Les xiques que he conegut en la meua vida es podrien dividir en tres grans grups, les xiques normals (la majoria), les que m'han agradat (realment poques) i les que m'imposen (poques també).
Hui vaig a parlar d'aquest últim grup; És un grup heterogeni, ja que m'han imposat xiques realment diferents: Bea, una de la classe del costat quan feia 2on de batxiller a Xest, la rubieta de primer... i ara a Dresden també hi ha una xica que m'imposa.
En aquestes xiques em passa que em costa molt parlar amb elles, em sent inferior, diminut, no trobe la paraula adequada, soc incapaç de fer un comentari ocurrent o enginyós.
Solen ser guapes, però aquest crec que no és el motiu, relament no el sé el motiu, i per tant poc puc fer per solucinar el problema. Almenys el tema m'ha inspirat per a crear un sonet, perquè ja començava a pensar que ací a Alemanya era impossible escriure ni una línia.
Me aturrullo, me obnubilo, me ensimismo
cuando compartimos espacio vital.
No doy con la tecla del mecanismo
para estar contigo al natural.
Me sudan las manos, se lengua mi traba,
desaparecen todas mis virtudes.
La poca inspiración que me quedaba
se esfuma en cuanto me saludes.
Ni instante preciso, ni palabra adecuada,
me esfuerzo en intentar que sonrías
pero no sé ser yo si te tengo delante.
Imposible aguantarte la mirada,
me matas poco a poco, a sangre fría,
me siento a tu lado tan insignificante.
domingo, 29 de noviembre de 2009
viernes, 27 de noviembre de 2009
Das ist Dresden!
Ací no està Fati, per a inmortalitzar cada moment en els seus genials videos...
Però està Julia.
Julia va ser una de les primeres persones que vaig coneixer ací, i ha fet un video-resum espectacular del temps que portem en Dresden.
La cansó (actualitze desde la feina on no hi ha c trencada) és "Mandarinas y pomelos" de la pegatina, un grup rumberu que va actuar ací a Dresden, i del que segur parlaré en alguna entrada.
Els tipets ixen en el video, jajaja
Però està Julia.
Julia va ser una de les primeres persones que vaig coneixer ací, i ha fet un video-resum espectacular del temps que portem en Dresden.
La cansó (actualitze desde la feina on no hi ha c trencada) és "Mandarinas y pomelos" de la pegatina, un grup rumberu que va actuar ací a Dresden, i del que segur parlaré en alguna entrada.
Els tipets ixen en el video, jajaja
viernes, 20 de noviembre de 2009
Herr Balesta
Els espanyols i la resta de països que parlen en espanyol som els únics que tenim dos cognoms.
Ací a Alemanya sols tenen un, i jo crec que es poc pràctic. Imagineu com de fàcil seria en Espanya coincidir a la feina o a una mateixa classe, un Jose Garcia, o una Maria González. A més em pareix un poc indignant i masclista, que quan les dones es casen hagen de de canviar el seu cognom i d'alguna forma hagen de desfer-se de les seues arrels.
Esther em contava l'altre dia que a la seua feina l'altre dia van enviar un correu, per a dir que la srta. Patatin Patatan, a partir d'ara ja no era Patatin Patatan sinò Patatin Pototon perquè s'havia casat, és que ho trobe horrible.
A més, no poden entendre que nosaltres si en tinguem dos, de cognoms. Açò vé al cas per el que em va passar el primer dia quan vaig aplegar a la feina, i m'ha continuat passant sovint des que estic ací.
Jo, quan em comunicava amb l'empresa des d'Espanya sempre signava els mails així:
Kind regards,
Saül Molina Ballester.
Doncs ells es pensaven que Saul Molina era el meu nom (una cosa com Jose Manuel o Jens-Uwe) i Ballester el meu cognom. Així el primer dia quan vaig aplegar vaig preguntar per qui havia de preguntar i vaig explicar que era Saül Molina, l'estudiant Erasmus que venia a fer pràctiques.
L'abueleta que hi ha en recepció que d'anglés no en sap molt, va cridar a la persona que jo li havia dit, i de repent em diu: Balesta?
Jo em quede penjat, i pense, que diu esta dona?, i ell sols feia que repetir Balesta? i senyalant-me a mi, fins que finalment vaig caure que si, que jo era Balesta, ja que eixa dona estava intentant dir el meu segon cognom.
El mateix em passa a la residència quan vaig a pagar, també em tenen identificat com Balesta.
Ara pareix que almenys a la feina ja ho han entés i ja quan es dirigeixen a mi, ningú em diu Herr(Mr) Balesta, perquè es fa un poc estrany, almenys si ho pronunciaren bé, però és que així no m'identifique jojo.
