Fisica II

El dissabte per la nit vaig tornar a veure "Azuloscurocasinegro", era la tercera volta. És una pel·lícula que m'encanta i cada volta que la veig m'agrada més. M'agrada per molts motius, el més important és que és la pel·lícula que m'haguera agradat escriure a mí; parla de coses reals, contades amb tendresa, amb cruesa a voltes, però amb un to que enganxa i amb uns dialegs molt ben construits, que et fan sentir, que et fan pensar. Els actors estan superbs, Quim Gutierrez, el boxejador d' "El cor de la ciutat" , el divertidíssim paper de Raúl Arevalo i el d'Antonio de la Torre, que li va valdre un Goya.

M'agrada també per la seua protagonista. Marta Etura és una d'eixes xiques que no a tot el món li pareixerà guapa, una bellesa de les que m'agraden a mi, de les que cal mirar dues voltes. És també una actriu espectacular, premiada ja amb un Goya per Celda 211. Em conformaria amb escriure-li una pel·lícula, perquè lligar-me-la està difícil, ja que està amb Luis Tosar, i em pot pegar una hòstia el colega fàcilment. Quant de talent hi ha en eixa parella!



I m'agrada perquè és un projecte menut, un projecte en dos parts. La pel·lícula comença just com acaba aquest curtmetratge del mateix director (Daniel Sanchez Arévalo) i rodat uns anys abans.



Al director el van entrevistar l'altre dia sobre la pel·lícula i deia que li havia dedicat molts anys, que l'havia repasat moltes voltes, que volia que tot quadrara, que tot fòra perfecte en el seu debut amb una pel·lícula llarga. Ell té altres curts molt bons, els podeu trobar al youtube, posant el seu nom, recomane Express, amb Ana Wagener, que també té un paperet en Azuloscurocasinegro.

Casualment el divendres s'estrena "Primos" la nova pel·lícula de Daniel Sanchez Arévalo, amb molt dels actors del seu debut, i pareix que serà una comedia que valdrà la pena veure. La promociona també amb un curt, amb este curt:

Arenal Sound 2011

Esta entrada és realment una invitació.

Des de l'any passat al meu poble celebren un festival de música a l'estiu. Jo m'ho vaig perdre l'any passat, però enguany espere estar per ací, així que ja tinc la meua entrada i he fet un event per a que vinguen els colegues dresdenians. Per a convidar a la resta de la gent a vindre utilitze el blog. Les entrades estan ara a preus realment econòmics (35 € abono amb dret a acampar), així que si creieu que estareu lliures, no tardeu a comprar-les perquè no tardaran en pujar.

El cartell d'enguany és molt més indie (i molt més coherent) que el de l'any passat. A mi de les confirmacions actuals (que seran aproximadament un 40% del cartell final) m'agraden especialment Russian Red, We are Standard, Vive la Fete, Varry Brava i els grups més garrapateros, La Pegatina, Bongo Botrako, Canteca de Macao i La Pulqueria.

Així que ja ho sabeu, si voleu vindre a la platja del meu poble en estiu, esta és la millor oportunitat (i la única, que la quedada anual d'enginyers químics en Burriana, si es fa, haurà de ser en el festival).

Animeu-vos i veniu. Més informació en http://www.arenalsound.com/

Madrid Tours

Amb esta entrada comença una nova etapa del blog. Una entrada diaria, a partir de hui. La mecànica serà simple, entres a llegir el teu periòdic preferit, a veure que passa al món de l'esport, al facebook, al correu, al comunio i a veure que es conta Saül en dormiricallar.

Ja fa quasi una eternitat, la setmana entre nadal i cap d'any vaig estar en Madrid, en el segon retrobament Erasmus, amb la gent de Dresden. Erem més que en Sevilla i ho vam passar realment bé, amb un gran pet la primera nit, amb tapes i visites culturals després, i sols quan la grip i la febre van poder amb mi, vaig deixar de disfrutar de la boníssima companyia i de la capital. Jo que mai estic malalt just he de caure quan vaig a Madrid...però així i tot va valdre la pena!



