lunes, 25 de octubre de 2010

Es suicida escriptora de llibres d'autoajuda.

Esta notícia em va cridar molt l'atenció la setmana passada.

És un titular que bé podien signar els del Mundo today però es cert. Irònicament cruel, tristament contradictori.

I és que no solament es va suicidar ella, amb grans dolors segons conta la notícia, sinò que també ho va fer el seu marit. La pregunta és si ell llegia els seus llibres o si els llibres servien per alguna cosa.

Sempre els llibres d'autoajuda m'han paregut contradictoris. El seu propi nom ho indica, t'has d'ajudar tu mateix, però comprant-los ajudes també a l'editorial i a l'escriptor que els publica.

I em pareixen contradictoris perquè no crec que hi hagen consells vàlids per a tot el món ni una forma de vida estàndard...

Però jo em vaig a permetre donar-vos un consell. Pensareu: no acaba de dir que no hi han consells vàlids per a tot el món, que fa donant-ne un. Em veig legitimat perquè no vaig a lucrar-me i perquè tot i ser contradictori sempre ho serà menys que escriure llibres d'autoajuda i suicidar-te.

Si teniu un problema, el primer que hi ha que fer és convencer-se que es vol resoldre, posar-li ganes, força, allò que parlant malament diriem ous. Una volta convençuts s'ha de buscar la forma de resoldre'l. Buscar ajuda d'amics o familiars, consultar a algú que sàpia del tema, en definitiva esbrina com solucionar-lo; recordant sempre que si la solució del problema no depén de nosaltres no ens ha d'afectar i que si un problema no te solució deixa de ser un problema.

La solució al teu problema no està a un llibre, perquè el que l'ha escrit no té el teu problema i no sap res de tu i com ja hem vist potser si ell estiguera en la teua situació tampoc tindria el valor per a solucionar-lo.

En este blog hem trobat l'opinió de Vicent, faller de Sant Jordi des de sempre, sobre la notícia (segons 11 a 15).

1 comentario:

Nando dijo...

Jo tinc un defecte (sols un?) i es que sempre dic "va, no hi ha solució", i em gite a dormir.
Mola que li hages rentat la cara al blog, però per a mi el blog de Juli és el negre, el meu el verd i el teu el d'eixe color entre marró i taronja que teníes abans, ara em pareix que estic llegint a altre.
AU!