Kind regards,
Herr Balesta
Ací a Alemanya sols tenen un, i jo crec que es poc pràctic. Imagineu com de fàcil seria en Espanya coincidir a la feina o a una mateixa classe, un Jose Garcia, o una Maria González. A més em pareix un poc indignant i masclista, que quan les dones es casen hagen de de canviar el seu cognom i d'alguna forma hagen de desfer-se de les seues arrels.
Esther em contava l'altre dia que a la seua feina l'altre dia van enviar un correu, per a dir que la srta. Patatin Patatan, a partir d'ara ja no era Patatin Patatan sinò Patatin Pototon perquè s'havia casat, és que ho trobe horrible.
A més, no poden entendre que nosaltres si en tinguem dos, de cognoms. Açò vé al cas per el que em va passar el primer dia quan vaig aplegar a la feina, i m'ha continuat passant sovint des que estic ací.
Jo, quan em comunicava amb l'empresa des d'Espanya sempre signava els mails així:
Kind regards,
Saül Molina Ballester.
Doncs ells es pensaven que Saul Molina era el meu nom (una cosa com Jose Manuel o Jens-Uwe) i Ballester el meu cognom. Així el primer dia quan vaig aplegar vaig preguntar per qui havia de preguntar i vaig explicar que era Saül Molina, l'estudiant Erasmus que venia a fer pràctiques.
L'abueleta que hi ha en recepció que d'anglés no en sap molt, va cridar a la persona que jo li havia dit, i de repent em diu: Balesta?
Jo em quede penjat, i pense, que diu esta dona?, i ell sols feia que repetir Balesta? i senyalant-me a mi, fins que finalment vaig caure que si, que jo era Balesta, ja que eixa dona estava intentant dir el meu segon cognom.
El mateix em passa a la residència quan vaig a pagar, també em tenen identificat com Balesta.
Ara pareix que almenys a la feina ja ho han entés i ja quan es dirigeixen a mi, ningú em diu Herr(Mr) Balesta, perquè es fa un poc estrany, almenys si ho pronunciaren bé, però és que així no m'identifique jojo.
Kind regards,
Herr Balesta
domingo, 15 de noviembre de 2009
Leipzig (14-11-2009)
Havia pensat que ja estava bé de passar-me els caps de setmana a casa, passant la resaca de la nit anterior, així que el viatge del disabte a Leipzig era una bona excusa, per a no eixir, netejar la conciència i passar un cap de setmana cultural...
Meeeeeeec error.
El divendres a la nit haviem quedat en una cuina, per a fer-nos una birra, i quedar per a Leipzig al dia següent... però ens vam liar.
Algú va rebre una telefonada dient que al 33 (una especie de antro perroflautic, on els dilluns fan sopar boníssim per 1,50 € i on les birres de 0,5 l valen a euro quan no te les regalen.) Isa, una espanyola de l'any passat celebrava la seua despedida, i allà que vam anar.
La festa estava genial; "futbolín" debades, musiqueta que m'encantava (Los Delinqüentes, Canteca, La Pegatina, ska), cervessa barata. La resta dels que al matí següent anaven a Leipzig justament se'n van anar quan jo estava amb Dani, demanant a la barra, i vaig haver de quedar-me.
Vaig haver de quedar-me fins que es va acabar la festa, i després vaig haver d'anar al Republik, i després al Lewoski, i es van fer una altra volta les 8 del matí.
Podia fer dues coses: aplegar a casa, gitar-me i tindre el remordiment de conciència una altra volta de no fer res els caps de setmana o anar a Leipzig sense dormir. Vaig triar esta última.
I no m'arrespentisc. Leipzig es famosa perque allà està enterrat Bach i perquè el mur que va caure a Berlin, va començar a ser empentat des de Leipzig en les manifestacions pacífiques que allà es celebraven cada dilluns.
La ciutat té un centre urbà prou més bonic que el de Dresden, amb moltes casetes xules i amb molta vida i gent pel carrer, també té un antic ajuntament molt boniquet i la plaça on està l'esglesia on està enterrat Bach també es bonica, encara que no té un Zwinger, i dubte molt que tinga una Neudstadt com la d'ací.
El dia va estar molt be, a l'autobús de tornada estavem sols els 12 que haviem anat de visita, i la vam montar un poc, i vam fer fotos i vam soltar parides per a avorrir.
