La importància del teu nom

Oscar Wilde va escriure en 1895, una obra que tenia per títol: "The importance of being Earnest". Jo no l'he llegit, potser quan em compre un ebook, i puga llegir totes eixes obres antigues de forma gratuita ho faça, però sempre m'ha fet gràcia el seu títol en espanyol: "La importancia de llamarse Ernesto".

El seu títol original juga amb que Earnest que vol dir seriós en anglés i Ernest són paraules homòfones. Era una traducció difícil, en la wikipedia hi ha més informació sobre el tema, però és molt graciós que en la traducció a l'espanyol l'obra es diga "La importancia de llamarse Ernesto". Passa el contrari que en els títols de moltes pel·lícules que sovint són traduïts com els dòna la gana, perdent tot el sentit que tenia el títol original. Ací es pot dir que el traductor va ser massa literal.

Els noms són importants. També els noms de les persones. Eixos xiquets amb noms raros, dels que tots es burlaven a l'escola. Eixa gent que fa cara de dir-se com es diu, o inclús eixa altra gent que té el nom equivocat; ací sempre recorde eixa amiga de Julian que vam conèixer en Berlin, i que Botella i jo coincidiem que feia cara de dir-se Rocio (no es deia així, crec recordar que es deia Pilar).

El teu nom també és important. Els teus pares podien haver escollit per a tu un nom curt: Ana, Eva, Ruth... o un d'eixos noms que comencen per "i" i que m'agraden tant, Isabel, Irene, Inés, sí, podien haver-te dit Inés. Podies tindre també un nom "xoni", Jennifer, Yasmina, Dèbora..., un nom compost Mª José, Ana María, Anabel... o qualsevol altre Sara, Clara, Marta, Sandra, Paloma, Begoña, Cristina...pero per sort no et diuen de cap d'estes formes.

I dic per sort, perquè per a mi és una autèntica sort. Si no et digueres com et dius, jo, algun dia, podia haver baixat les defenses, podia haver flaquejat, podia haver dit allò que no s'ha de dir, allò que no em convenia.

Però el teu nom és important i gràcies al teu nom, per experiència (anava a escriure per comparació, però hi ha coses que no es poden comparar), no ha estat així, el teu nom m'ha posat en guàrdia, m'ha alertat.... d'alguna forma ha evitat que caiguera en la temptació. Sé que tot açò segurament no és més que una ximpleria i sé que potser en el futur les coses tornen a canviar, però a dia de hui puc dir que el teu nom, aquella elecció que els teus pares van fer entre totes les possibilitats imaginables, ha tingut molta importància, ha sigut decissiu en el meu comportament amb tu.

Quan mirem al nostre passat veiem que esta ple de "isis". "I si aquell dia..." "I si li haguera dit...", per sort en la història que conte hui, res depenia de mi, l'únic "isi" que te esta xicoteta història és: "I si t'hagueres dit d'una altra manera".