Les xiques que he conegut en la meua vida es podrien dividir en tres grans grups, les xiques normals (la majoria), les que m'han agradat (realment poques) i les que m'imposen (poques també).
Hui vaig a parlar d'aquest últim grup; És un grup heterogeni, ja que m'han imposat xiques realment diferents: Bea, una de la classe del costat quan feia 2on de batxiller a Xest, la rubieta de primer... i ara a Dresden també hi ha una xica que m'imposa.
En aquestes xiques em passa que em costa molt parlar amb elles, em sent inferior, diminut, no trobe la paraula adequada, soc incapaç de fer un comentari ocurrent o enginyós.
Solen ser guapes, però aquest crec que no és el motiu, relament no el sé el motiu, i per tant poc puc fer per solucinar el problema. Almenys el tema m'ha inspirat per a crear un sonet, perquè ja començava a pensar que ací a Alemanya era impossible escriure ni una línia.
Me aturrullo, me obnubilo, me ensimismo
cuando compartimos espacio vital.
No doy con la tecla del mecanismo
para estar contigo al natural.
Me sudan las manos, se lengua mi traba,
desaparecen todas mis virtudes.
La poca inspiración que me quedaba
se esfuma en cuanto me saludes.
Ni instante preciso, ni palabra adecuada,
me esfuerzo en intentar que sonrías
pero no sé ser yo si te tengo delante.
Imposible aguantarte la mirada,
me matas poco a poco, a sangre fría,
me siento a tu lado tan insignificante.
3 comentarios:
El motiu: seguretat en sí mateixes.
Ens dobleguen amb una paraula, o amb el mer fet de no fer-nos cas (com fa la resta de les dones del món, però amb elles ens fa pols).
Molt bo el contingut del sonet. Has de millorar encara en la mètrica.
Sí, poques senyals de vida meues. Ho sent. La recerca de pis i les seues circumstàncies consumeix l'energia a un. Per sort, pareix que es comença a vore's llum al final del túnel.
I com ja hauràs llegit a algun lloc, el LHC torna a funcionar...
1 abraç!
JULI
Creo que tengo la solución a este problema: una buena borrachera con la persona en cuestión. Me pasó hace unas semanas, por cuestiones que no vienen al caso acabé de fiesta con uno que me impone mucho (que me imponga no significa que me ponga, que con el valenciano no se nota tanto, pero en castellano...se presta el juego, jajajaa).
Total, que ya se me pasó la vergüenza y el ridículo. Lo que no haga el alcohol...
Un beso crack!
És cert, hi han xiques que t'agraden, i davant elles actues tan normal, peró davant d'altres et quedes anulat. Jo crec que passa quan t'agraden, peró no les coneixes massa, o no tens molt de tracte amb elles.
Siga com siga, el cas és pasar la mà per la paret, amb unes i amb altres, collons!
Publicar un comentario