I ara que?

El cap de setmana passat (este no, que no he tingut internet, l'anterior) vaig acabar de veure l'últim capítol de la quarta, i per ara última temporada de Dexter.

L'argument de Dexter és simple, Dexter és un assassí en serie a qui aplegues a agafar carinyo. Partint d'eixa base, mil matisos, la fascinant possibilitat de saber que pensa Dexter, la meravellosa interpretació del personatge principal i personatges secundaris increibles fan que veure esta serie siga un plaer. La cuarta temporada és senzillament brutal.

Per sort hi haurà una quinta si Michael C.Hall, l'actor que fa de Dexter, es recupera del cancer que pateix, esperem que si. Però com a molt prompte no tindré nous capítols fins a setembre, així que he de buscar un altra serie per a veure.

Continue mirant cada setmana el capi nou de "Como conocí.." i de tant en tant veig alguns de "The Big Bang Theory", però necessite també una serie seria, per a veure un parell de capítols els caps de setmana, he estat mirant en filmaffinity i tinc ja unes quantes candidates: The Wire, Weeds, Six feet under (també de Michael C.Hall) o Californication pareix que poden estar bé, agrairia que si algú ha vist alguna d'elles em donara la seua opinió.

Este moment d'espera que visc amb les series, és com una metàfora de la meua vida sentimental. Ja fa temps que va acabar una "serie" que m'agradava molt, però ja no queden més capítols, i no va haver nova temporada, així que ara he de buscar una altra. La pena és que en este terreny no hi ha ni candidates. Esperem trobar almenys un "How I met..." que m'alegre alguns ratets.

Per sort, la vida sentimental és la única cosa que està en eixe moment d'espera, perquè la resta d'aspectes funcionen de categoria. Este cap de setmana, tot i no tindre internet, no l'he trobat molt a faltar.

El dijous per la nit, em vaig bufar moltíssim i vaig anar a la Chemie, on no anava des d'abans de Nadal, i tot i que el DJ no s'ho va currar molt, la nit va estar molt bé, de tant en tant s'ha d'anar a la Chemie, hi ha tradicions que no es poden perdre, i segurament per això tornant cap a casa em vaig tornar a adormir en el tramvia (hauré de comensar a mirar pisos a l'última parada).
El divendres quasi palme en el treball amb una inmensa resaca i molt marejat. Però el meu cos funciona a l'inrevés del món, i quan més cansat estic és quan m'apunte a tots els plans. Així que el divendres per la vesprada, vaig anar al Hockey a veure als Eislöwen de Dresden (que van perdre 1-4). Va molar, no tant per l'esport, ja que no conec les regles, i es basa principalment en pegar-se d'hòsties, com per l'ambient de les grades, tots vestits amb la camiseta de l'equip i sense deixar de cantar ni un minut. Encara vaig traure forces per sopar fòra i passar pel New Feeling.



La nit del disabte va estar tambe molt bé, molta cervesa, un ratet en el Countdown i per fí vam entrar al DownTown, la discoteca de Neudstadt, que sense entusiasmar-me, la veritat és que està bé, i és una opció més per a de tant en tant.

I bé, ja he escrit prou per hui...