sábado, 6 de septiembre de 2008

A voltes passa

Quan decideixes anar a Rafelbunyol, a la festa de disfresses, i ho fas en bona companyia, i molt d'alcohol al cos, la cosa pinta be.

Encara que vages disfressat de cutre, amb una perruca gai, un noseque com a top, i una falda de volants, et creus el rei del mambo.

Si et trobes un palo per terra, i fas creure a tothom, que és un micròfon de canal nuef, i la gent s'anima, i saluda a tota la seua família, et vas creixent.

Encara que perds als amics, no estàs sol, perquè tots et volen coneixer, i tots tenen un got per donar-te un trago d'alcohol.

I ja si trobes, a un xicle de fresa pegat a una sabata, i t'encanta, la nit és genial.
I comences a parlar amb el xicle, i com t'agrada, deixes que et signe al braç amb cera, i ella va animant-se, i t'escriu "amor de madre" a l'altre braç.
I encara que l'orquestra canta "dolores se llamaba lola" i al xicle, li pareixia com si cantaren en japonés, em continuava agradant.
I parlem d'estupideses, descobrim que tenim amistats comuns, i em trobe agafat de la seua ma, una ma jove, de xicle jove.
I tot s'acaba, el xicle se'n va no sense abans donar-me un bes als llavis, i regalar-me el seu braçalet.

No tinc el seu mòbil, ni crec que la torne a veure. Així millor, perquè guardaré el seu record de xicle de fresa pegat a una sabata.

I al final, trobe al doctor amor, i a Billy "The Kid", i anem cap al cotxe, on m'espera al mòbil, amb dues perdudes.
Em lleve la disfressa, i ja a casa, des d'el llit envie el mateix missatge de sempre. I dic el mateix de sempre, allò que hauria d'apendre a callar, o millor a no sentir.

I torne a ser el mateix pringat que abans de que la nit començara, però a voltes passa, que quan et disfresses et sents invencible.

P.D. Molt promte un resum de l'estiu, però hui l'actualitat mana.

5 comentarios:

Julián Mora Lucas dijo...

Lo meu sí que és professionalitat. Ahir vaig passar unes 30 consultes sense cobrar un xavo i sense endur-me ni un mal bes a la boca.

Per qualsevol vicisitud amorosa:

dr.amor@consulta.cor

DR. AMOR

P.D.: Ves amb compte amb els xicles pegats a les sabatilles. Hi ha d'alguns que costen força de treure...

P.D.2: Sent aquest llarg lapse de temps sense firmar. Ara ja comence a pertànyer a algo de nou.

Àlbert dijo...

Quina llàstima no haver pogut estar! Vos trobe a faltar, tipets!

M'alegre molt de què la nit anara tant bé, però tios (açò va per Juli i per tu), quan vos trobeu una xica o un xiclet així, demaneu el mòbil!

En fi, per alguna cosa no ho fareu.

Estava jo amb ganes de vore el retorn de "dormir i callar" (vaig estar seguint el compte enrere!)

Amb moltes ganes de tornar a llegir-te, un abraç!

Albert

p.s. vos he de posar al corrent de les meues vicissituds, però em sembla que haurà de ser per correu i no per blog... res, contar-vos les meues penes, per canviar...

p.s.2. juli, no cal que estigues en berlin per escriure en un blog, eh!!

Lula dijo...

No has de deixar mai mai MAI de sentir. El dia que ho facis deixaràs d'estar viu.

Callar... jo sóc molt dolenta en això, tampoc sóc cap exemple per la joventut, així que no et diré res més.

Besotes!!

Julián Mora Lucas dijo...

Tenim taula de ping-pong el dijous de 20-21 h altra vegada. Si no pugueres, avisa'm amb temps per què busque algú o cancel·le.

Bon dilluns!

JULI

Noelia (Noedipa) dijo...

hay costumbres complicadas de quitar, y de esa que tienes tú peco yo también.

He decidido escribir en castellano, hoy para entender tu post he tenido que tirar demasiado de traductor y estoy perdiendo la costumbre, me parecía falso tirar de él también para escribir, jajajajaa.

Cuídate mucho grandullón, espero verte pronto