Però com fa tant que no actualitze deixeu-me, que encara que hui siga 6 de novembre, parle primer de l'octubre.
Quan anava a la universitat, en aquells que sempre recorde com els anys mes feliços de la meua vida, hi havia un mes que m'agradava especialment, eixe mes era octubre.
En octubre encara no s'havia d'anar a la biblioteca (quan la universitat era la universitat i no la broma esta de Bolonia) i els dies passaven entre birres al Toni's, intentant anar a clsse el menys possible, gitant-me tard, alçant-me molt tard i esperant als dijous per a començar el cap de setmana amb una d'eixes mítiques festes que ens pegàvem.
Puix bé, aquest octubre passat no ha tingut res que envejar als dels meus anys a la universitat. I és que encara que el meu ritme de vida és molt diferent (quan treballes és així per força) els caps de setmana d'octubre han estat genials.
Vaig començar el mes a München a l'Oktoberfest. Era la meua segon volta, i la vaig disfrutar molt, allà ens va acollir Julia. Després vaig estar un altre cap de setmana a Dresden, com sempre a casa Jorge i Caro, i també Ali i Julia estàvem amb nosaltres. El cap de setmana passat, per a acabar el mes, vam anar Jorge, Caro, Ali i jo, cap a Duisburg per a visitar a Pepe, i una volta allà, vam decidir passar a Holanda, que a mi em va fer molta il·lusió perquè no havia estat mai. Un gran mes.
Puix bé, apleguem ja al moment actual. Este cap de setmana molts d'eixa gent que he nomenat fins ara (concretament Ali, Jorge, Ruben, Javi i Julia) m'han tornat la visita. M'ha fet una alegria enorme que vingueren.
Quan vaig proposar que vingueren a Crimmitschau a visitar-me per a celebrar el meu aniversari, jo pensava que la idea no els seduiria. Era fàcil pensar que posarien alguna excusa, que em convencerien per a celebrar-lo en Dresden o en Berlin...però no, a tots els va pareixer una bona idea, fins i tot ha vingut Julia, des de München, que és un bon passeig, i s'agraeix molt, em feia molta il·lusió que veieren com visc ací.
Així aquest cap de setmana el meu piset s'ha omplit de gent, de birres, de jocs, de mes birres, de Jugurmustus i tot i que en Crimmitschau com ja he contat al blog hi ha poc que fer, vam anar a un xicotet palau, que està a les afores i hui mateix hem jugat al minigolf.
jo he intentat fer-los el cap de setmana agradable, vaig cuinar menjar mexicà el divendres i el meu plat especial ahir, i com sempre que he convidat algú a ma casa, crec que s'han sentit com si estigueren en la seua.
Però tot s'acaba. I aquest gran cap de setmana, ha aplegat al seu final, ma casa, plena de rises durant el cap de setmana, torna a estar en silenci i després d'uns dies tant bons amb la meua xicoteta família alemanya, queda una sensació de buit.
A més ja no estem en octubre, el fred de veritat està a punt d'aplegar i sé que l'hivern ací no serà fàcil. Això ja ho contaré un altre dia, hui de moment, preferisc quedar-me en el plaer indescriptible que ha sigut que estigueren amb mi hui que em faig gran.
videoclip from Miquel Francisco on Vimeo.
1 comentario:
Ostres tio eixos octubres eren l'óstia... i els novembres, i els desembres... de moment poques coses pense que en aquesta vida se m'has passat de llarg i no podrè fer, encara hi ha temps per a tot, però eixes festes grans, continuades, perquè sí, no tornaran, això és així.
En fí, que com jo tinc mès nivell et felicite al blog, i clar que amb retràs, que una cose és tindre mès nivell, i altra deixar de ser jo.
Au!
Publicar un comentario