És anòmal que jo estiga malalt. Poques voltes estic malalt, i quan ho estic no solen ser coses greus.
Però ahir vaig flipar, una gastroenteritis fortíssima, que em va fer perdre el conter de les voltes que vaig bosar i cagar (fi que és un), em va portar a l'hospital, on vaig passar la vesprada entre analítiques i proves en urgències.
El cos humà no soporta intromissions, les coses que li son alienes, les trova anòmales, i no les suporta. Si us han posat alguna volta una sonda nasogàstrica (un tub que va del nas a l'estòmac, per veure si hi ha sang), entendreu açò. Si no vos l'han posada mai, doneu gràcies, perque és MOOOLT desagradable.
A mi em flipen les anomalies del cos humà, eixes coses que solen ser genètiques. Com eixa gent que té el dit gros d'una ma, més curt i més gros, o la gent que pot doblar els dits per la última falange (la meua infermera de l'hospital podia, i jo crec que va ser això el que fera que m'enamorara d'ella), o la gent que pot doblar la llengua o te el lobul de l'orella pegat a la cara. Jo, tonto de mi, sempre que em trobe algú així, no puc deixar de mirar allà on tinga l'anomalia.
Vaig escriure un relat al fotolog, sobre un tema paregut a aquest (el podeu llegir ací http://www.fotolog.com/paskualet/16388803). (Ara que l'he llegit veig que tampoc el tema és tan paregut). Este relat és especial, no per com de bé està escrit (que és una castanya), sinò pel dia que el vaig escriure.
Aquell dia, pel matí, pensava en escriure relats, i per la vesprada sentia la pena, la ràbia i la impotència més gran de tota la meua vida.
I no és una anomalia, que des d'aquell dia no haja deixat de pensar un sol dia en Majo. No és una anomalia, perquè a molta gent ens ocorre el mateix. Majo és així, inoblidable.
A voltes, comences a escriure, i et lies...
El blog, és per a mi, així que no m'importa que no em signe ni Cristo, seguiré escrivint, jaja. I a més d'esta entrada estic molt pagat.
6 comentarios:
Prim, que no et firme la gent no significa que no et llegisca. Jo crec que no t'he firmat mai, i et llegisc totes les setmanes.
El que és una anomalia del mon en el que vivim es que en ell no estiga la nostra Majo. Altres no, peró aquesta anomalia a mi sí que em fa fastic.
Nando
Per cert, que no t'he dit res. Espere que ja estigues millor de salut, colló, que hem d'estar en plena forma per al viatje.
Jo crec que has confós l'ordre: lo de la diarrea toca els ultims dies del viatje, quan dugam 4 ó 5 dies borratxos, no abans.
Tipet, tipet, q jo agarre unes angines de cavall i tu una gastroenteritis.. ací es veu qui ha estat eixint fins q el seu cos ha dit prou i qui no, eh??.
Jo no t'he signat pq entre conca i que he estat malalt i q m'he ficat treballador i estic redactant, no havia tingut temps de dir-te res.
Salut!!
Ei Saület! Sent que hages estat malalt!
Ja saps que tens molta gent que et llegeix encara que no escriga, aixo no fa falta ni que ho mencione.
M'alegra saber que aquestes falles la heu liat, i que ademés heu ixit de dia també. Que enveja, perquè ací s'ha hagut d'anar a currar com sempre i no hi havia festa.
Espere que acabeu de disfrutar de les pasques!!
Un abraç molt gran.
Leandre.
kieres estar más pagado aun con tu blog?? pues k sepas k te tengo en mis favoritos! para leerte todos los dias...bueno... cuando hay cosas nuevas!
Es k.. tanta fiesta... al final pasa factura!yo tb estoy costipadita!!pero mejor ahora k en 1semana y media (k no 2...keda menos)
Y no... no es una anomalia lo k nos pasa... simplemente inolvidable.
MUAKS!!!!!
Hola Saül!
Espere q ja estigues totalment recuperat.
No t'escric molt però avui ho he de fer perquè estic totalment d'acord en una cosa:
MAJO ÉS INOLVIDABLE!!!!
Res més, crec que amb açò ho he dit tot.
Un bes enorme!
Publicar un comentario