Tinc per a tu (II)

Nota: Has de llegir primer la primera part

Sóc molt innocent.

Perquè jo crec que si vaig escriure açò era per a que ella m'escriguera i em diguera:

-"Ie, que m'havia oblidat de les caixes, demà cap a les 8 em passe i les arreplegue".

Però no, clar que no.

Ahir la vaig veure. Vam estar prenent una cervesa, i com sempre les caixes no van apareixer en la conversa. No cal, jo sé que no les vol.

Però en eixes caixes està tot allò que sóc jo, així que si no vol les caixes és que tampoc em vol a mi.

Sóc molt innocent.

Perquè quan ens vam despedir a la porta de ma casa, encara em vaig quedar mirant, per si és girava, perquè algun iluminat va dir que l'amor era això, quedar-te mirant quant et despedixes.
No cal dir que no es va girar, i una llagrima fina va lliscar pel meu rostre, fins donar-me un gust salat quan va aplegar als meus llavis.

Aleshores vaig pujar a bots les poques escales del meu pis, i vaig anar a l'habitació on guarde les caixes.

I vaig començar a abocar tot per terra, a alliberar tota la ràbia acumulada, i a pegar patades, cops, a tirar tot contra terra...

I em vaig sentir alliberat.