Aaron Saez és de Oriola. Canta. És un "cantautor" (ell odia la paraula) tan atípic com genial.
Té una cançó que no he pogut trobar per a penjar ací (podeu baixar el disc: http://www.megaupload.com/es/?d=7MU2VOJY), que m'ha inspirat per a esta poesia:
Los gallegos no bailamos cumbia,
tal vez por eso te perdí,
o quizás no fuera por eso,
sino por todo lo contrario.
Acariciabas con las yemas de tus dedos,
los surcos de mi espalda,
me aprendí de memoria
donde se escondían tus lunares,
tus besos sabían a rico
dulce de leche.
Pero nunca supe ver tras tu mirada,
nunca llegué a saber
en que pensabas.
Pese a eso, te quise y te quiero aún.
Porque Argentina, no es sólo un pais,
también un estado de animo,
desde Buenos Aires a Córdoba,
desde Mar del Plata a Rio Cuarto,
cuando estoy contigo,
estoy en Argentina.
Los gallegos no bailamos cumbia,
ni cuarteto,
eso te lo dejo a ti,
el ritmo no vive en mis pies,
me conformaba
con hacerte reir.
Deixe tambe un video de Aaron Saez, que parla de l'amor impossible entre Patricia Conde i Angel Martín.
3 comentarios:
Els gallegs no ballem cúmbia ni tango, tal volta algo de salsa... El món del ball és exigent per tal de no perdre a la xica: no només s'ha de ser valent per traure-la, sinò que també s'ha de donar la talla.
Bonica poesia, jo també tinc un deute amb Argentina. Divendres vaig descobrir que encara tinc lectors amagats i desperdigats per tota la geografia. Tal volta deuria reprendre l'activitat del blog amb qualsevol excusa.
Vaja, el dia que et vaig donar a conèixer Aarón Sáez no imaginava que anaves a traure-li tant de suc. També coneixia la cançò del vídeo. Jo també pense que ella està enamorada d'ell, però que de cara al seu caché li ve millor eixir amb un moniato estrel·leta del pop nacional que amb un presentador guapo i simpàtic presentador que la fa riure. Ja saps, lògica de dones...
Un abraç!
JULI
Una entrada diferent. M'ha agradat molt la poesia i molt també la cançó del tal Aaron Sánchez, sentiré més coses d'ell.
Colló, ja estàs en plan Quique González, escribint poesies agafant inspiració en altres poesies.
Ja ens vegem xic... jo que sé... en Estocolmo per exemple, et ve be?
La leo y me suena a melancolía. Y hoy la melancolía no me gusta, porque aún no me he ido y ya la estoy sintiendo, es un asco.
Hasta mañana Saül,
un b7.
Publicar un comentario