4 histories que expliquen bé el nostre viatge per terres alemanyes.

1 - On estaves tu quan va morir Michael Jackson?

Segur que d'ací uns anys, quan ens fem esta pregunta a mi mai se m'oblida que estava a Berlin.
Quan em vaig enterar estava al club 25. Un local a l'aire lliure, al costat del riu, que ens va agradar a tots molt.
Per a ser més exactes, em vaig enterar mentre pixava. Un alemà gran, i borratxo m'ho va dir i jo no me'l creia.
Creia que em prenia el pel. Em contava que un amic seu, era superfan i estava molt afectat, jo pensava que era tot una broma.
Però clar, ja em va fer dubtar... ho vaig contar a les meues companyes de viatge, i el primer que vam fer quan vam aplegar a casa, va ser mirar-ho per Internet (jo realment no, venia pixant-me) i mentre pixava, vaig sentir el crit. Òstia, que era de veres!!!
Així que quan va morir Michael Jackson jo estava en Berlin, i em vaig enterar mentre pixava.


2. ¿Quién es el más guapo? Saül!!!

Esta història està dedicada a Fatima, una amfitriona genial. Ella sols és amiga meua, per a donar enveja a altres companys de la carrera :-), però la veritat és que disimula bé, i pareix que siga amiga de veritat. No s'enfada quan em clave amb la seua estatura, sempre es gira quan li toque el muscle (per a no fer-me quedar malament), i a més d'estes tontaes, ens ha fet sentir com a casa.
M'encanta parlar en Fatima quan vaig bufat, de coses supertranscendentals, que al dia següent resulta que no tenien cap transcendència.
A més Fati, es super seguidora d'este blog, i de totes les meues tonteries en general. Conguera a saco, em va ensenyar una cançó que comença com el títol d'esta història, i que ella s'encarregarà als comentaris d'explicar com acaba.
És també una història de les nostres nits a Berlin, totes diferents, i totes genials.
Si en Brussel·les va ser l'absenta, ací el descobriment ha estat el "Jargemeister" (o similar), que feia que passaren coses rares: que algú potara al S-bahn, que Eva i jo ballarem Dirty Dancing i ens ferem fotos compromeses, que jo conquistara als dos amors de Leandre a Berlin, que despertarem a Andrea...

3 - Berlin, la millor ciutat que mai he visitat.

He disfrutat més que la primera volta de Berlin. Fer el freetour va ajudar, és una gran opció, i recomane a tot el món que visite una ciutat que el faça. Així vaig apendre moltes coses de Berlin, que van fer que la ciutat em fascinara encara més.
Que ara et donaren auriculars quan puges a la cupula del Reichstag, també ha fet que la visita s'aprofite molt més.
A més, la nostra visita va coincidir amb la festa del "orgullo" gai, i em va molar veure l'ambientillo, una festorra genial.
I després estan les coses que sols poden passar a Berlin.
Que un tio, amb una bici, un portàtil i un altaveu siga capaç de congregar a 1000 persones en un karaoke, que les pizzes valguen a 2 euros, que d'un plat de postre mengem cinc i en sobre la meitat, que pugues tirar-te al riu sense eixir del local on estas de festa, que els gosos pugen al metro, que el seu alcalde siga gai, que hi haga un bosc més gran que Alcàntera al centre de la ciutat... són coses que fan a Berlin única.

4 - L'amistat en un viatge en cotxe.

Botella i Cris són molt amics meus, i jo sóc molt amic d'Aurora, i encara que puguera pareixer una locura, vam fer 500 kilòmetres en un dia, en un cotxe alquilat, per entregar un paquet de café, en Hannover, on sols vam estar tres hores.
L'amistat és així, explica coses, que no s'entendrien de cap altra manera.
Cadascú fa allò que ha de fer, que creu que ha de fer, i que li apetix fer.
I la veritat és que vam passar un bon dia, jugant a Password al cotxe, dinant eixe super Kebab, retrobant-nos amb Salut, i amb Silvia l'amiga de Cris, visitant l'esglèsia, l'ajuntament i les casetes i fent-nos un gelaet en la Geovani va ser un dia complet.
I a més el cotxe ens va servir per anar a l'aeroport al dia següent, permetent-nos dormir mitja horeta més. (ens vam alçar 4:15 en lloc de 3:45) vaja consol.


Espere que les ames de les cameres pugen les fotos al Facebook, sense censura, perquè hi ha fotos mooooolt bones. En resum, un viatge genial.