Cròniques des de l'Alemanya rural (III)

Boomerang

Esta entrada no és realment una crònica com a tal, té un punt d'exageració, està també un poc adornada i l'objectiu no és altre que provocar un somriure. Encara que tot allò que conte és d'una manera o altra cert. Per a poder entendre-la haureu de saber que Frau significa dona en alemany.

El meu pis es troba a un bloc enorme. un bloc d'aquells típics de l'arquitectura comunista, amb no moltes altures, però si molt llargs i amb molts portals. Contrasta amb les casetes d'una o dos altures que predominen a la resta del poble. En la foto que tinc a la capçalera es poden veure els tres blocs de vivendes del meu carrer, a la part superior dreta.

Per a aplegar a eixos blocs s'han de pujar un parell de costeres que pareixen Hautacam, pendents enormes que em tiren enrere a l'hora de comprar-me una bicicleta, ja que la més empinada sols l'he vista pujar a gent vestida de ciclista i amb bicicletes de carretera, i això és una mala senyal.

Jo visc a un pis 2,5, és a dir, visc al tercer pis, però el primer está només a mitja altura, és la costum que tenen els alemanys de fer les primeres plantes al nivell del carrer o sols mig pis per damunt, a mi ja em va bé, no he de pujar tantes escales.

I en eixe bloc enorme, en el nombre 53, visc jo, i també hi viuen els meus veins, que estic començant a donar-me conter, que són d'allò més peculiars.

La primera que vaig coneixer es a Frau Gampe, que viu al primer, i és a qui els de correus d'ací li van deixar el router que va aplegar quan jo estava a casa de vacances, (ací la gent es de fiar i sempre es deixen els paquets als veïns). Així que el primer dia després de les vacanes, quan vaig tornar de treballar, vaig cridar a sa casa per arreplegar el paquet; em va obrir un home molt major, vestit sols amb uns calçotets i una camiseta interior, que jo portava quan era molt menut, d'aquelles de tirants. L'home es va emportar un ensurt terrible en veure'm i la seua primera intenció va ser tancar la porta de seguida, es veu que no està molt acostumat a rebre visites de desconeguts. De seguida va eixir Frau Gampe,que vaig deduir que deu ser la seua filla o la seua nora, em va dir que el disculpara, que estava malalt i em va donar el paquet.

Este home, el pare de Frau Gampe (diguem-li així), sol eixir a la porta que dona a la part de darrere del bloc, on hi han les cordes per a estendre (com per a fiar-se d'estendre la roba ahí, si ací en 5 minuts els temps ha canviat tres voltes, i les tormentes venen i se'n van amb una rapidesa increïble) a pendre el sol. Ho fa amb la mateixa camiseta de tirants i els calçotets amb que em va obrir la porta (així està fresquet l'home), però això no és el més impactant.
L'altre dia vaig aplegar de treballar, i com cada dia vaig veure si tenia correu. A part dels incontables periòdics gratuïts i anuncis que et deixen diariament a la bústia, aquell dia no tenia res. El pare de Frau Gampe estava prenent el solet, i jo, caminava cap a l'escala quan alguna cosa va cridar la meua atenció, estava fent un moviment amb la seua ma dreta...sí, era inequívoc, se l'estava menejant.
Vaig deixar de mirar, agatxar el cap, mirar al terra i pujar el més ràpid i silenciosament possible (tampoc volia tallar-li el rotllo). Espere poder borrar eixa imatge de la meua ment, quan abans millor.

Després, baix meu, viu Frau Löwe, que em va advertir que el meu veí d'enfront és alcohòlic i que quan me'l trobara per l'escala intentaria contar-me històrietes de l'època comunista, que no li fera molt de cas (jo si que li'l faré, que el tema m'interessa) perquè si no ho pendria com una costum.

Frau Löwe m'ha ajudat prou en els meus inicis ací, bàsicament m'ha dit on estava el contador de l'aigua (després de buscar-lo per tota la casa ha resultat estar darrere de l'espill del bany, no era fàcil esbrinar-ho), i va obrir al tècnic que va vindre a ma casa a canviar-lo, s'agraeix, és bona dona. Viu sola amb el seu fill (deduisc que deu estar divorciada), al que li pose uns 7 anys, i que sempre que em veu, em fa una xerradeta, sobre els dies que li falten per tornar a escola, o sobre que ha anat a la piscina...a mi m'agrada perquè l'entenc superbé i això em puja la moral.

Els caps de setmana que fa bo, Frau Löwe, el seu fill i alguns altres veins que deuen ser dels pisos superiors, es junten a la part de darrere del bloc (si, bon lloc, on el pare de Frau Gampe fa els seus "negocis") trauen una tauleta i cadires i passen allí tota la vesprada, este últim dissabte fins i tot van montar un grill (com són d'aficionats els alemanys als grills) i van preparar-se allí el sopar. Jo que m'havia comprat un parell de pintxos morunos del Netto, havia pensat baixar i preguntar si podia fer-los en la seua barbacoa, però lamentablement quan em va entrar fam ja havien desmontat la paradeta, és l'horari alemany al que mai seré capaç d'acosumar-me, ni ganes que en tinc.

Mentre els majors parlaven de les seues coses, el fill de Frau Löwe va estar tota la vesprada jugant amb un boomerang. Feia segles que no veia a ningú amb un boomerang, de fet creia que realment no existien, però sí, el pobre xiquet va fer quilòmetres i quilòmetres perseguint aquell estúpid aparell, que per descomptat, no cal dir que s'encallava entre les branques i no tornava mai. Haurien d'haver cridat al pare de Frau Gampe, perquè tothom sap que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç