Si jo fòra ric, hui aniria a un terapeuta (en realitat no aniria, crec que és una manera absurda de tirar els diners), seuria en un silló d’eixos allargats i d’eskai (com collons s’escriu eskai?) que ténen i li contaria els meus problemes.
No sóc ric, però tinc un blog, així que hui em farà teràpia.
Ahir no va ser un bon dia.
Vaig rebre un mail confirmant-me, que en Dresde no me van a pagar ni un duro (sols el viatge) i que haure de viure (malviure) amb els 440 € de la beca. La idea no els ha fet cap gràcia als meus pares, ni a mi, i estic molt marejat.
Si vaig, tinc clar que no vaig a estalviar ni un cèntim durant un any, i que haure de viure contant cada euro que em gaste. Si no vaig, estic al punt de partida on estava fa dos mesos (en la negativa de moltes empreses, damunt), i això es prou frustrant.
El meu projecte no avança. He aplegat a un punt, que no sé molt bé cap a on tirar, els meus directors passen de mi, i a més les ganes de treballar no abunden, amb estes calors. Este problema tampoc em preocupa tant, i espere il•luminar-me la setmana que vé.
A més a la feina, esta morint-se la mare del meu cap, i jo, es veu que no he aprés res durant aquest any, perquè no sé molt bé com tractar-lo. A més si ja tenia poc de temps per a mi, ara ja no en té gens, cosa normal per altra banda.
A més ahir feia molta humitat, i això és fatal per a la meua alergia, així que va estar tot el dia plorant-me l’ull i picant-me el nas.
I per acabar-ho d’adobar, mire l’agenda del mòbil, per a trobar algú a qui cridar o enviar un sms per a contar-li les meues penes, i no trobe ningú. A qui sempre li enviava eixos sms, ara no tinc ni putes ganes, encara que això es un altra tema (per altra banda, molt parlat en este blog) . I a la resta… és que tampoc sóc jo molt de contar els meus problemes (si a estes xorraes se’ls pot dir problema, hi ha gent que té problemes de veritat, i es podia sentir ofesa). Cadascú té els seus, així que ho escric ací, que si entres és perquè tu vols, i ho compartisc amb algú.
I açò és tot senyor terapeuta. M’acabe d’estalviar 60 euros mínim.
2 comentarios:
Bé, són 4 o 5 problemes d'eixos que quan u té un bon dia no en són cap.
Erroni el plantejament d'intentar anar-se'n a fer unes pràctiques fora, a un país al que estaràs limitat en la llengua, epicentre de l'Alemanya de l'est, i voler estalviar pasta d'alguna manera. Ara estàs en la situació normal. Allò que t'havien venut no podia ser cert.
Si et donen 440€ al mes, a Dresde no necessitaràs més de 500€-550€ per sobreviure. Tot depén del què gastes en alcohol. Així que ne són, com a molt 100€ més. Tu li costes més pasta a tos pares en València.
Si el projecte no avança, és que igual no té que avançar més i s'ha de concloure. No patisques pel resultat si no et sembla meritori. De lluny trobaràs algú que s'ho haja currat molt menys, haja escrit la meitat de pàgines i sàpiga d'allò la dècima part del què tu saps de lo teu.
El teu jefe és raro, tio. No és culpa teua que siga així, ni que es mora sa mare.
Des de quan tens tu alèrgia?
L'agenda del meu mòbil té també algun número que rebia a sovint missatges intempestius.
Ja fa molt de temps que, quan desperte, no vibra d'emoció l'aparell amb la seua resposta.
La meua safata d'entrada del correu està plena de llargs e-mails que m'he creuat en noies que estimava. Ara, ennuviades, ja fa segles que no contesten.
És fotut no poder comptar amb la gent que ha sigut especial a la nostra vida.
Però si et diuen de fer-te una birra, a l'altra abaixa, o si no sí que no solucionem res.
Un abraç!
Jo sóc dels que pensen que els problemes són xicotets o grans, depenent del moment, així que encara que penses que els teus no són importants, són problemes al cap i a la fi, i tens tot el dret a compartirlos i demanar ajuda.
Jo ara tinc un "problema" damunt, i és que hauré de tornar a Polska una setmaneta a setembre, segurament, perque vaig vindre en una setmana se temps pa currar a saco, entregarlo i donar temps per a que me'l corregiren, i duc des del dilluns per la ni tancat a l'habitació, al llit amb febra, i per la gola no em pasa ni la saliva (menys mal que estava la santa de Lolo per a cuidar de mi). 4 dies sense fer res, en una setmana que suposava no tindria temps ni per a respirar. Així que la setmana que ve faré el que em queda d'experimental, i a acabar de redacrar-ho a València. Hi tindré a alguns amics encara, peró després de tot l'estiu, a saver les ganes que tinc.
Lo de Dresde, depén si t'ho plantejaves com a experiéncia, per estalviar, o les dos coses (supose que aquesta). Peró sí que és una putà.
De totes maneres, el 18 ens vegem, i si no fores tan tarrós com de normal eres, comentaries els teus problemes i xarrariem. Allè tú.
Au crack
Publicar un comentario