Coemnçaré pels llibres. En 2011 he llegit molt més del que vaig llegir en 2010, ací en Crimmitschau tinc prou de temps per a llegir, i també el tenia quan estava parat, així que l'any passat vaig llegir prous llibres. Alguns em van agradar molt, altres menys i altres no gens. El que crec que més vaig disfrutar va ser Pantaleón y las visitadoras de Vargas Llosa. Era la primera obra que llegia d'ell i és un llibre molt divertit, on mescla molts estils (és en molts capítols una novela epistolar) i on es nota la maestria del que l'ha escrit. També em van agradar La Rosa de Alejandría de Vazquez Montalbán i protagonitzat per Pepe Carvalho, Inés i la alegría, de Almudena Grandes, que ja ha aparegut al blog (encara que m'ha agradat menys que altres llibres que havia llegit de la mateixa autora) i Doctor en Irlanda de Patrick Taylor que és lleugeret i va sobre les aventures d'un jove metge en una clínica rural.
Parle ara de series. Veure series és una de les meues principals distraccions, i li dedique molt (potser massa) temps. En les series sempre m'ha passat com quan als xiquets els preguntes: "Qué vols més al pare o a la mare?" puix a mí em passava això amb Dexter i Walter White.
I creia que esta temporada s'havia desfet l'empat; la quarta temporada de Breaking Bad ha estat impressionant, amb un canvi de registre del protagonista brutal, on tots els personatges han estat genials, i amb un final també enorme, i pareixia molt superior a la sisena de Dexter, però clar, aplega eixa escena final de Dexter, i penses que encara que la temporada haja sigut fluixa o de transició, el que va a passar a partir d'ara valdrà la pena.
He vist altres moltes series, algunes espanyoles com Crematorio, que parla de coses típicament espanyoles: putes, constructors, futbol, i molta corrupció, però no pareix una serie espanyola, perquè està molt ben feta i també ¿Qué fue de Jorge Sanz? que és de David Trueba i són sols 6 capítols que m'han encantat, encara que entenc que no a tot el món li agrade, però jo perdria mig hora veient el primer, perquè si li pilles el punt i et fa gràcia, la resta de capítols no tenen desperdici.
També m'he vist Weeds sencera fins a la sisena temporada, (em falta la setena, que no sé si començaré) perquè es va acabar fent pessada, i és una altra serie que hauria d'anar acabant, per a que el regust de les fluixes últimes temporades no esborre el record de les boníssimes que també té.
I després hi ha una altra serie que és com un "guilty pleasure", una d'eixes coses, que no van amb tu, de les que no pots presumir, que no t'haurien d'agradar però t'agraden. Eixa serie es Friday Night Lights. Esta serie es com Física o Química, però amb un toc ianqui, ties molt bones, un equip de futbol americà i l'entrenador Taylor. Es veu que a més gent li passa com a mi, perquè sempre la nominen als Emmys. És perfecta quan no tens moltes ganes de pensar.
No he vist moltes pelis, i poques m'han agradat molt. Per destacar alguna, la comedia de Sanchez-Arevalo, Primos, on Raúl Arevalo i Quim Gutiérrez repeteixen com a dupla protagonista, la simpàtica peli argentina, Un cuento chino amb Darín i altres més antigues que tenia per l'ordinador com Harvey Milk i Diarios de Motocicleta
I seguim amb música. Escolte molta música, intente descubrir música nova, i estar un poc al loro de quan trauen disc nou les bandes que m'agraden. Per exemple m'ha agradat molt el disc nou dels Manel, el de Vetusta Morla, el de La casa Azul, el d'Obrint Pas i el "Material defectuoso" dels Extremoduro (encara que és un poc inferior a "La ley innata")...he descobert altres grups nous com Fuel Fandango, Supersubmarina, Bigott... i també he escoltat grups de fòra de les nostres fronteres com Rodrigo y Gabriela, The Baseballs, Calle 13, Kasabian i visitat classics, com Supertramp o Eddy Grant.
La millor cançò de l'any per a mi és esta:
Esta altra també és molt brutal:
I quasi tot allò que més escolte últimament ho trobareu en esta llista del Spotify
Per acabar una miscelània de recomanacions de tot tipus: El Marmor kuchen, la revista Panenka, la pala de Padel Head que em va portar Papa Noel l'any passat, el Schnitzel de l'hotel on jugue a escacs els dijous (i el del lloc on ens va portar Julia en München) i els iogurs Früchtetraum i Vanilletraum.
Que passeu un feliç 2012, i no dubteu en fer les vostres pròpies recomanacions als comentaris!
No hay comentarios:
Publicar un comentario