-El sostre d'esta habitació és preciós, m'encanta mirar-lo des d'ací, junt a tu, em fa sentir bé.-
-Per què dius això ara? has estat moltes voltes ací, en esta mateixa posició-.
-Qué dius? estàs boig, si ens vam conèixer ahir!-.
-Has estat moltes voltes ací, en els meus somnis, en les meues fantasies.
Ja havia tastat eixe sabor dolç que emana dels teus pits, ja m'havia bufat amb l'efluvi característic dels teus cabells, ja havia ballat un tango, sobre el teu ventre tan blanc.
Havia aprés els punts que t'agrada que t'acaricien, havia agafat els teus malucs de pell tersa amb deliri, havia mosegat els teus llavis com un boig.
I tu ja havies estat nua al meu costat mirant el sostre, ja havies fet que cada pèl del meu cos s'eriçara, ja havies cridat de plaer en tindre'm dins, i ja m'havies fet sentir l'home més feliç del món, als meus somnis, a les meues fantasies-.
- A voltes m'asustes...-
martes, 29 de enero de 2008
Molaria...
...Fer un trio en les finalistes de l'open d'Australia.
... Que tots els dies foren com hui, hui feia un dia esplèndit.
... Que quan traguen la nota de dibuix, i em busque, aparega un 5,3 per exemple.
... Saber escriure com Isabel Clara Simó, com Hernan Casciari, com Luis García Montero.
... No baixar en hattrick.
... Que tot el món diguera les coses a la cara.
Etiquetas:
Elles,
Parides,
Professional
martes, 15 de enero de 2008
Minientrada III (por el culo te la hinco)
Estaria be, per arreplegar recomanacions que posarem en esta secció els 5 llibres, pel·licules, cançons... que més ens agraden, així que ja sabeu que heu d'escriure als comentaris.
Comencem hui per llibres, perquè el blog és meu, i jo decidisc.
No sabria dir l'ordre exacte, però aquests cinc llibres m'han agradat molt.
"Malena es un nombre de tango" Almudena Grandes
"La sombra del viento" Carlos Ruiz Zafón
"El origen perdido" Matilde Asensi
"Els ulls de Clídice" Isabel Clara Simó
"Gràcies per la propina" Ferran Torrent
Comencem hui per llibres, perquè el blog és meu, i jo decidisc.
No sabria dir l'ordre exacte, però aquests cinc llibres m'han agradat molt.
"Malena es un nombre de tango" Almudena Grandes
"La sombra del viento" Carlos Ruiz Zafón
"El origen perdido" Matilde Asensi
"Els ulls de Clídice" Isabel Clara Simó
"Gràcies per la propina" Ferran Torrent
Minientrada II
Este cap de setmana ha mort Ángel González, membre de la generació de poetes lírics, és a dir, amic de Sabina, Benjamín Prado, García Montero, Almudena Grandes, Alberti...
Sense ser el meu preferit entre ells, la seua poesia, a voltes trista, defineix la vida que ens envolta amb una precisió admirable.
Un dels seus poemes que més m'agraden:
Inventario de lugares propicios al amor
Son pocos.
La primavera está muy prestigiada, pero
es mejor el verano.
Y también esas grietas que el otoño
forma al interceder con los domingos
en algunas ciudades
ya de por sí amarillas como plátanos.
El invierno elimina muchos sitios:
quicios de puertas orientadas al norte,
orillas de los ríos,
bancos públicos.
Los contrafuertes exteriores
de las viejas iglesias
dejan a veces huecos
utilizables aunque caiga nieve.
Pero desengañémonos: las bajas
temperaturas y los vientos húmedos
lo dificultan todo.
Las ordenanzas, además, proscriben
la caricia (con exenciones
para determinadas zonas epidérmicas
-sin interés alguno-
en niños, perros y otros animales)
y el «no tocar, peligro de ignominia»
puede leerse en miles de miradas.
¿A dónde huir, entonces?
Por todas partes ojos bizcos,
córneas torturadas,
implacables pupilas,
retinas reticentes,
vigilan, desconfían, amenazan.
Queda quizá el recurso de andar solo,
de vaciar el alma de ternura
y llenarla de hastío e indiferencia,
en este tiempo hostil, propicio al odio.
Sense ser el meu preferit entre ells, la seua poesia, a voltes trista, defineix la vida que ens envolta amb una precisió admirable.
Un dels seus poemes que més m'agraden:
Inventario de lugares propicios al amor
Son pocos.
La primavera está muy prestigiada, pero
es mejor el verano.
Y también esas grietas que el otoño
forma al interceder con los domingos
en algunas ciudades
ya de por sí amarillas como plátanos.
El invierno elimina muchos sitios:
quicios de puertas orientadas al norte,
orillas de los ríos,
bancos públicos.
Los contrafuertes exteriores
de las viejas iglesias
dejan a veces huecos
utilizables aunque caiga nieve.
Pero desengañémonos: las bajas
temperaturas y los vientos húmedos
lo dificultan todo.
Las ordenanzas, además, proscriben
la caricia (con exenciones
para determinadas zonas epidérmicas
-sin interés alguno-
en niños, perros y otros animales)
y el «no tocar, peligro de ignominia»
puede leerse en miles de miradas.
¿A dónde huir, entonces?
Por todas partes ojos bizcos,
córneas torturadas,
implacables pupilas,
retinas reticentes,
vigilan, desconfían, amenazan.
Queda quizá el recurso de andar solo,
de vaciar el alma de ternura
y llenarla de hastío e indiferencia,
en este tiempo hostil, propicio al odio.