Però Madrid és una ciutat molt desaprofitada, jo li vaig veure moltes més possibilitats, i per això he decidit montar un negoci de tours guiats per la capital, esta es la descripció de l'oferta actual:

Tour Infraturismo

Sientete como los protagonistas de Callejeros, el tour incluye:

- Visita a las Barranquillas, a la Cañada Real y a Pitis.
- Fotos en la puerta de la estación de metro que hizo famoso a Ramón el Vanidoso.
- Tiempo libre para compras en supermercado de la droga.
- Paseo multirracial por Lavapiés.
- Final del tour en la Casa de Campo, centro de la "movida" madrileña.

Tour Sabina

- Recorrido en Metro: Tirso de Molina, Sol, Gran Vía, Tribunal.
- Busqueda de las gordas de Botero.
- Plaza Santa Ana, Moratalaz, carcel de Yeserías, puente de los franceses, Corrientes esquina Callao.
- Fotos en el Vicente Calderón.
- Tiempo libre en el Casino de Torrelodones.
- Penúltima copa en el bar homenaje "Peor para el sol"

Madrid al límite

¿Quién dijo que la ciudad era aburrida?
Vive una autentica aventura urbana con la simulación de accidente de autobús con persecución incluida. Todos los detalles cuidados al máximo, los inmigrantes huyendo al llegar la policía, especialistas que vuelan por los aires, conductora fuera de sí... una experiencia única.

Este últim el recomane especialment que jo l'he viscut i puja l'adrenalina.

Ja sabeu...demà més.

Botes d'aigua

Sempre hem estat en crisi.

L'altre dia vaig recordar una conversa que vaig tindre fa molts anys amb un company dels de fa molts anys. Parlàvem de la nostra infància, de botes d'aigua.

Ací al País Valencià, no plou molt, però als xiquets (als d'ací i als de tots els llocs) els encanta xafar els tolls d'aigua quan plou, i les seues mares, per a evitar que deixen fets pols els baixos dels pantalons, els compren botes d'aigua.

Ocorria quan nosaltres erem menuts que els nostres peus creixien molt ràpid, i com ja he dit plovia poc. Així les nostres mares quan aplegava l'abril, encara que les botes d'aigua ens apretaren, no ens compraven unes de noves; per a la tardor potser que eixes noves també se'ns hagueren quedat menudes i quan passa abril, ja plou molt poc. Així que les últimes plujes de la primavera les passàvem amb els dits encongits dins de les botes d'aigua que se'ns havien quedat menudes. No es podien fer excesos. La classe mitjana (eixe eufemisme, que tan sols serveix per a diferenciar-nos del pobres) sempre hem tingut estretors econòmiques, no vivíem malament, però no es podia gastar més del compte.

Però va aplegar una època, no sé exactament quan va ser, on tots vam creure que necessitàvem molt més del que realment necessitàvem. Així a les cases d'eixa classe mitjana, a les nostres cases, va començar a haver dues consoles de videojocs, i un televisor en cada habitació. Els germans menuts ja no podien dur la roba dels majors, i els xandalls havien de ser Nike.

I ara la meua generació es queixa de la crisi. Ho fa actualitzant l'estat del facebook des de la seua Blackberry o el seu Iphone, mentre esperen a que es pose en verd el semàfor conduint el seu cotxe, pagat, clar està, pels seus pares perquè ells no han treballat mai.

Quan aplegue a casa connectarà el seu portàtil, cada germà en té un, i mirarà la merda que fan a la televisió que té en la seua habitació, on si apareix Zapatero l'insultarà i el culparà de la crisi. Quan acabe examens farà un viatget a una capital europea o anirà al Pirineu a fer snow. No pensa mai en com li apretaven aquelles botes d'aigua al final de curs.

Recomanacions 2010

Amb retràs, com quasi sempre últimament vaig amb un clàssic: les recomanacions de l'any que acaba.

2010 ha estat un any diferent, i les circumstàncies que han marcat aquest any, marcaran també estes recomanacions.

