martes, 31 de marzo de 2009

Banda sonora d'una vesprada de pluja

Plou. Plou constant i abundantment. Cada gota, com volent deixar constància de la seua existència, fa soroll al colpejar l'asfalt, per a després acabar perdent-se en el riu en que s'ha convertit ja el carrer.



El carrer, un carrer centric qualsevol d'una ciutat qualsevol. Allí el meu pis, un antic estudi amb el sostre molt alt, on visc sól.
M'encanta quedar-me veient com plou, amb els auriculars del mp4 a les orelles, a la cartel·la que té la inmensa finestra que dòna al carrer, que fa el tamany adequat per a que em puje dalt.



Baixa una dona major d'un taxi. Vé del bingo. No ho sé, però estic convençut. És diumenge, i els diumenges les dones com aquesta que ha baixat del taxi, van al bingo. Ric al veure que ensopeix els muscles en baixar del taxi, tots ho fem, és que així ens banyem menys?



Deixe la ment en blanc, intente concentrar-me en la música, en les faroles del carrer que s'acaben d'encendre, en la tenda de xinesos, que és l'únic comerç que obri els diumenges.
Però no puc evitar pense en ella. No puc evitar pensar en els rínxols del seu cabell, en els seus ulls, fins i tot en el seu cul. En els bons moments junts, en com sempre reiem.



L'estimava, i segurament l'estime encara. Em passa que quan faig coses, quan em dedique a pensar en un altra cosa, puc oblidar-la durant setmanes, però quan no pense, aleshores ella sempre apareix.




Un xiquet, amb botes d'aigua, ha botat dins d'un toll, i s'ha banyat tot. Sa mare el reny, ell junta les manetes com demanant perdó.
Jo també he fet moltes estupideses per ella. Un altre dia de pluja, em vaig comportar com un idiota, i l'alcohol no era excusa. Per qué li feia cada nit una perduda abans d'anar-me'n a dormir?



També vaig fer coses boniques. No n'estic penedit crec. Les feia, perquè les sentia així. L'esforç no ha pagat la pena. Però s'ha de fer allò que t'apeteix, hi han moments per a tot.

Però ara, tot és diferent. No tinc ganes de veure-la, ni de parlar-li. No ho sé perquè, però no en tinc.



Plou menys. La música s'ha parat. Se li ha acabat la bateria al mp4. Tinc fred, fa fred per a estar quasi en abril. I la meua mania d'anar sempre descalç per casa, ha fet que em quede gelat. Vaig a baixar de la finestra, i a fer-me un cola-cao. Ja no hi ha res a fer ací. Ja no hi ha res a fer ací.

1 comentario:

Julián Mora Lucas dijo...

I tu de qui parles ací...?