Esto como moló

Deu o dotze consideracions sobre el nostre viatge. Diferent, per les seues peculiars circumstàncies.

Estocolmo és molt bonic. Té unes vistes precioses, estar tot envoltat aigua li dòna un toc diferent, m'ha agradat vaja. Això si, fa un fred de collons.

A mi em solen avorrir els museus, i al Vasa no em vaig avorrir. Segurament perquè sols vam tindre mig hora per a visitar-lo, però estava molt molt guapo.

De tant civilitzats com estan els suecs són realment avorrits. No deixen fer congues al metro. Això si, pots estar tranquil de que no et van a furtar la xaqueta en la discoteca.

No sé perquè no ens van deixar entrar al Fashing Club, vaig viure el racisme en contra meua, i no em va molar res. Fills de putes!!!

Estocolmo és una ciutat profundament homosexual. Hi ha molts bars amb la bandera gai, i al museu de ciencies naturals (o una cosa així), l'exposició estrella era "animals homosexuals"

Cada volta que torne de visitar a algun Erasmus, ho faig amb la sensació de que impedint-me ser Erasmus s'ha estat molt injust amb mi, i que el meu Erasmus haguera estat apoteòsic.

Follar cansa. Nando i jo, estavem com una rosa, i Cris i Botella sempre tenien son.

Quan anem bufats no ens calen grans discoteques. Amb la manta al coll, amb vi calent, amb frikis suecos, amb "no hay que llorar que la vida es un carnaval" ens sobra.

Si Demirel (el porter de Turquia) vinguera a jugar al camp de l'Alcàntera, en un saque d'ixos passaria l'almacen de Camales.

La gent amb que vaig estar de viatge són com germans per a mi. M'ho passe tan be amb ells, i calen tan poc les explicacions, que mola.

No m'he perdut i he tingut moltes oportunitats per a fer-ho.

Nando ha estat la meua parella. Quan jo proposava una tonteria, ell em seguia, i quan ho feia ell, jo tractava de no deixar-lo malament. La prova són estes fotos, que molen mooolt.





Gràcies primo, per acollir-nos, i gràcies a la resta per ser com sou.