Escapar de la rutina

Per la pròpia definició del concepte de rutina és difícil associar-li adjectius com apassionant, sorprenent o divertida. La meua rutina no és una excepció. Si li puc aplicar altres adjectius com tranquila, còmoda, agradable... i és que així es la meua vida entre setmana. Viure en un poble té molts inconvenients, sobretot a l’hora de fer vida social, però té l’advantatge de la comoditat i la tranquilitat. Ací no hi ha estrés, ni presses ni agobios...

Però els caps de setmana toca escapar de la rutina. Jo sóc un home d’acció, ja em coneixeu, m’agrada més la festa que a un tonto un llapis, i la vida retirada, quasi monàstica no va molt amb mi i amb el meu caràcter.

Per això intente escapar a Dresden, el meu paradís particular. Fa poc he anat dos caps de setmana i ho he passat com sempre ho passe a Dresden. Per això no li dedique cap entrada a estos dos caps de setmana, perquè ja en este blog s’ha parlat tant de les vesprades en la Ecke, de les festes en boscos, dels bocates del Panino’s i dels grills que seria repetir-me, així que sols cal tornar a dir que Dresden no falla mai (i Jorge i Caro que em deixen on dormir tampoc fallen mai).

Quan em quede a passar el cap de setmana al poble, escapar de la rutina i de l’avorriment és més complicat, per sort, algunes voltes ho conseguisc. El cap de setmana passat vaig estar en la festa major (Stadtfest) de Werdau, el poble del meu company Micha.

Ell tenia moltes ganes de que anara, de que vera el negoci de la seua dona i d’ell, una casa de sauna, massatges i solarium, molt familiar i que la gent major de Werdau visita sovint. Em va ensenyar les instalacions, la sauna per a 30 persones que li dòna moltíssima feina conservar, el bany turc, la piscina d’hidromassatge...després ens vam beure una birra (Hasseröder, la millor birra de l’est d’Alemanya) al baret que té a l’entrada, on també es fan birres els clients de la sauna.

Vam passejar per la festa que tenia el seu centre a la plaça de l’ajuntament i s’extenia pels carrers adjacents. Les festes als pobles alemanys sempre són iguals: casetes de menjar i beguda, atraccions de fira i un escenari musical. En l’estona que jo vaig estar allí, a l’escenari hi havia un grup de tribut als Beatles que s’ho prenien molt seriosament, però no sé jo si aconseguien connectar molt amb el públic.

En la festa de Werdau la gran atracció era la nòria; la més alta d’Alemanya i que està cada cap de setmana en un poble. Era curiós, i per això he penjat la foto, veure com de prop dels edificis quedava, a poc més d’un pam, segur que el montatge no era gens fàcil.

Després de beure una altra birreta, menjar una bratwurst i pendre un Kummerling (vaig trair al Jägermeister) per a fer bé la digestió, ens vam despedir, ja que jo havia d’agafar l’últim tren per a tornar a Crimmitschau.

Al matí següent vaig debutar en l’equip d’escacs de Crimmitschau. Jugue de segon tauler a l’equip B dels 4 que té el poble. Que un poble de 20.000 habitants tinga quatre equips és una mostra de la gran afició que hi ha, en tota Alemanya en general i en Sajonia en particular, als escacs.

Aquell dia va fallar un del primer equip i tots van correr un lloc endavant, em va tocar jugar de primer tauler i amb negres (ací, al contrari que en Espanya, el primer tauler de l’equip local porta negres). Vaig fer taules contra un rival que tots em van dir que era molt fort, es notava per les felicitacions que em donaven quan vaig acabar. Vam guanyar tant els del segon equip com els del primer que jugàvem a casa, així que va ser un dia redó.

Estic dedicant-li prou temps als escacs, una de les poques coses que es poden fer ací, així que ja que estic jugant vull fer-ho bé. Un de cada dos dijous, estic jugant també el campionat de la ciutat, on, de moment, porte 2 de 2 i el dijous passat vaig guanyar a un dels millors rivals. No es pot cantar victòria, ja que el torneig és una lliga amb ni més ni menys que 17 rondes, així que encara queda un món.

I estes són les meues humils formes d’escapar de la rutina en Crimmitschau. El cap de setmana que vé, escaparé a lo gran, en München, en l’Oktoberfest i amb un grup de gent amb qui és obligat passar-ho bé. Ja vos ho contaré.