La primera setmana d’agost vaig tindre lliure i vaig tornar a passar uns dies a casa (Bé, realment la casa la vaig xafar poc). Quan vaig començar a treballar em van dir que tindria dues setmanes lliures perquè la fàbrica tancava per vacances, però no era exactament així. L’empresa té dues naus industrials on mecanitzen peces i va resultar que tancaven una setmana cadascuna, però com de les dues peces que jo controle es mecanitza una en cada nau, jo havia de seguir ací.
Açò era una putada, perquè jo havia portat poca roba confiant que anava a tornar a casa de seguida, i a més havia convidat a la gent de Dresden al festival, així que no tornar era una merda. Per sort vaig poder explicar bé la situació, vaig traure el meu poder negociador i vam aplegar a l’acord, de que treballaria la primera setmana, però podria lliurar la segon, la del festival. Si havien estat un mes sense ningú al meu lloc, podrien estar una setmaneta més.
Clar, com vaig tindre la incertessa de saber si tindria estes vacances fins quasi l’últim moment, els vols els vaig comprar a última hora, i per a poder gastar un preu raonable (que ja va ser molt alt) vaig haver de viatjar (menys mal que existeixen els mitfahren, sinò amb el ronyó que m’he deixat en les vacances no haguera tingut prou) fins a München, per a després volar Memmingen – Valencia, i al dilluns següent vaig fer Alacant – Magdeburg, ja veus, Ryanair et fa coneixer món.
Per sort, quasi tot té solució, i com Julia està vivint en München vaig aprofitar el cap de setmana per a visitar-la. Jo ja havia estat en München així que sols volia eixir de festa el dissabte i per a la resta de dies, fins el dimarts que volava, no tenia cap plan definit.
Vaig passar el cap de setmana super a gust; en casa Julia em vaig sentir com en la meua, vaig poder fer un turisme més alternatiu, vaig veure l’Allianz Arena, el Schloss Nymphenburg, vaig pegar una volteta pel Viktuallien Market, vaig veure com els surfers flipen amb l’ola, vaig tindre una bona festa el dissabte...tot perfecte, una llàstima que no em portara a dinar cap dia al Pasta & Basta. Gràcies Juls!!
El dimarts, un nou mitfahren i cap a Memmingen per a volar cap a València. El dimecres vaig fer la maleta per al dilluns següent i vaig estar un poc amb els meus pares, perquè a partir de dijous va començar la locura del festival.
Em va impressionar veure Burriana tant plena de gent, amb un ambient que no havia viscut mai, i que, si tot va bé, no tornarem a viure fins l’any que vé. Hi ha moltes coses a millorar, però ara 40.000 persones coneixen la platja de Burriana, i a poc atractiu que siga el cartell de l’any que vé, es repetirà l’èxit.
Jo havia convidat a la gent de Dresden, al final van vindre 9, entre els que estaven molts dels imprescindibles. Vam fer un grup molt bo, ens vam dividir quan alguns volien o voliem veure algun concert i altres volien continuar bebent, però va regnar el bon rotllo i l’alegria. Molta festa, molt d’alcohol, molta platja, molta calor, gent que es dormia com sempre, algun “tejón”, un poquet de tot. Per acabar-ho d’arredonir dinàvem cada dia de restuarant com a senyorets i per sort teníem la casa de la meua germana molt a prop per a mantindre la beguda fresqueta i sobretot per a cagar!!!
La llàstima va ser que amb tanta gent a penes vaig veure a Nando i a molta altra gent que estava per allí i a qui tenia ganes de veure, que li anem a fer...
Dels concerts que vaig veure vaig disfrutar molt l’últim dia amb la Pegatina, per als que portàvem pancarta i tot i amb Canteca, que em van agradar molt en directe. Una llàstima que m’haguera d’alçar tant matí i no poguera veure el concert sencer de la Pulqueria, perquè diuen que també va estar molt bé. Em va encantar també el curt però intens concert dels Varry Brava que en directe milloren molt un disc que ja m’agradava. Genial també que es fera de nit amb els ritmes tropicals d’El Guincho, vaig disfrutar també amb Vetusta Morla, perquè mola anar a un concert i saber-se les cançons, em va agradar moltíssim el show de Russian Red (que hauria d’haver estat programat abans), bé també Supersubmarina... el pitjor concert dels que vaig veure va ser Love of Lesbian, als que escolte prou, però van tocar massa tard, sonaven molt baixet i jo estava molt enrere, em van avorrir prou.
ç
Dels Djs, em va agradar la sessió de Tiga, no va estar malament Calvin Harris, però els 20 minuts o així que vaig veure de Kostrok al Beach Club em van flipar, molta canya, amb un rotllo molt dresdner, alguna nit he d’anar al Miniclub a escoltar una sessió sencera.
I al dia següent, ben de matí, cap a Alacant, i després de tot el dia de viatge, de que tot isquera bé i poguera aplegar, encara que molt tard, a casa a dormir, estava reventat, però content; havien estat unes bones vacances.
1 comentario:
Pues sí, entre que no tenia bateria, i que quan la tenia no hi havia cobertura, va ser impossible veure's més que de casualitat.
Nosaltres pagàrem la novatà el primer dia, anàrem a tots els concerts, i ens vam morir de cansament. Per això, desprès anàvem a concerts puntuals i ens vam perdre algun guapo. La putà també va ser no poder estar l'ultima nit, però en general ens ho pasàrem increible. Lo de cagar és un tema a tractar, era una aventura. Àlex anava a les cases on veia abuelets a la porta, i li deixaven entrar a cagar. Desprès els donava dos besos a cadascun i en pau.
A mi em va flipar una vegada que anàrem ja de dia al beach club, estaven ficant uns temazos que flipes, la gent anava pasadísima, però l'ambient molava molt.
En fi, que l'any que ve si tot va ve tornarem al Orinal Sound, però aquesta vegada amb això, amb orinal.
Au!
Publicar un comentario