Botes d'aigua

Sempre hem estat en crisi.

L'altre dia vaig recordar una conversa que vaig tindre fa molts anys amb un company dels de fa molts anys. Parlàvem de la nostra infància, de botes d'aigua.

Ací al País Valencià, no plou molt, però als xiquets (als d'ací i als de tots els llocs) els encanta xafar els tolls d'aigua quan plou, i les seues mares, per a evitar que deixen fets pols els baixos dels pantalons, els compren botes d'aigua.

Ocorria quan nosaltres erem menuts que els nostres peus creixien molt ràpid, i com ja he dit plovia poc. Així les nostres mares quan aplegava l'abril, encara que les botes d'aigua ens apretaren, no ens compraven unes de noves; per a la tardor potser que eixes noves també se'ns hagueren quedat menudes i quan passa abril, ja plou molt poc. Així que les últimes plujes de la primavera les passàvem amb els dits encongits dins de les botes d'aigua que se'ns havien quedat menudes. No es podien fer excesos. La classe mitjana (eixe eufemisme, que tan sols serveix per a diferenciar-nos del pobres) sempre hem tingut estretors econòmiques, no vivíem malament, però no es podia gastar més del compte.

Però va aplegar una època, no sé exactament quan va ser, on tots vam creure que necessitàvem molt més del que realment necessitàvem. Així a les cases d'eixa classe mitjana, a les nostres cases, va començar a haver dues consoles de videojocs, i un televisor en cada habitació. Els germans menuts ja no podien dur la roba dels majors, i els xandalls havien de ser Nike.

I ara la meua generació es queixa de la crisi. Ho fa actualitzant l'estat del facebook des de la seua Blackberry o el seu Iphone, mentre esperen a que es pose en verd el semàfor conduint el seu cotxe, pagat, clar està, pels seus pares perquè ells no han treballat mai.

Quan aplegue a casa connectarà el seu portàtil, cada germà en té un, i mirarà la merda que fan a la televisió que té en la seua habitació, on si apareix Zapatero l'insultarà i el culparà de la crisi. Quan acabe examens farà un viatget a una capital europea o anirà al Pirineu a fer snow. No pensa mai en com li apretaven aquelles botes d'aigua al final de curs.