Cròniques des de l'Alemanya rural (II)

Crimmitschau

La fàbrica on treballe està en Crimmitschau, un poblet de Saxònia, molt prop de la frontera amb Turingia. Té 20.000 habitants, i alguns pensareu, "no és tan xicotet", però per a ser Alemanya, si, és molt menut, molt tranquil i té ben poques coses a fer. La foto de la capçalera és de Crimmitschau, però ja sabeu, tot és més bonic a les fotos. Això si, és molt verd, i hi han rutes per a fer senderisme per a avorrir.

No he trobat cap pub, per supost cap discoteca, ni cap lloc on es junta la gent jove del poble, de fet, estic començant a pensar que ací no viu gent jove.

Jo he escollit viure ací, podia viure a Zwickau, que està a 15 minuts i és més grandet, però tampoc és una ciutat que a priori em motive molt, i haver de matinar més cada dia per a agafar el tren (i haver de gastar-me els diners del tren) no crec que em compense.

A la feina no tindré fàcil fer amistats, primer, perquè son alemanys i saxons, i això ja és un obstacle important, i segon i encara més important, és perquè jo no treballe per a ells, és a dir dins de la fàbrica soc un treballador extern, no pertany a cap departament, ni vaig a cap reunió i açò que té moltes coses bones (com treballe per a mí, quan acabe la meua feina me'n vaig, sense donar explicacions a ningú), té la pega de que és difícil tindre contacte amb l'altra gent.

Així que em trobe en la situació de montar-me una vida ací que siga a la meua mida, que m'agrade i on estiga còmode. Per sort, crec que no em va a costar molt de treball; tinc un pis per a mi sol que és una passada, completament moblat, amb mobles moderns i funcionals, amb rentadora, rentaplats, vitro i totes les comoditats imaginables, inclús amb una habitació de convidats per a acollir visites, m'encanta el meu pis.

A més ja vaig buacant activitats per a no avorrir-me, vaig cada dijous a jugar al club d'escacs del poble, i ja m'han fitxat per a que jugue amb ells la lliga per equips, que ocupa deu diumenges de matí des de septembre a març (1 o 2 al mes). També m'he apuntat a un curs d'alemany en Altenburg, a 20 minuts en tren, un parell de dies a la setmana, per a agafar un poc més de base, que bona falta em fa.

I també sempre tinc l'oportunitat d'eixir d'ací els caps de setmana. Dresden està molt prop, i Dresden i la gent que queda allí, no decepciona mai. Pense anar també a l'Oktoberfest, a visitar a Pepe a Duisburg i quan apleguen els nous Erasmus a Zwickau, quedaré algun dia en ells per a pegar-me alguna festeta.

I així espere passar el temps. No serà una vida apassionant, però la de l'any passat tampoc ho era, i ara quan aplegue el final de mes, em pagaran religiosament un sou del que no em puc queixar, val la pena.

A més, tindre un contrat d'un any, prorrogable, em dona una oportunitat molt bona de perfeccionar l'idioma, d'agafar experiència en un sector important com és l'automòbil i en una feina demandada com és el control de qualitat, així que no em queda altra que aprofitar eixa oportunitat. I en això estem.