Júlia

"És una cosa que es veu a ull nu: les monges van vestides com en el moment que l'ordre fou fundada. I no és que els fundadors pensaren un vestit, tapadet i ample, sinò que les dones del poble anaven en aquella època, vestides així. Si ara en fundaren una, d'ordre, seria la cosa més natural que, sense ornaments de cap mena, les monges portaren els vestits que porta una obrera. Però com que són gent ancorada en el temps, han de portar les vestimentes ridícules, incòmodes i passades de moda que portaven ls obreres o les llauradores de l'Edat Mitjana. Són gent que no té sentit del pas del temps. Per això no tenen pressa. I els capellans? Has vist una cosa més rara que voler viure sense dones? Els apòstols en tenien, de dones, i el mateix Jesucrist, potser en tenia també, si és que ha existit. que jo les coses que no sé del cert, me les crec o no me les crec. Però m'emprenya més que res que no estimen la vida, que la vida de debò la posen en un altre món. És a dir, en la mort...
[...]
Que no ho veuen? Que no ho veuen els capellans? És que és clar com la llum del dia: l'home pensa, i pensa coses per al progrés, perquè la vida siga millor. I això ho fa l'home, no els àngels ni els sants. Anem cap a un pervindre de riquesa, de felicitat. I ells, dali amb els resos, que no fan rutllar res. I les malalties? D'ací un segle la gent no morirà més que de vella. Els capellans també. Però ells només resen, i els altres a treballar per a ells.