viernes, 29 de febrero de 2008

6 Consideracions després d'una barra lliure

1. -Quiet o dispare! Has estat a punt de cometre un error imperdonable.
- Moltes gràcies consciència (et digues com et digues)

2. Hi han averiguacions que sols es poden fer borratxo. Jo ahir vaig fer una, que em vé a dir més o menys per on aniran els tirs a partir del 8 d'abril a la península del Yucatan.

3. Hi han converses de les que sempre he gaudit molt, i ara les valore més encara, segurament perquè es donen menys sovint.

4. Aquells que han superat un càncer, segur que acudeixen a les revisions cagats de por, per si s'haguera tornat a reproduir. Salvant totes les distàncies, l'enamorament és un poc així. Jo ahir vaig passar una exhaustiva revisió i per sort puc dir que estic curat.

5. Sempre havia tingut objectius i m'havia fallat la tàctica o l'estratègia. Ara que tinc una tàctica (és més correcte dir estratègia, ja que la tàctica almenys als escacs no és més que aprofitar el moment), no tinc objectius.

6. Quan torne a casa des de la universitat, passe per una tenda que es diu Etnia, que té a l'aparador, un quadre amb una frase de Woody Allen que diu: "el 90% del éxito consiste en insistir" però Woody Allen no va tindre en conter dos factors:

-Quan insistir consisteix en admitir que tot ha canviat, i que des d'eixe moment res va a ser com fins a eixe moment, acollona.

-Si et jugues tant, com jo em jugaria si insistira, que em jugaria una de les millors cosses que tinc, un 10% de possibilitats de fracàs, asusta.

Però veure cada dia la puta frase, la veritat és que em dòna ganes, jaja.


Si algú em coneguera 100%, sabria a que xiques, perquè són xiques, va dirigida cadascuna de les consideracions (excepte la 5 que és general) algú ho intenta?

5 comentarios:

Anónimo dijo...

En algunes frases puc fer-me una idea, en la 1, no, perquè tu no vols deixar-te conèixer al 100%.

Julián Mora Lucas dijo...

Certament no puc participar massa de la teua entrada esta vegada. Només felicitar-vos si tornà a anar tan bé com la primera vegada.

Sembla que he abandonat un poc el rigor i la qualitat en les meues entrades... Són temps on no passen moltes coses, o en passen tantes que no sé per on començar a contar-ho tot.

Em fa falta una musa amb urgència.

I parlant de muses, ha estat per Berlín uns dies la teua amigueta Eva Usó. Altra ex-musa... Hi ha que vore... La recordava el doble de bona.

M'estaré fent asexual? Un fort abraç!

JULI

Anónimo dijo...

Ei tipet!!
Doncs la veritat és q no sé qui serà capaç de conèixer-te al 100%, doncs tu t'amagues darrere d'eixa façana de pallasset que tant t'agrada mantindre i sembla que mai es puga tindre una conversa seriosa amb tu, encara que estic ben segur que m'equivoque.
Realment jo el dijous, encara que vosaltres dieu tant o jo anava molt borratxo, que és cert, o no li dóne importància a certes coses, fet que m'ha passat des de fa molt de temps.

En fi tipet, espere que li faces cas al teu amic woody i t'enfrontes al teu repte en forma de dona.

Salut!!

Anónimo dijo...

Ei Saület...no estic molt segur, ja que ara des de la distància, ja no sé tant quines coses passen o deixen de passar a València, però diria que per a un parell de punts, podria endevinar de qui parles. Per a la resta és impossible.

Bé xiquet, espere que algun dia poguem tenir una conversa on aclarim estos i més punts que hem de xarrar.

És difícil molt conèixer a una persona al 100%, és impossible, tots tenim sempre una part (més o menys gran), la més íntima, que no podem compartir, o almenys, explicar com si no fóra important.
Però, a pesar d'açò, sempre et pots decidir a xarrar allò que realment et preocupa.

He de dir que últimament estàs fent entrades que m'agraden bastant, són bones.

Ale, un abraç molt fort a tu, i a tots els de València!

Leandre.

P.S. Em sembla que la vàreu tornar a liar en la barra lliure,no? Felicitats.

AURORA dijo...

Sincerament no puc relacionar cap punt amb ningú, i està clar que açò significa que no et conec al 100%, però com tots han dit això és imposible Saület.

Bé, també pense que en el fons ningú desitgem que ens coneguen al 100%, per què sempre ens agrada guardar eixe granet d'intimitat.

Cada vegada que llisc el teu blog me n'adone, com diu tipet, que amagues molt darrere de la teva cara de xic simpàtic i divertit, i pense que el blog és una bona manera de descobrir el vertader Saül, encara que no al 100%, per supost.

Bueno xiquet, per ací les coses van de beníssim a millor, però vos trobem a faltar i a les falles també. Ixos dies del solet i mascleta, ixes nits de cerveceta i orquestra...

Bestes i records a tots.