Etiquetas:
Poesia
Minientrada I
No sé com li diuen, no sé a qué es dedica, no sé res d'ella, i ja m'he enamorat, com cada dia.
Es sense cap dubte "la rubia perfecta de mi corazón"
http://www.youtube.com/watch?v=b2L2Cz1-nGc
Es sense cap dubte "la rubia perfecta de mi corazón"
http://www.youtube.com/watch?v=b2L2Cz1-nGc
martes, 8 de enero de 2008
Recull d'oracions inconnexes que sols ténen sentit (i no molt) al meu cap
-"El cura que ha de darme la extremaunción no es ni siquiera monaguillo" La dona amb qui m'ha de casar, la batejaren ahir.
-Tots aquells que la van cagar, maleïran el dia que la van cagar, i si sona a amenaça tal volta és perque és una amenaça.
-Esta cançó si d'alguna cosa no és, és d'amor. No hago otra cosa que pensar en ti... y no se me ocurre nada.
http://www.youtube.com/watch?v=DKi9qVUn5d8
-El 2008 em dona una sensació espectacular, tinc molt bones sensacions amb l'any nou.
-No enviaré més sms bufat.
No enviaré més sms bufat.
No enviaré més sms bufat.
- I ara resulta que el millor que tinc és la memòria, i de que serveix la memòria, per a guanyar al trivial?, espere que almenys em servisca per a recordar als que estime.
-I això es tot, i és res.
-Tots aquells que la van cagar, maleïran el dia que la van cagar, i si sona a amenaça tal volta és perque és una amenaça.
-Esta cançó si d'alguna cosa no és, és d'amor. No hago otra cosa que pensar en ti... y no se me ocurre nada.
http://www.youtube.com/watch?v=DKi9qVUn5d8
-El 2008 em dona una sensació espectacular, tinc molt bones sensacions amb l'any nou.
-No enviaré més sms bufat.
No enviaré més sms bufat.
No enviaré més sms bufat.
- I ara resulta que el millor que tinc és la memòria, i de que serveix la memòria, per a guanyar al trivial?, espere que almenys em servisca per a recordar als que estime.
-I això es tot, i és res.
miércoles, 2 de enero de 2008
Finals i principis
En primer lloc, feliç any 2008 a tots els visitants!!!
I agrair a aquells visitants anònims, que mai signen però es passen per ací habitualment. Des d'el 23 de desembre, ni més ni menys que 83 visites...
I és que el 2007 ja ens ha deixat, i ho va fer en una nit de cap d'any diferent a la resta, la primera que no passe en els meus amics del poble, però divertida, amb un soparot pa flipar, i barata.
I vaig despedir l'any amb un constipat cabró, amb febra i tot, que junt amb la meua gosera crònica em va impedir estudiar els últims dies de 2007. I això, adobat amb sms de felicitació, una grandisima (quasi humiliant) victòria al truc i un bon grapat d'amics va ser el final.
Del principi, primer de res he de dir, que hi ha gent que no té principis. I parle dels homes vells en sotana. Perque els que decideixen que no volen formar una família no són els més indicats per opinar sobre ella, ni molt menys per a imposar-la.
Estimeu i deixeu que la gent s'estime com li dòne la gana... algún dia més promte que tard parlaré d'açò perquè m'indigna.
I el principi, va ser com sol ser el principi, amb resaca, amb gosera, amb pijama i sofa, i sorprenentment amb un kebap per a sopar.
I amb una lliçó de vida, en Callejeros, un programa que dignifica la televisió.
I canvie les perles, perquè any nou, perles noves, i vida nova, encara que continue tant fins als ous de dibuix i projectes com en 2007.
I així són els principis, i últimament tot el món (be, tot el món no, açò és molt dels valencians: exagerar) em diu el mateix, i segur que tots s'equivoquen, però jo em mor de ganes...
http://www.youtube.com/watch?v=nb57r7fLY2Y
I agrair a aquells visitants anònims, que mai signen però es passen per ací habitualment. Des d'el 23 de desembre, ni més ni menys que 83 visites...
I és que el 2007 ja ens ha deixat, i ho va fer en una nit de cap d'any diferent a la resta, la primera que no passe en els meus amics del poble, però divertida, amb un soparot pa flipar, i barata.
I vaig despedir l'any amb un constipat cabró, amb febra i tot, que junt amb la meua gosera crònica em va impedir estudiar els últims dies de 2007. I això, adobat amb sms de felicitació, una grandisima (quasi humiliant) victòria al truc i un bon grapat d'amics va ser el final.
Del principi, primer de res he de dir, que hi ha gent que no té principis. I parle dels homes vells en sotana. Perque els que decideixen que no volen formar una família no són els més indicats per opinar sobre ella, ni molt menys per a imposar-la.
Estimeu i deixeu que la gent s'estime com li dòne la gana... algún dia més promte que tard parlaré d'açò perquè m'indigna.
I el principi, va ser com sol ser el principi, amb resaca, amb gosera, amb pijama i sofa, i sorprenentment amb un kebap per a sopar.
I amb una lliçó de vida, en Callejeros, un programa que dignifica la televisió.
I canvie les perles, perquè any nou, perles noves, i vida nova, encara que continue tant fins als ous de dibuix i projectes com en 2007.
I així són els principis, i últimament tot el món (be, tot el món no, açò és molt dels valencians: exagerar) em diu el mateix, i segur que tots s'equivoquen, però jo em mor de ganes...
http://www.youtube.com/watch?v=nb57r7fLY2Y
Etiquetas:
Personal
Suscribirse a:
Entradas (Atom)