martes, 26 de febrero de 2008

Converses d'amor i sexe II: Invisible

- Ie! a mi allò que més me molaria és ser invisible! a tu no?
-Jo ja sóc invisible.
-Flipat!, qué dius?
-Que si, que per a ella sóc invisible. Quan em mira, ho fa com si mirara a través meu, com si no existira, em mira però no em veu.
-Jo sempre us veig riure, parlar, jo no ho note això.
-Puix ja t'ho dic jo, per a ella sóc invisible.
-I tu com la mires a ella?
-No se, normal, jo no la mire amb ulls de desig, no puc mirar-la així però ella ho sap massa que m'agrada.
-I Per què ho hauria de saber? jo veig que tu la mires igual que ella a tu, jo crec que li ho hauries de dir.
-I com vaig a dir-li que estic per ella fins "al tuetano de loj huesos" com diria Bono, que desde l'ungla del dit gros fins a l'últim pèl de la meua coroneta està per ella, que quan m'alce del llit el meu primer pensament és per a ella, i l'últim que faig abans de dormir-me és també pensar en ella.
-Li ho has de dir igual com m'ho acabes de dir a mi.
-No, que va, no es pot parlar així a algú per a qui eres invisible.

3 comentarios:

Julián Mora Lucas dijo...

Home, jo si aconseguira ser invisible em dedicaria a tocar els pits i el cul de totes les xicones (sense excepció).

Però el que tu dius ser és transparent.

I l'amor no es pot amagar als ulls de l'enamorat.

Però... té algo que vore l'amor amb l'enamorament? Són dues paraules diferents. Tal volta per això no han de significar el mateix, però les confonem.

Recorde un pensament d'enamorat: 'i en què pensava jo antes de passar-me tot el dia pensant en tu'?

Preguntes retòriques. Un abraç, jefe!

JULI

Anónimo dijo...

Quantes vegades hem sigut invisibles per a algú? jo crec que ja en van unes quantes, i que, per més que vulgues fer algo, de vegades no es pot canviar.

Però és cert, que altres cops simplement et penses que ets invisible i no ho ets. Alguna vegada passa que els dos pensen el mateix i simplement un poc de valor és suficient perquè passe el que ha de passar.

Bé xiquet, tu mateix!

Leandre.

Anónimo dijo...

Ei tipet!!
Com jo pense q això no és autobiogràfic, corregeix-me si m'equivoque, t'he de dir que m'agrada la teua forma d'escriure. Al final no presentares res per al sambori??. Has pensat dedicar-te a escriure i deixar-te la carrera??o que et convaliden dibuix per una novel·la?.

Salut!!