miércoles, 2 de enero de 2008

Finals i principis

En primer lloc, feliç any 2008 a tots els visitants!!!

I agrair a aquells visitants anònims, que mai signen però es passen per ací habitualment. Des d'el 23 de desembre, ni més ni menys que 83 visites...

I és que el 2007 ja ens ha deixat, i ho va fer en una nit de cap d'any diferent a la resta, la primera que no passe en els meus amics del poble, però divertida, amb un soparot pa flipar, i barata.

I vaig despedir l'any amb un constipat cabró, amb febra i tot, que junt amb la meua gosera crònica em va impedir estudiar els últims dies de 2007. I això, adobat amb sms de felicitació, una grandisima (quasi humiliant) victòria al truc i un bon grapat d'amics va ser el final.

Del principi, primer de res he de dir, que hi ha gent que no té principis. I parle dels homes vells en sotana. Perque els que decideixen que no volen formar una família no són els més indicats per opinar sobre ella, ni molt menys per a imposar-la.
Estimeu i deixeu que la gent s'estime com li dòne la gana... algún dia més promte que tard parlaré d'açò perquè m'indigna.

I el principi, va ser com sol ser el principi, amb resaca, amb gosera, amb pijama i sofa, i sorprenentment amb un kebap per a sopar.
I amb una lliçó de vida, en Callejeros, un programa que dignifica la televisió.
I canvie les perles, perquè any nou, perles noves, i vida nova, encara que continue tant fins als ous de dibuix i projectes com en 2007.

I així són els principis, i últimament tot el món (be, tot el món no, açò és molt dels valencians: exagerar) em diu el mateix, i segur que tots s'equivoquen, però jo em mor de ganes...

http://www.youtube.com/watch?v=nb57r7fLY2Y

2 comentarios:

Julián Mora Lucas dijo...

Hola, xalao!

Espere que el teu any nou haja començat una mica millor que el meu, que maxo, des del truc que porte acumulant una sèrie de menuts despropòsits que em tenen cremat.

Per la part que em toca, gràcies per haver ficat el pis per als dos esdeveniments més importants de la meua estància a València. Es agradable sentir calidessa i inalterabilitat al pas del temps de l'amistat dels Tipets, en esta epoca de la vida en què em sent fora de lloc fins i tot a la meua casa.

Espere que el 2008 et duga un bon aprovat en dibuix, unes "ganes de" d'un altra i un bon grapat de diners (perquè per a què demanar salut i amor, si mai ens toca). Felicitats per les teues nombroses visites rebudes. Jo ne tinc unes trenta algo, però la meitat són meues que entre a vore si algú m'ha firmat.

Ens despedim el dia 7. Un abraç!

JULI

Anónimo dijo...

Ei tipet!!

Per ara tu ets l'únic q té el blog actualitzat així q et mereixes un comentari.

Al final féreu xoricets a la sidra per a sopar?. La gentola q dugué el polac es comportaren?. Al final tantes tipetes q anaveu a tirar-vos q?.

A mi m'agradaria destacar el nostre triomfal passeig en barca contra l'altre equip, anul·lat leandre el seu equip es desmoronà..era d'esperar. A veure si en fem una altra trucà en estiu i en lloc de cada 12mesos la fem cada 6.

Ah, no, en el moment q toques un tema com el dels retors et pense criticar fins a la mort, val q estaré d'acord amb tu, és el més probalbe, però si tu remugues pq jo parle d'economia jo ho faig pq tu parles de moral, a veure q et penses...

Molta sort amb dibuix i menys amb projectes, q en dibuix la gastaràs tota..

Ens veiem pel poli!!