viernes, 15 de febrero de 2008

Valentin

-Valentin, era, i espere que encara siga, perquè fa anys que no sé res d'ell, un personatge molt peculiar.

Era d'Alpuente, com Fran, el meu company d'habitació a Xest, i allí va ser on el vaig coneixer.
No es podia dir d'altra manera amb la seua veu femenina i "requeteaplatanada", era el nom que li pertocava, no és podia haver dit de cap manera Héctor, el seu nom era Valentin.

I fregava l'autisme, era tímid i infantil. No parlava mai en ningú. És va passar dos cursos assegut a la sala del ping-pong, però mai va jugar una partida. I la gent se li burlava, i li feien putaes, encara que he de dir que moltes menys de les que li hagueren fet en cap altre lloc, perquè Xest, era un lloc ple de bona gent.

Però era aplegar Sant Valentin, i tot el món el felicitava, i ell reia, i a més en l'institut feien la gràcia de repartir cartes d'amor, i ell erà sempre qui més n'arreplegava, encara que no eren d'amor.

Segur que ell no s'esperava mai protagonitzar una entrada del meu blog, però em va vindre al cap que Sant Valentin, a més del dia dels enamorats, era també el Sant de Valentin.

- Anant a donar classe, per Primado Reig, damunt la vorera he vist una pintada feta amb calç, enorme que deia: "Inma te quiero, casate conmigo" i per a eixes coses serveix Sant Valentin, i no per a regalar cors i pelutxes estúpids.
I a mi m'abelliria fer alguna locura així per algú i no trobe candidata que s'ho mereixca.

Segueix llegint que encara queden entrades noves

1 comentario:

Anónimo dijo...

M'ha semblat una de les formes més curioses i atractives de fer referència a eixa data tan capitalitzada, jo la ficaria al mateix nivell que el nadal.

Si vols estimar, es pot fer tots els dies.
Si vols regalar, ho pots fer quan vulgues.
Per la desmitificació de sant valentí!!