Molaria...

Fer un trio en "Las hermanas Bolena"

6 Consideracions després d'una barra lliure

1. -Quiet o dispare! Has estat a punt de cometre un error imperdonable.
- Moltes gràcies consciència (et digues com et digues)

2. Hi han averiguacions que sols es poden fer borratxo. Jo ahir vaig fer una, que em vé a dir més o menys per on aniran els tirs a partir del 8 d'abril a la península del Yucatan.

3. Hi han converses de les que sempre he gaudit molt, i ara les valore més encara, segurament perquè es donen menys sovint.

4. Aquells que han superat un càncer, segur que acudeixen a les revisions cagats de por, per si s'haguera tornat a reproduir. Salvant totes les distàncies, l'enamorament és un poc així. Jo ahir vaig passar una exhaustiva revisió i per sort puc dir que estic curat.

5. Sempre havia tingut objectius i m'havia fallat la tàctica o l'estratègia. Ara que tinc una tàctica (és més correcte dir estratègia, ja que la tàctica almenys als escacs no és més que aprofitar el moment), no tinc objectius.

6. Quan torne a casa des de la universitat, passe per una tenda que es diu Etnia, que té a l'aparador, un quadre amb una frase de Woody Allen que diu: "el 90% del éxito consiste en insistir" però Woody Allen no va tindre en conter dos factors:

-Quan insistir consisteix en admitir que tot ha canviat, i que des d'eixe moment res va a ser com fins a eixe moment, acollona.

-Si et jugues tant, com jo em jugaria si insistira, que em jugaria una de les millors cosses que tinc, un 10% de possibilitats de fracàs, asusta.

Però veure cada dia la puta frase, la veritat és que em dòna ganes, jaja.


Si algú em coneguera 100%, sabria a que xiques, perquè són xiques, va dirigida cadascuna de les consideracions (excepte la 5 que és general) algú ho intenta?

Converses d'amor i sexe II: Invisible

- Ie! a mi allò que més me molaria és ser invisible! a tu no?
-Jo ja sóc invisible.
-Flipat!, qué dius?
-Que si, que per a ella sóc invisible. Quan em mira, ho fa com si mirara a través meu, com si no existira, em mira però no em veu.
-Jo sempre us veig riure, parlar, jo no ho note això.
-Puix ja t'ho dic jo, per a ella sóc invisible.
-I tu com la mires a ella?
-No se, normal, jo no la mire amb ulls de desig, no puc mirar-la així però ella ho sap massa que m'agrada.
-I Per què ho hauria de saber? jo veig que tu la mires igual que ella a tu, jo crec que li ho hauries de dir.
-I com vaig a dir-li que estic per ella fins "al tuetano de loj huesos" com diria Bono, que desde l'ungla del dit gros fins a l'últim pèl de la meua coroneta està per ella, que quan m'alce del llit el meu primer pensament és per a ella, i l'últim que faig abans de dormir-me és també pensar en ella.
-Li ho has de dir igual com m'ho acabes de dir a mi.
-No, que va, no es pot parlar així a algú per a qui eres invisible.

Saül

Després de fer una de les convocatòries més desastroses de la carrera, sols puc consolarme en la frase, "mal de muchos consuelo de tontos".

I com sóc tonto, he decidit que vaig a canviar un poc, que vaig a ser un poc menys pasota, i més responsable. I vaig a acabar la carrera, i vaig a aprovar dibuix en juliol, i me'n aniré d'Erasmus al segon quatrimestre del pròxim curs, i al primer faré pràctiques en empresa, en Espanya o l'estranger.

I també vaig a disfrutar de les coses que van a ser els últims mesos que vaig a poder fer, i dels amics, d'ací i d'allà, i a riure'm més, i a pensar menys en històries i "gilipollaes".

Perquè no sóc, ni més ni menys que un més dels peatons de la Terra, però vull gitar-me cada dia, pensant que alçar-se pel matí ha valgut la pena.

http://www.youtube.com/watch?v=TXIEjbNoThc

Segueix llegint perquè encara queden dues entrades noves més amb nom propi.

Valentin

-Valentin, era, i espere que encara siga, perquè fa anys que no sé res d'ell, un personatge molt peculiar.

Era d'Alpuente, com Fran, el meu company d'habitació a Xest, i allí va ser on el vaig coneixer.
No es podia dir d'altra manera amb la seua veu femenina i "requeteaplatanada", era el nom que li pertocava, no és podia haver dit de cap manera Héctor, el seu nom era Valentin.

I fregava l'autisme, era tímid i infantil. No parlava mai en ningú. És va passar dos cursos assegut a la sala del ping-pong, però mai va jugar una partida. I la gent se li burlava, i li feien putaes, encara que he de dir que moltes menys de les que li hagueren fet en cap altre lloc, perquè Xest, era un lloc ple de bona gent.

Però era aplegar Sant Valentin, i tot el món el felicitava, i ell reia, i a més en l'institut feien la gràcia de repartir cartes d'amor, i ell erà sempre qui més n'arreplegava, encara que no eren d'amor.

Segur que ell no s'esperava mai protagonitzar una entrada del meu blog, però em va vindre al cap que Sant Valentin, a més del dia dels enamorats, era també el Sant de Valentin.

- Anant a donar classe, per Primado Reig, damunt la vorera he vist una pintada feta amb calç, enorme que deia: "Inma te quiero, casate conmigo" i per a eixes coses serveix Sant Valentin, i no per a regalar cors i pelutxes estúpids.
I a mi m'abelliria fer alguna locura així per algú i no trobe candidata que s'ho mereixca.

Segueix llegint que encara queden entrades noves

Júlia

"És una cosa que es veu a ull nu: les monges van vestides com en el moment que l'ordre fou fundada. I no és que els fundadors pensaren un vestit, tapadet i ample, sinò que les dones del poble anaven en aquella època, vestides així. Si ara en fundaren una, d'ordre, seria la cosa més natural que, sense ornaments de cap mena, les monges portaren els vestits que porta una obrera. Però com que són gent ancorada en el temps, han de portar les vestimentes ridícules, incòmodes i passades de moda que portaven ls obreres o les llauradores de l'Edat Mitjana. Són gent que no té sentit del pas del temps. Per això no tenen pressa. I els capellans? Has vist una cosa més rara que voler viure sense dones? Els apòstols en tenien, de dones, i el mateix Jesucrist, potser en tenia també, si és que ha existit. que jo les coses que no sé del cert, me les crec o no me les crec. Però m'emprenya més que res que no estimen la vida, que la vida de debò la posen en un altre món. És a dir, en la mort...
[...]
Que no ho veuen? Que no ho veuen els capellans? És que és clar com la llum del dia: l'home pensa, i pensa coses per al progrés, perquè la vida siga millor. I això ho fa l'home, no els àngels ni els sants. Anem cap a un pervindre de riquesa, de felicitat. I ells, dali amb els resos, que no fan rutllar res. I les malalties? D'ací un segle la gent no morirà més que de vella. Els capellans també. Però ells només resen, i els altres a treballar per a ells.

Fracassar

Fracassar és ensopegar i no alçar-se, fracassar és resignar-se, no buscar alternatives. Fracassar és no intentar-ho, fracassar és dir no puc, fracassar és cagar-se en tot en lloc de buscar solucions, fracassar es quedar-se parat...

Tot açò ve a conter de que he tornat a suspendre dibuix.

P.D. 1 Leandre tu saps llegir?

P.D. 2 La nova jugada del Vivancos supera en molt a la de l'any passat.