Aunque tu no lo sepas, es un poema preciós de Luis García Montero, que podeu llegir ací baix.
Inspirant-se en este poema i utilitzant el mateix títol, don Enrique González, va composar una de les meues cançons preferides que ultimament no em canse d'escoltar (apreteu play si voleu escoltar-la)
I "aunque tu no lo sepas" és també en les últimes setmanes (mesos ja) una forma de vida, la meua forma de vida.
Aunque tu no lo sepas
Como la luz de un sueño,
que no raya en el mundo pero existe,
así he vivido yo iluminando
esa parte de ti que no conoces,
la vida que has llevado junto a mis pensamientos...
Y aunque tú no lo sepas, yo te he visto cruzar
la puerta sin decir que no,
pedirme un cenicero, curiosear los libros,
responder al deseo de mis labios
con tus labios de whisky,
seguir mis pasos hasta el dormitorio.
También hemos hablado
en la cama, sin prisa, muchas tardes
esta cama de amor que no conoces,
la misma que se queda
fría cuanto te marchas.
Aunque tú no lo sepas te inventaba conmigo,
hicimos mil proyectos, paseamos
por todas las ciudades que te gustan,
recordamos canciones, elegimos renuncias,
aprendiendo los dos a convivir
entre la realidad y el pensamiento.
Espiada a la sombra de tu horario
o en la noche de un bar por mi sorpresa.
Así he vivido yo,
como la luz del sueño
que no recuerdas cuando te despiertas
3 comentarios:
Bon dia, mestre!
M'han paregut genials les teues últimes 3 entrades. Ara havia entrat al teu blog perquè volia firmar-te la tercera conversa d'amor i sexe, i m'he trobat amb 'Motxilla-Man' i amb 'Aunque tú no lo sepas'.
Què et puc dir de l'amor que no hàgem parlat ja... Que quant més coses ne veig i experimente al voltant d'ell, menys l'entenc, més en confon i fins i tot diria que més incrèdul em torne front a ell.
Supose que tot es relaciona amb la considerable vessant irracional que comporta. És difícil d'entendre que les dues persones de la teua conversa no estiguen juntes, i amb el mateix grau d'incomprensió és difícil d'entendre que dues persones que es maltracten psicològica i, fins i tot, físicament, s'estimen o siguen parella.
L'amor per a mi, sempre des del meu paper de mer espectador, és com eixes matemàtiques avançades que quant més les estudies menys les saps, que sempre hi trobaràs un nou problema que no hages vist, i que l'èxit amb ell depén ben poc de la teua condició i té més que vore amb la sort i/o altres circumstàncies externes.
'Aunque tú no lo sepas' la incloc entre el meu repertori perquè a sovint me la demanen. La darrera volta que la vaig cantar vaig estar a punt de deixar-me dur per eixa vessant irracional de l'amor de la què et parlava. Però no ho vaig fer. Sòc massa cerebral per a aquestes coses.
Temps després no tinc qui l'escolte.
Estaré a València el divendres i dissabte de la setmana que ve (23 i 24). Espere poder vore't d'alguna manera. Si et quedàres el cap de setmana, m'agradaria també juntar-me amb Tipet.
Un fort abraç, Motxilla-Man ('Rücksackmann', en versió alemana).
JULI
Eres un assassí. No és época per a ficar cançons d'aquest tipus, que et fiquen el cor blanet i després costa alçar-se.
ei xicon!
M'encanten les teves converses d'amor i sexe. En poques frases dius moltes coses importants, de forma senzilla.
D'amor no parlaré, perquè jo...no l'entenc.
Aquesta cançó trobe que encara no l'havia sentit, molt xula!
A vore si l'any que ve viatgem junts per Europa!
Un abraç!
Leandre.
Publicar un comentario