Són ells, els que sempre protesten, els que sempre estan en contra de tot, i després acaben aprofitant-se.
Són ells, els que clamen al cel contra l'abort, i diuen que les xiques de 16 anys no poden decidir, perquè volen decidir per elles. Són ells també els que enviaven a les seues filles adolescents a Londres a abortar per a no provocar escàndols, per a que no es parlara. Són ells, perquè ells són els que tenien diners per a fer-ho.
Són ells els que van votar en contra de la Constitució, i ara la defensen a mort. La Constitució que ells no van aprovar ara és la seua biblia, i tot allò que no els agrada ho envien al tribunal constitucional. Són ells tan cínics.
Són ells els que també es van oposar al divorci, però ara es divorcien més que ningú. No és qüestió de cristians, ni de família, ni d'amor, però Alvarez Cascos ja té a casa quatre anells de casat.
Són ells els que dien que Espanya es trencava, que hi hauria diset espanyes, els que cridaven que Zapatero havia entregat Espanya als etarres. Són ells els que dien que moririem de sed si no es feia el trasvassament de l'Ebre. Ara jo no. Ara plou, ETA està dèbil, i s'ha demostrat que el problema dels Estatuts era una invenció. Ara toca la crisi, però com tot, també passarà.
Són ells, a qui els regalen trajes i Jaguars, a qui els toca la loteria. No sóc jo. Són ells. Els mentiders, els manipuladors, els especuladors. Els que en una mà entreguen diners a l'esglèsia, i amb l'altra s'embutxaquen comissions ilegals.
Són ells, i estan per tot arreu.
1 comentario:
Son ells els fills de putes que no actuen quan haurien de fer-ho, i que despres diuen que era inevitable.
El que era inevitable? Que vos enbutxacareu la pasta?
Hipocrites mal parits.
Publicar un comentario