viernes, 15 de febrero de 2008

Saül

Després de fer una de les convocatòries més desastroses de la carrera, sols puc consolarme en la frase, "mal de muchos consuelo de tontos".

I com sóc tonto, he decidit que vaig a canviar un poc, que vaig a ser un poc menys pasota, i més responsable. I vaig a acabar la carrera, i vaig a aprovar dibuix en juliol, i me'n aniré d'Erasmus al segon quatrimestre del pròxim curs, i al primer faré pràctiques en empresa, en Espanya o l'estranger.

I també vaig a disfrutar de les coses que van a ser els últims mesos que vaig a poder fer, i dels amics, d'ací i d'allà, i a riure'm més, i a pensar menys en històries i "gilipollaes".

Perquè no sóc, ni més ni menys que un més dels peatons de la Terra, però vull gitar-me cada dia, pensant que alçar-se pel matí ha valgut la pena.

http://www.youtube.com/watch?v=TXIEjbNoThc

Segueix llegint perquè encara queden dues entrades noves més amb nom propi.

5 comentarios:

Àlbert dijo...

hola Saül!

El més important després d'una errada és adonar-se'n del problema i no tornar a caure. Així que ànim, home!

I fes el favor d'anar-te'n fora. Estic segur que et fa falta. Pràctiques en empresa o el que siga, però hem d'anar-nos-en, per agafar perspectiva, adonar-nos que hi ha només unes poques coses que són importants a la vida, i que són més importants del què nosaltres ens pensàvem.

I el dia que estigues enamorat, no et farà falta que ningú et diga quan ho has de celebrar. Ho faràs cada dia. Crec que el dia de sant valentí només es va inventar per fotre a aquells que no tenen a qui regalar el maleït oset, però estic segur que aquells qui tinguen una mínima idea d'allò que s'anomena amor no se'ls ocorreria caure en eixa estupidesa d'atac compulsiu de consumisme nyonyo i buit de sentit.

No t'ho he dit mai. Però a part d'admirar-te per moltes coses, t'envege perquè has sapigut agafar-te la vida amb calma i t'has parat a gaudir de les coses importants de la vida. De vegades em sembla que estem corrent una cursa, i la vida no deuria ser-ho.

Així que felicitats i sent-te orgullós de tu mateix. Això sí, posa't les piles amb eixa merda de dibuix que saps massa bé que això no t'ho has tret perquè no has volgut. De vegades també és bò enfadar-se amb u mateix si hi ha una bona raó i si això ens ajudarà a millorar.

Un abraç!

àlbert

Anónimo dijo...

Estic en la mateixa part de la vida q tu:
Aquests mesos que em queden de transició entre fer el projecte i ser un enginyer, són els mesos on he d'aprofitar a fer tot allò q m'abelleix fer, conscient de que la meua llibertat d'actuació s'haurà de prostituir, espere que mínimament, quan siga un assalariat més.

Pel que fa a la maleïda assignatura de dibuix, jo tb pensava q no me la llevaria mai, però em vaig sorprendre aprovant-la, després d'aplicar-li tot un Nadal. Tu agafa-la com si t'agradara i de ben segur q l'aproves, sinó ja ens encarregarem els tipets de q t'aproven.

Encara estic esperant als altres 2 noms propis q havia de llegir però q no he trobat.

Salut!!

Anónimo dijo...

Hola Saül,
Començaré dient, i sent ser un pesat, que ho sent per lo de dibuix, però estic segur de que si li poses ganes, te la treus. No té misteri.

M'agrada que penses en marxar fóra una temporada, no sé si està decisió està en part condicionada pel fet que molta gent està marxant en estos mesos d'Erasmus. Però medita-ho bé, i si tens ganes, avant, perquè val la pena.

bé xiquet, no et preocupes i a la següent ja et recuperaràs.

Leandre.

Julián Mora Lucas dijo...

Joder si el meu comentari de Sant Valentí ha dut corda. He obert la caixa de Pandora. El petitet (o no tan petitet) anticonsumista i antitradicionssensesentit que teníeu adintre a explotat ferotge per dismitificar la festa dels enamorats.

El amor... Puc dir ara i avui, sense que em tremole un dit, que mai he estat més lluny ni més escèptic d'ell. Com una sensació llunyana, difícil de recordar, com un acné juvenil que mai vaig tindre...

I dius tu que vas a disfrutar i riure més? Tu? És que algú de nosaltres ha disfrutat i ris més que tu? Esitgues tranquil, Saül, que molts haguéssen firmat al principi de la carrera montar-se-ho tan bé com tu.

Són temps difícils per a tots. Canvi, futur, distància, propòsits, anhels... Un còctel difícil de digerir per a mi nombrosos dies. Però la solució no passa per un 'Carpe Diem', sinò per saber-se organitzar, aprofitar molt bé el temps de què es disposa i, sobretot, tindre sempre clar el que es vol fer amb la pròpia vida. Un home sense objectius és com un bot a la deriva...

2 coses només. Espere sorprendre't amb la pròxima cançò que penje al blog, i que continue debent-te un sonet.

Força i cor. Un abraç!

JULI

AURORA dijo...

Heiiiiiiiii amoret! aixina que t'has llevat la melena? això vull voreu jo, una foto per favor.

No cregues que tinc massa temps per escriure, però quan hem pose hem pose, i m'agrada tindre'l com un diari. Cert és, que de moment no hem tingut massa festa, però no és una cosa que hem preocupe, per què tenim 5 mesos per davant, i per què no crec que ací vaja a trobar-me més festa que en Valencia, aixina que de moment la festa no l'anyore, però tranquil que en tindré, de festa i de coses per contar, tot al seu temps.

Molts besets i gracietes per visitar el meu blog. Ami el teu m'agrada llegir-lo de tan en quan (encara que no fasa cap cpmentari), per què m'agrada com escrius i com contes les coses.

Enviam una foto del teu nou look, per fa!!!

Aurora