La distància adequada

La distància adequada és aquella que davant d'un canvi de comportament totalment inesperat, et permet reaccionar i evitar l'accident. Això deia el llibre de l'autoescola.

És difícil guardar la distància adequada a la vida. S'ha de guardar la distància adequada amb les xiques amb novio, amb les germanes dels amics (eh Nando?), amb les xiques que estimes, però que no comparteixen el teu sentiment, amb les xiques que t'estimen i per les quals tu no sents el mateix.

Vivim en un món d'equidistàncies. Ens marquem línies que no hem de traspasar. Si ho fem, tothom acaba pensant que som uns cabrons:

- Si t'apropes a una xica en novio, i més si coneixes al novio, eres un cabró. Té igual allò que has començat a sentir, a pensar, ningú t'entendrà.

- Si t'apropes a la germana d'un amic, i encara que no t'apropes, si fas algun comentari inadequat, indefectiblement (mola la parauleta), l'amic se't tirarà inmediatament al coll.

- Si no guardes la distància adequada, amb les xiques que estimes eixiras malparat. Si t'apropes, potser el teu cor acabe fonent-se, allò que et dòna la vida, et sol acabar matant. Si t'allunyes, pots també pareixer un cabró, que sols pensa en ell mateix, ella s'enfadarà, i encara que tu preferiries estar en la llunyania, has de tornar inmediatament a la distància adequada.

- I amb les que t'estimen, és difícil saber com comportar-se. La naturalitat sol ser la receta, però tenir la possibilitat de fer mal a algú, es una cosa que m'horroritza.

Així que avise, estes falles no pense complir amb el perímetre de seguretat. "Aneu aspai!" (En memòria de Botella, que retrasa la seua setmana de falles, fins al 26 de març) jajaja.

Segurament tot açò és una excusa, per a que escoltareu el "temazo" de la Rosenvinge.