Com ja m'esperava ell no ha volgut escriure el text reglamentari, però per contra ha fet sense dubte les millors fotos, ja que té un pepino de càmera.
La relació de Jose amb els meus col·legues de Dresden va molar i l'altre dia em deien que s'havia integrat molt bé. I és que a Jose quasi ningú li diu Jose; alguns Donet, altres Ximo, el seu malnom, i els meus amics de Dresden, sobretot Migue, que és el més ocurrent, quan es va enterar que el seu malnom era Ximo, va decidir dir-li Tchibo, en honor a la nostra companyia de telefonia mòbil (que a més de mòbils ven café i roba)
Ho vam passar molt be. Jo vaig aprofitar per a visitar la Suïssa Sajona on encara no havia estat. Vam fer una ruta d'unes tres horetes caminant, des de Rathen on vam creuar el Elba en vaixell i vam pujar unes escales que pareixia que no acabaven mai fins al Bastei Brücke, un pont de pedra, des d'on hi han unes vistes espectaculars i un paissatge típic de la zona que val molt la pena i que no m'haguera agradat tornar-me'n sense veure.
El dijous per la nit com toca, sopar kebab enorme i tancar la Chemie. Últimament la gent no estava eixint molt, però la visita de Donet va coincidir amb el retorn de Carla a Dresden, i tot el món va aprofitar eixe dijous per a eixir, estàvem tots i va ser una gran nit: molta birra, molta festa.
El divendres ens vam alçar sense pressa i vam visitar Dresden. El sol va acompanyar i les fotos del Zwinger i d'alguns altres monuments del meu Dresden són les millors que he vist. Vam fer la ruta completa anant fins la Garnisonkirche (l'esglesia rara) i el Kuntshof Passage (les cases rares), vam sopar amb els meus col·legues al Espitas i vam eixir fins a l'hora que Carla havia d'agafar el bus.
I el disabte a les 11:00 eixiem en Mitfahren cap a Berlin, on vam fer el free tour pel nostre compte, que ja me'l sé. Ens vam quedar en un hostal que estava realment bé en Schönhauser Allee amb desdejuni inclós. Vam sopar al Tiergarten Quelle que mai falla, vam visitar l'esglesia del record, la sinagoga i la casa okupa, ja de nit (per a veure també a les de la rinyonera).
El diumenge vam fer la cua per a pujar a la cúpula del Reichstag i vam anar a veure l'East Side Gallery. Tot el que un turista pot fer en Berlin en dos dies. El viatge haguera estat perfecte si el mitfahren del diumenge no haguera fallat, si el tren on vam tornar finalment no s'haguera espatllat i no haguerem perdut el nostre enllaç a Dresden, per a aplegar finalment quan eren més de les 11 de la nit...
Per a Donet este viatge ha estat important. Era la primera volta que volava i si obviem Andorra, la primera volta que eixia d'Espanya. Era curiós veure com tot el que tots els llocs on jo havia estat mil voltes eren tan nous per a ell. Finalment ha estat l'únic de Burriana que ha vingut a veure'm i li ho agraisc molt i és que a més van ser dies molt guapos, i un descans merescut entre l'entrega del meu report i la presentació. Li va agradar tant viatjar que ja s'ha posat a estudiar anglés.
--------------------------------------------------------------------------------
I ara el desenllaç del concurs. Després de totes les visites, el jurat qualificador del concurs, composat únicament per mi ha decidit...que tots sou guanyadors.
Totes i cadascuna de les visites ha estat especial. Els tipets per ser la primera, per l'esforç que va suposar vindre per a tan poc de temps, pel fred que vam passar, per les grans nits que vam viure, i perquè són de puta mare.
Els meus germans no cal ni comentar-ho em va fer molta il·lusió que vingueren, visita curta però molt intensa, també amb molt de fred, amb visita express a Berlin, sopar en el Tiergarten Quelle, amb festa al pis de Isa i amb molt de bon roll.
Els químics bojos, estan bojos, i són frikis. Van vindre prous dies, i vam fer també de tot, anar al llac, aprofitant un dels pocs dies d'estiu a Dresden, eixir dijous i divendres a mort, superar tots els reptes, menjar "codillo" al Waldschlossen i beure cervesa al Bautzner Tor, una gran visita adobada amb la gravació de material mooolt divertit.
I Donet es mereix el premi per ser l'únic de Burriana, per acompanyar-me a la Suïssa Sajona, per integrar-se tan be en el meu grup (tots al principi es creien que era alemany), per portar-me roba cap ací i per demostrar-me que és un gran amic. A més ho vam passar estupendament i vaig anar per última volta a Berlin que sempre és un plaer.
Un concurs on tots sou guanyadors...vos queixareu!!
4 comentarios:
El guanyador eres tu per ser un anfitrio com cal!!!!!!!!
Pues premi per a tots. Mal tongo!!
Buuuuhhh!! T'has de mullar. este concurs és un frau!!!! Jajaja
Sara ja pots dixar de fer la pilota que no hem guanyat...no tens vergònya donar el premi a tots, si es que està tot molt mal, està tot molt mal, molt mal està tot.
Publicar un comentario