Estic segur que 2010 ha estat l'any on menys llibres he llegit...des que sé llegir. No estic orgullós, però eixir tant de festa i treballar era complicat i alguna cosa hi havia que sacrificar.
He llegit estos 4 llibres: "El boulevard dels francesos" de Ferran Torrent, "La inmortalidad" de Milan Kundera, "El tiempo entre costuras" de Maria Dueñas i "La elegancia del erizo" de Muriel Barbery, i el pitjor de tot és que cap d'ells m'ha entusiasmat tant com per a recomanar-lo amb fervor. L'últim és interessant, no és gens fàcil de llegir i supose que es disfruta més si empatitzes amb les protagonistes, però és un llibre poc comú i que aporta coses. El de Ferran Torrent no és el seu llibre que més m'ha agradat, a l'univers Kundera costa entrar, i segurament este no siga el llibre més fàcil per a fer-ho i l'altre llibre es senzill de llegir i no cal pensar molt per a llegir-lo, de la mateixa manera s'oblida fàcilment.



Segurament el millor de tots, és el que estic llegint ara "Inés i la alegria" de Almudena Grandes, més que res per l'admiració que tinc per ella i per com m'agradaria escriure algun dia així. Però com no l'he acabat tampoc el puc recomanar.

Com he conegut a molta gent nova, he trobat també molta nova música que no coneixia i açò ha estat una revolució. Com la indústria musical, jo mateix tendeix a oblidar el concepte de disc i a escoltar cançons. Per a fer-ho utilitze el grooveshark, que és com el Spotify, però amb alguns avantatges i alguns inconvenients. No té publicitat, no té limit de temps, no cal descarregar-se cap programa i apareixen grups que no estan al Spotify, per contra està un poc menys ordenat i l'utilitza menys gent, per tant és més difícil compartir els teus gustos.

He fet esta llista amb un recull de la música que més escolte últimament, estes són les meues recomanacions musicals.

Recomanacions musicals

Moltes d'elles no són novetats d'enguany, però jo si que fa poc que he començat (o he tornat) a escoltar-les.

Pel que fa al cinema, tampoc he vist moltes pel·lícules enguany, i la majoria d'elles no eren noves. Em va agradar molt el frenètic ritme narratiu de La red social, també té un ritme frenètic (potser massa) Corre Lola corre, una pel·licula alemanya dels anys 90. Descubriendo a Forrester, Yo también i Invictus son altres dues bones pel·lícules que he vist en 2010.

He vist poques pel·lícules perquè mire més series de televisió. Com ja vaig dir ací no sé que esperes per a veure Breaking Bad; que no és fàcil, que no enganxa a la primera, però que és la millor serie actual i conte els dies per a que torne, ja que la tercera temporada acaba de manera espectacular.

Una serie difícil de classificar és Misfits, però també m'ha fet passar bones estones, sobretot el personatge de Nathan. Si li doneu una oportunitat al primer capitol i li pilleu el punt, la devorareu.



La sexta temporada de "How I met your mother" ha pujat molt el nivell respecte a la quarta i la cinquena, i també es deixa veure la serie de zombis "The walking dead". Dexter continua com una serie imprescindible, encara que la seua cinquena temporada no ha estat tan brillant com la quarta, que va ser brutal.

També volia per primera volta fer recomanacions gastronòmiques. Fa poc he estat en Sevilla i en Madrid. Com he fet el millor que es pot fer, és a dir, visitar les ciutats amb algú que viu allà he menjat molt bé i molt barat, així que voldria compartir algun dels llocs on vaig anar, per si algú va de visita, ja té una referència.

Sevilla:

- Taberna coloniales: Tapes molt grans, molt elaborades, bé de preu i boníssimes.
- El patio de San Eloy: Montaditos grans, bons i barats en un local que és un típic pati andalús.



- Pub Alcopones: Si tens la sort d'anar una vesprada que treballe la meua amiga Carla, t'atendrà la millor cambrera de tota Sevilla (del món és Paloma). Si no, els cubates valen 4,5 i els serveixen en got ample.

Madrid:

- El museo del jamón: Canya a euro, entrepans de pernil també a euro i racions de calamars i peixet barates, ideal per a pegar un mos quan estàs pel centre.
- Casa Julio: Segons Bono el de U2, ací fan les millors croquetes del món. No és gens car comprovar-ho.

I fins ací les meues recomanacions de l'any passat.