- Però d'això fa molt de temps no?
-Si, ja fa temps.
- I encara hi penses?
- Si, quan ix un dia lleig, o quan m'alce amb el peu esquerre...
-Però que et va dir exactament?
-Em va dir que ningú l'havia tractada com l'havia tractat jo, que ningú li havia parlat com jo li parlava, que jo l'havia fet sentir única.
-I això és mal?
- Mal no, és horrible.
- Però per què?
- Perquè aquell dia vaig saber que amb això no era suficient.
No hay comentarios:
Publicar un comentario