sábado, 28 de febrero de 2009

Dis-me el nom i cognoms i t'agregue al facebook

Som de les últimes generacions que hem estat conscients que els telèfons mòbils no han existit sempre.
A la meua primera "amiga" (fa molt d'açò), la cridava a casa, i tenia manat penjar quan no era ella qui agafava el telèfon. Segurament els seus pares acabarien preocupats per aquelles telefonades anònimes.

Ara la tecnologia ho envaeix tot. I lligar ha canviat molt.

D'aquella primera xica que em donava el telèfon de sa casa, a les següents que m'han donat el mòbil, el messenger, i ara ja et demanen el nom i el cognom per agregar-te al facebook, o al tuenti.
Això em va passar en Pego, en l'interval de dues hores, o més, que vaig estar completament perdut, i on vaig coneixer a molta gent.

I és horrible. Quan t'agregue, si t'agrega, i tu l'acceptes com amiga, i abans de tingueu cap altre contacte ella ja ho sabrà tot:
Sabrà si eres fan de "Chicho Terremoto", de "trivial pursuit" de "dormir cinco minutos mas", de "Trancas y Barrancas" o de "iba a tomar una cerveza y me lié".
Sabrà com és de gran el teu cervell, i els teus coneixements de geografia. Sabrà el dia del teu aniversari, quants amics tens, i "¿que estas haciendo ahora?

Sabrà també "en que país deberías vivir", "que dibujo animado eres" y "como eres en la cama".

Haurà vist moltes fotos teues, segurament també de quan eres menut. Coneixerà als teus amics per les fotos, i sabrà als llocs on vas de festa.

Ja no podràs fer res. Ja haurà decidit. Ho sabrà tot de tu, tindrà tanta informació que no li caldrà preguntar-te res per a saber si l'interesses, si tens possibilitats de ser l'home de la seua vida.

No li caldrà sentir el teu olor, ni veure com mous les mans mentre parles, no podràs fer-la riure, perquè si tot allò que sap de tu, no li agrada, no hi tindràs res a fer.

Coses de la tecnologia.

3 comentarios:

Julián Mora Lucas dijo...

I això és el més lleu que et pot passar. Llegiu sinò aquesta entrada de Microsiervos:

http://www.microsiervos.com/archivo/internet/lo-que-google-revela-sobre-nosotros.html

A mi, personalment, m'agrada controlar el que done a conèixer de mi a la gent amb qui em relacione, no m'agrada cotillejar sobre la vida d'una persona si no és a través de converses amb ella i deteste que avui en dia aquestes eines de xarxes socials substituixquen als encontres personals i al veritable desig de voler saber d'una persona.

Per això, de moment no en tinc. I espere que dure.

Un abraç!

JULI

Anónimo dijo...

Tampoc s'ha de ser tan alarmista! Jo crec que hi ha coses que la tecnologia no pot substituir mentre ho tinguem clar no hi ha cap problema, pero des d'aci Karlsruhe adore internet!!

Lula dijo...

No creguis.

La virtualitat ho magnifica tot.
El directe és despietat i demolidor.

Malgrat això, bé, jo he conegut algú i... jopeta!

A mi edad y con mis años!!!

Besotes!