Llocs comuns

L'expressió llocs comuns es gasta normalment per a parlar de temes recurrents, un exemple seria: "El travestisme i l'homosexualitat són llocs comuns al cinema d'Almodovar".

També hi ha una meravellosa pel·licula que es diu "Lugares comunes" que recomane des d'ací.

Però hui he triat aquest títol per a parlar del meu estiu, perquè aquest ha estat un estiu de "llocs comuns", que ha demostrat que a mi em cal ben poc per ser feliç.

Llocs comuns són per a mi, aquells llocs al poble on estic sempre a l'estiu; la platja, la gelateria Àrtic, el Quiero Verte, on Paloma sempre em bufa, els soparets, les cervesses amb granisat de llima, els partits de padel, sessions de jocs olímpics... Tot, envoltat dels meus amics de sempre, de la família i d'eixa brisa especial que te Burriana a l'estiu.

També he passat dies especials: la visita dels amics de classe a Burriana, és un dia que m'encanta, perquè compartir amb ells, este petit tros de món, que és tan meu, m'omple d'alegria.

I llocs, no tan comuns, on no havia estat mai, com el Torico en Teruel o la xaranga del Puig, on no em vaig sentir estrany, segurament perquè la companyia era molt agradable.

L'estiu acaba sempre amb les festes de Burriana, que enguany a penes he disfrutat, i amb els examens de setembre, del que a l'espera de la nota val més no parlar.

I aquesta nova temporada, amb les pràctiques en PPG, de les que ja parlaré, i amb esta nova vida de currante, que em farà que les nits del dijous siguen substituides per grans nits de divendres i disabte, sols vos recomane una cosa:
Que tingueu por de mi!!