La tormenta

Aplegarà la tormenta, ho sé.

Fa l'olor típica de quan va a ploure, encara no ha caigut una gota, però fa eixa olor humida, que fa que les dones guarden la roba estesa, que els camperols miren al cel amb preocupació...

Encara recorde quan plovia sovint, quant les gotes d'aigua em refrescaven, a l'estiu, o quan mirava la pluja sentat rere la finestra a l'hivern. No plovia sempre, però cada poc, tenia allí aquella pluja, que em feia passar tantes bones estones.

Ja quasi se m'ha oblidat com era quan plovia, fa temps que sobre la meua pell no llisquen les gotes de pluja, que els meus cabells no s'empapen de pluja purificadora.
I així i tot, sóc feliç, no em fa falta la tormenta, però sincerament la mereisc, ha de ploure.

I ara quan he tornat a sentir eixa olor de pluja, quan ja quasi, si afine l'oit puc sentir els trons, sé que una tormenta em farà bé.

I quan ploga està volta, ja no tornarà la sequera, no deixaré que la pluja escape, a no ser que es produisquen inundacions, que em facen canviar de lloc, que em moguen cap on no vull anar.
Perquè sé molt bé, que és ací on vull estar, i ací no és un lloc en concret, però vull que fins ací aplegue la tormenta.

La tormenta em farà bé, i esta a punt d'aplegar...