Irgendwann, Irgendwo

Ja està, s'han acabat les reformes. Torne a obrir el blog, el període de reformes ha estat més curt del que pensava en un principi, degut sobretot a la quantitat de temps lliure que tinc.

Esta entrada va a servir per a explicar un poc tots els canvis i aquest parèntesi, entre dues etapes que són necessariament estos dies.

El primer canvi sustàncial és el disseny. Volia centrar-me en aquest apartat, volia millorar-lo i treballar en l'edició de la plantilla... però després comences a pegar-te amb el HTML i veus quan de temps et costa fer el canvi més absurd i busques una de les plantilles que ara ofereix blogger (moltes més i molt millors que quan vaig crear el blog) i la deixes quasi tal qual.

Per primera volta des que tinc el blog abandone aquell color mig groc, mig beige, mig no saps el que és, i el canvie per un fons blanc. La principal millora del disseny crec que és que es facilita prou la lectura, que al cap i a la fí és el més important. A part crec que tot queda prou ordenat i prou agradable a la vista.

He canviat també alguns enllaços. He eliminat alguns que no s'actualitzaven i tenen pinta de que no es van a tornar a actualitzar i he afegit altres.
Entre els amics he afegit el blog de Julia "la marmota viajera" i el de Joserra.
A la llista de blogs que visite sovint he afegit el "Tinc ganota" un blog de receptes de cuina, amb música, que m'agrada molt.

He afegit una nova secció amb blogs esportius. Algun dia potser parle amb més profunditat d'ells, sols explicar que tot són webs independents (excepte el de Axel, però és el millor en futbol internacional) i on es pot apendre molt, riure molt i passar estones mortes en Internet.

He deixat altres webs que ja estaven enllaçades i que considere d'interés. Menció especial a la "pàgina web oficial dels enginyers químics del Poli", un clàssic.

Els versos de baix de la capçalera són d'una cançó de Sau, que es diu pertanyer a algun lloc. M'agrada eixe paràgraf perquè explica el meu moment actual. Estic un poc desubicat. Així com explicava fa poc que Dresden havia estat el meu lloc al món, ara no sé ben bé si en tinc un. El principal problema és que com no sé on treballaré, no sé quin serà el meu lloc al món. Si treballe prop del poble, serà el poble, si treballe a València, serà València, si treballe més lluny serà més lluny. Allà on vaja sé que sabré fer-me fort, sabré traure el cap i guanyar-me el meu espai, falta saber on serà, a quin lloc tornaré a pertanyer.



La foto de la capçalera no és definitiva, i segurament l'aniré canviant segons l'estat d'ànim o els aconteixements, però eixes petjades sobre la sorra indiquen que estic en trànsit, que no estic parat, i que el blog és la millor forma de seguir-me la pista.

I per fí el títol.

A Dresden hi havia una xica especial (jo sempre tinc una xica especial), encara que fòra especial sols perquè era l'única que em mirava com es mira a un xic. Doncs quan esta xica (no) es va despedir de mi, em va dir: "ens tornarem a veure algun dia, en algun lloc" (a lo que jo haguera afegit: "i tant de bó en altres circumstàncies"). I és que la vida no és més que això: records dels bons moments, penes, alegries, i camins i vides, que es separen, que es tornen a juntar...la vida està plena d'alguns dies, en alguns llocs.

I eixa frase em pareix perfecta per al meu moment actual, per a aquest parèntesi, perquè estic poc a poc construint el meu futur, un futur on de moment regna la indeterminació, un futur que em portarà algun dia, a algun lloc.

Irgendwann (algun dia o qualsevol dia), Irgendwo (algun lloc o qualsevol lloc) sols és la traducció en alemany del títol del blog. I és que m'encanten les paraules alemanyes que comencen per irgend, m'agrada com sonen i com mostren tota la capacitat de síntesi dels alemanys.

Així que ja ho saps, si vols saber de mí, em podras trobar "irgendwann, irgendwo", però si et corre pressa sempre tindràs este blog...a dormir i callar.