Coses que són diferent en Alemanya (de l'est) IV

En esta entrada acabe la serie de les coses que són diferents en Alemanya. Finalment no escriuré una sobre Wroclaw, ja que ja fa molt de temps i no recorde quasi res del viatge, sols que va estar molt bé, que les nostres amfitriones van ser superamables, que el vodka polac és una meravella, i que Wroclaw i els seus ponts és molt bonic.

Quan acabe esta entrada, escriure una altra, ja en Espanya, repasaré la visita de Donet i donaré el veredicte del concurs de la millor visita. Després em pendré unes setmanetes de descans del blog, per a canviar-li el disseny i el nom; no té sentit que es diga des de Dresden si ja no estic a Dresden...però ara toca parlar de l'est:



Per a Rolle, i per a molts altres alemanys qualsevol temps passat va ser millor. Somien encara en vesprades glorioses, onejant la bandera de la República Democràtica Alemanya i cantant l'himne. Ells són ostalgics

Veuen amb tristesa com els seus símbols desapareixen poc a poc dels carrers i com la seua icona, el ammpelman no és més que un reclam turístic i comercial.



Quan van a fer la compra, no falta a les seues cistelles el detergent Spee, la crema Florena, la cervessa Radeberger i recorden com coïa la gola quan fumaves cigarrets sense filtre de la marca Caro.

No beuen Coca-Cola, beuen Vita-cola, el refresc de cola socialista, més dolç que la Coca-cola i amb un toc lleuger de sabor citric és un símbol d'aquell temps que hui es comercialitza a tota Alemanya, encara que és ací, a l'est on més es consumeix (es beu més Vita-Cola que Pepsi, per a que us feu una idea).



No poden evitar que els caiga una llàstima quan veuen passar un Trabbi per davant seu. Eixe diminut cotxe que era pràcticament l'únic que podies comprar en aquella època, després de llargues esperes, convertit ara també en símbol ostalgic.



Creuen que la forma de vida de la DDR es pot portar a este nou temps, així que no dubten en anar nuets per casa o anar a llacs i campings on està permés el naturisme.

Els encanta la pel·lícula Good bye Lenin, escoltar música de la època i anar a Ost-partys.

Segurament ningú tornaria al passat, ni ningú d'ells renunciaria a els drets individuals actuals, però tots farien la transició d'una altra forma, i hagueren tingut més tacte en les seues tradicions...d'un dia per a l'altre els va canviar la vida.

La diferència actual entre l'est i l'oest encara és notable, i per exemple els ciutadans de l'oest paguen un impost cada any per a la regeneració i modernització de l'est. Les regions de l'est continuen sent més pobres, amb més índex d'atur i les grans empreses no estan ací, però la història d'Europa del segle XX s'ha escrit des d'ací, i l'est té un encant especial. Ja ho va dir Klaus Wowereit alcalde de Berlín en una entrevista en 2004: "Berlin ist arm aber sexy" (Berlin és pobre però sexy)