Recomanacions 2010

Amb retràs, com quasi sempre últimament vaig amb un clàssic: les recomanacions de l'any que acaba.

2010 ha estat un any diferent, i les circumstàncies que han marcat aquest any, marcaran també estes recomanacions.

Estic segur que 2010 ha estat l'any on menys llibres he llegit...des que sé llegir. No estic orgullós, però eixir tant de festa i treballar era complicat i alguna cosa hi havia que sacrificar.
He llegit estos 4 llibres: "El boulevard dels francesos" de Ferran Torrent, "La inmortalidad" de Milan Kundera, "El tiempo entre costuras" de Maria Dueñas i "La elegancia del erizo" de Muriel Barbery, i el pitjor de tot és que cap d'ells m'ha entusiasmat tant com per a recomanar-lo amb fervor. L'últim és interessant, no és gens fàcil de llegir i supose que es disfruta més si empatitzes amb les protagonistes, però és un llibre poc comú i que aporta coses. El de Ferran Torrent no és el seu llibre que més m'ha agradat, a l'univers Kundera costa entrar, i segurament este no siga el llibre més fàcil per a fer-ho i l'altre llibre es senzill de llegir i no cal pensar molt per a llegir-lo, de la mateixa manera s'oblida fàcilment.



Segurament el millor de tots, és el que estic llegint ara "Inés i la alegria" de Almudena Grandes, més que res per l'admiració que tinc per ella i per com m'agradaria escriure algun dia així. Però com no l'he acabat tampoc el puc recomanar.

Com he conegut a molta gent nova, he trobat també molta nova música que no coneixia i açò ha estat una revolució. Com la indústria musical, jo mateix tendeix a oblidar el concepte de disc i a escoltar cançons. Per a fer-ho utilitze el grooveshark, que és com el Spotify, però amb alguns avantatges i alguns inconvenients. No té publicitat, no té limit de temps, no cal descarregar-se cap programa i apareixen grups que no estan al Spotify, per contra està un poc menys ordenat i l'utilitza menys gent, per tant és més difícil compartir els teus gustos.

He fet esta llista amb un recull de la música que més escolte últimament, estes són les meues recomanacions musicals.

Recomanacions musicals

Moltes d'elles no són novetats d'enguany, però jo si que fa poc que he començat (o he tornat) a escoltar-les.

Pel que fa al cinema, tampoc he vist moltes pel·lícules enguany, i la majoria d'elles no eren noves. Em va agradar molt el frenètic ritme narratiu de La red social, també té un ritme frenètic (potser massa) Corre Lola corre, una pel·licula alemanya dels anys 90. Descubriendo a Forrester, Yo también i Invictus son altres dues bones pel·lícules que he vist en 2010.

He vist poques pel·lícules perquè mire més series de televisió. Com ja vaig dir ací no sé que esperes per a veure Breaking Bad; que no és fàcil, que no enganxa a la primera, però que és la millor serie actual i conte els dies per a que torne, ja que la tercera temporada acaba de manera espectacular.

Una serie difícil de classificar és Misfits, però també m'ha fet passar bones estones, sobretot el personatge de Nathan. Si li doneu una oportunitat al primer capitol i li pilleu el punt, la devorareu.



La sexta temporada de "How I met your mother" ha pujat molt el nivell respecte a la quarta i la cinquena, i també es deixa veure la serie de zombis "The walking dead". Dexter continua com una serie imprescindible, encara que la seua cinquena temporada no ha estat tan brillant com la quarta, que va ser brutal.

També volia per primera volta fer recomanacions gastronòmiques. Fa poc he estat en Sevilla i en Madrid. Com he fet el millor que es pot fer, és a dir, visitar les ciutats amb algú que viu allà he menjat molt bé i molt barat, així que voldria compartir algun dels llocs on vaig anar, per si algú va de visita, ja té una referència.

Sevilla:

- Taberna coloniales: Tapes molt grans, molt elaborades, bé de preu i boníssimes.
- El patio de San Eloy: Montaditos grans, bons i barats en un local que és un típic pati andalús.



- Pub Alcopones: Si tens la sort d'anar una vesprada que treballe la meua amiga Carla, t'atendrà la millor cambrera de tota Sevilla (del món és Paloma). Si no, els cubates valen 4,5 i els serveixen en got ample.

Madrid:

- El museo del jamón: Canya a euro, entrepans de pernil també a euro i racions de calamars i peixet barates, ideal per a pegar un mos quan estàs pel centre.
- Casa Julio: Segons Bono el de U2, ací fan les millors croquetes del món. No és gens car comprovar-ho.

I fins ací les meues recomanacions de l'any passat.