A voltes passa

Quan decideixes anar a Rafelbunyol, a la festa de disfresses, i ho fas en bona companyia, i molt d'alcohol al cos, la cosa pinta be.

Encara que vages disfressat de cutre, amb una perruca gai, un noseque com a top, i una falda de volants, et creus el rei del mambo.

Si et trobes un palo per terra, i fas creure a tothom, que és un micròfon de canal nuef, i la gent s'anima, i saluda a tota la seua família, et vas creixent.

Encara que perds als amics, no estàs sol, perquè tots et volen coneixer, i tots tenen un got per donar-te un trago d'alcohol.

I ja si trobes, a un xicle de fresa pegat a una sabata, i t'encanta, la nit és genial.
I comences a parlar amb el xicle, i com t'agrada, deixes que et signe al braç amb cera, i ella va animant-se, i t'escriu "amor de madre" a l'altre braç.
I encara que l'orquestra canta "dolores se llamaba lola" i al xicle, li pareixia com si cantaren en japonés, em continuava agradant.
I parlem d'estupideses, descobrim que tenim amistats comuns, i em trobe agafat de la seua ma, una ma jove, de xicle jove.
I tot s'acaba, el xicle se'n va no sense abans donar-me un bes als llavis, i regalar-me el seu braçalet.

No tinc el seu mòbil, ni crec que la torne a veure. Així millor, perquè guardaré el seu record de xicle de fresa pegat a una sabata.

I al final, trobe al doctor amor, i a Billy "The Kid", i anem cap al cotxe, on m'espera al mòbil, amb dues perdudes.
Em lleve la disfressa, i ja a casa, des d'el llit envie el mateix missatge de sempre. I dic el mateix de sempre, allò que hauria d'apendre a callar, o millor a no sentir.

I torne a ser el mateix pringat que abans de que la nit començara, però a voltes passa, que quan et disfresses et sents invencible.

P.D. Molt promte un resum de l'estiu, però hui l'actualitat mana.