-El sostre d'esta habitació és preciós, m'encanta mirar-lo des d'ací, junt a tu, em fa sentir bé.-
-Per què dius això ara? has estat moltes voltes ací, en esta mateixa posició-.
-Qué dius? estàs boig, si ens vam conèixer ahir!-.
-Has estat moltes voltes ací, en els meus somnis, en les meues fantasies.
Ja havia tastat eixe sabor dolç que emana dels teus pits, ja m'havia bufat amb l'efluvi característic dels teus cabells, ja havia ballat un tango, sobre el teu ventre tan blanc.
Havia aprés els punts que t'agrada que t'acaricien, havia agafat els teus malucs de pell tersa amb deliri, havia mosegat els teus llavis com un boig.
I tu ja havies estat nua al meu costat mirant el sostre, ja havies fet que cada pèl del meu cos s'eriçara, ja havies cridat de plaer en tindre'm dins, i ja m'havies fet sentir l'home més feliç del món, als meus somnis, a les meues fantasies-.
- A voltes m'asustes...-
4 comentarios:
Carai Saül, ets un mestre. Gràcies per les teues entrades. Et dec uns quants comentaris. Un altre dia, que no siga la 1 de la nit. Un abraç!
àlbert
Ei Saül si bé com a escritor i poeta tens un passe, tb marca la quantitat de "temps lliure" del q disposes, el q si denota q no saps és la vida real. Doncs escrit en un relat pot quedar molt bé, fins i tot romàntic i poètic, però tu amolla-li això a una tipeta q conèixes des d'ahir i poden passar 2 coses:
1) q t'acabes casant amb ella. Doncs pot ser una d'eixes q busquen el príncep blau, però dubte q eixa folle a la segona nit.
2) q isca corrents espantada pel compromís
3) q pense q l'has estat espiant i seguint i et denuncie a la policia.
De tota manera, m'agraden els teus relats. Però a veure si tb et passes per més blogs q el del Juli, eh??, q jo no borre entrades per molt q m'insultes.
NUNCA
¿Hemos de sacrificar a la doncella
en el altar de un dios que reclama su sangre
para confirmar su poder sobre nosotros,
y comprobar que su grandeza
no sufre menoscabo con el paso del tiempo?
Rómpase la grandeza del dios en mil pedazos,
que la lepra corroa la púrpura que cubre
su soberbia figura,
y que su eternidad se reduzca a ceniza.
Y prevalezca la sencilla gracia
de la doncella viva, fugaz, irrepetible,
su sonrisa tan clara,
su alegría
que ella no sabe efímera, y por tanto
es en su ser presente inmortal un instante.
A.González
Potser ja ho haureu llegit però per si no...
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Angel/Gonzalez/dejo/regalo/elpepucul/20080203elpepicul_1/Tes
PD: Quant a l´entrada..
1. casant, casant...buuffff. Massa! Totes busquen prínceps blaus tot i que ho neguen. I sí, follamenta la segona nit...va a ser q NO.
2. compromís no el veig
3. espiada no em sentiria xq l´acabo de conèixer.
4. jo crec que més bé em despertaria un somriure de pensar que potser jo siga la dona que fins ara soles apareixia en somnis. Potser ell podria ser el príncep blau...
sorry, es tota aquesta:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Angel/
Gonzalez/dejo/regalo/elpepucul/
20080203elpepicul_1/Tes
Publicar un comentario