Luis Enrique, vengamos tu tabique.

Si, hem acabat amb el mite, hem passat de quarts. I damunt guanyant als italians, V de vendetta, com diu la rima del títol, que és molt del caràcter espanyol.

Una volta més s'ha demostrat, que no hi han impossibles. Que si tires moltes voltes una moneda a l'aire, és impossible que mai ixca cara, el tema és atrevir-se a tirar la moneda.

També fer les coses bé, fer del grup a una pinya, i ser fidels a un estil, haurà tingut alguna cosa que veure.

I ara vaig a contar-vos una anècdota:

No és la primera volta que jo veig a Espanya passar de quarts. En l'Eurocopa del 84, als meus pares els va tocar un viatge a París per a veure la final en un sorteig que feia Gramoxone. I damunt van tindre la sort de que aquella final la va jugar Espanya.

I clar aquell estiu del 84, ma mare estava embarassada de mi. I allí vam anar els tres a París.

I segurament allà al Parc del Princeps, dins de l'úter de ma mare, em vaig cagar en el bo d'Arconada en la seua supercantada.



I segurament també, d'ahí vé la meua afició al futbol, que em fa que siga tan roïn com siga el partit, si fan futbol en televisió, jo el mire sempre.

I ara a per Russia!!