tendetes hippys i tal, que si que els va molar (és un dels meus llocs preferits de Dresden). Vaig intenar explicar-los l'essència d'aquest barri, la llibertat i l'ambient que es respira pels seus carrers i després de dinar vam anar a arreplegar les coses per despedir-nos definitivament.
Tornant cap a casa, després de deixar-los a l'autobús, em sentia feliç. Feliç per haver viscut des de l'altre costat l'experiència, feliç de saber que hi ha gent que es gasta molts diners per passar soles unes hores amb tu, feliç d'haver-los pogut ensenyar este, el meu raconet del món.
Per què podrien guanyar? Perquè la primera visita és especial, perquè ho vam passar molt bé de nit i de dia, eren molts i cadascú venia d'un lloc, em van portar una foto del eurotrip que engalana la meua habitació, els he pogut acollir en la guesthouse on tots cabiem genial i no se si ha tingut res a veure però a partir d'eixe finde, ací les coses no han parat de desmadrar-se i d'anar a millor.
Qué els va a penalitzar? Sense dubte ho tindran difícil per no haver enviat les 20 línies que els demanava, tampoc ajudarà que la visita haja estat tan curteta, ja que altres podran fer moltes més coses, i traure-li més partit.
Qui seran els pròxims participants??
2 comentarios:
Jo crec que és condició excloent del concurs que els tipets, millor dit els tiparracos, no t'hagen enviat 20 línies. Més probabilitat de victòria per a nosaltres :)
Pareix que t'has emperrat en no entendre aquest període d'excedència que m'he pres en quant a creació literària. Ja has pogut comprobar al blog que d'inspiració no hi ha massa, i quan hi ha, manca el temps.
Jo volia remarcar un parell de cosetes que no vull que s'obliden. Al garito de la nit de divendres hi havia 6 billars als quals es jugava gratis! On s'ha vist això si no és a Alemanya de l'Est! Així que tot bufat vaig perdre'm una estona llarga per jugar un duel fraticida contra jo mateix, que òbviament vaig perdre.
I el Kebab que descriu Saül... és que no s'ho podeu imaginar... Era un durum que pesava 3/4 de kilo. Palabra del niño Jesús. Una bèstia que et deixava mort a la cadira sense respiració quasi. És, sens dubte, el Kebab més gran que he menjat mai.
Bé, espere guanyar el concurs malgrat no haver contribuït com demanaves en les bases. Ens vegem prompte, Salao!
Publicar un comentario