Molt prompte les entrades que tinc en proximament, però sempre l'actualitat mana.
sábado, 7 de noviembre de 2009
25 (II)
Hi han nits que s'han de contar. (El 3 és confidencial, germans)
1 - Jo m'ho olorava, però de totes formes s'agraeix que la gent es curre excuses, i et faça una festa sorpresa, me va alegrar molt. A més ho van encertar mogolló amb els regals: una camiseta de la peli "El gran lewoski", en honor a l'últim bar que tanca en Dresden, una botella de Jagërmeister (que obviament va caure anit) amb dos gots de xupito, uns calçotets rojos molt del meu estil jaja, i el regal que més il·lusió em va fer, un semesterticket escanejat, que encara s'ha de millorar, però em servirà per a viatjar al tramvia amb més tranquilitat, i poder fer les excursions per la zona sense haver-me de rascar tant la butxaca.
Em va fer molta il·lusió que em montaren tot això, perquè ells són un grup molt homogeni, es veuen tots els dies a la mensa, i queden quasi tots els dies de nit també. Jo no puc eixir totes les nits, ni dine a la Mensa, així que irremeiablement acabe perdent-me moltes coses. Per això encara vaig agrair més que s'enrecordaren de mi, que celebraren el meu cumple com el de ú més (sé que per a ells soc ú més), i estic hui molt content.
2 - Per agrair la festa sorpresa jo no podia fer altra cosa que el "show del pantalón tobillo". Si, ha tardat un mes i 8 dies en aplegar, però ja els meus colegues d'ací el coneixen. Així vam estar en l'habitació de Dani on era la festa ballant la conga, el sususuave, camarero, i totes les parides que sabeu que tant m'agraden a mi.
3 - I quina millor forma d'acabar la nit del meu aniversari que a comisaria?
Intent de robatori d'una bici. Eixe és el delit que se'ns imputa. Els policies, que van acudir al lloc del sinistre ràpidament, i van cridar reforços fins a que eren uns 10 en dues furgonetes, no sé molt be en quin criteri, van decidir que del grup de uns 12 que erem, 5 erem culpables, i els altres testimonis. Jo, en la sorteta que tinc era delinqüent clar, jaja.
Ens van tindre com dues hores en comisaria, utilitzant a Julia (que es bilingüe), per a fer la nostra declaració, fins que finalment van decidir que haviem de pagar una multa de 50 euros entre els 5 delinqüents, i no hi hauria judici.
Ens van fer bufar, perquè dien que ens serviria com atenuant, i aquest va ser el resultat:
1ª Marta: 1,51 (flipa). 2on Dani: 1,2 3er Jose: 0,92 4rt Saül: 0,9 5nt: Àngela 0,2
Dani no va quedar content amb la decissió final, i va voler fer declaracions; va escriure una fulla sencera que es convertirà en un document mític per a nosaltres enguany, i que després quan vam per fí eixir de la comisaria i vam anar a una cuina de Sant Peter's a menjar pasta no ens cansàvem de llegir. La hòstia!
Moralitat (moraleja en castellà): si intentes robar un bici o fer broma amb el tema, que no siga a Hauptbahof on hi ha càmeres)
Mai oblidaré este aniversari, gràcies dresdenianos!!!
P.D. Fotos i videos molt prompte en tuenti i facebook.
1 - Jo m'ho olorava, però de totes formes s'agraeix que la gent es curre excuses, i et faça una festa sorpresa, me va alegrar molt. A més ho van encertar mogolló amb els regals: una camiseta de la peli "El gran lewoski", en honor a l'últim bar que tanca en Dresden, una botella de Jagërmeister (que obviament va caure anit) amb dos gots de xupito, uns calçotets rojos molt del meu estil jaja, i el regal que més il·lusió em va fer, un semesterticket escanejat, que encara s'ha de millorar, però em servirà per a viatjar al tramvia amb més tranquilitat, i poder fer les excursions per la zona sense haver-me de rascar tant la butxaca.
Em va fer molta il·lusió que em montaren tot això, perquè ells són un grup molt homogeni, es veuen tots els dies a la mensa, i queden quasi tots els dies de nit també. Jo no puc eixir totes les nits, ni dine a la Mensa, així que irremeiablement acabe perdent-me moltes coses. Per això encara vaig agrair més que s'enrecordaren de mi, que celebraren el meu cumple com el de ú més (sé que per a ells soc ú més), i estic hui molt content.
2 - Per agrair la festa sorpresa jo no podia fer altra cosa que el "show del pantalón tobillo". Si, ha tardat un mes i 8 dies en aplegar, però ja els meus colegues d'ací el coneixen. Així vam estar en l'habitació de Dani on era la festa ballant la conga, el sususuave, camarero, i totes les parides que sabeu que tant m'agraden a mi.
3 - I quina millor forma d'acabar la nit del meu aniversari que a comisaria?
Intent de robatori d'una bici. Eixe és el delit que se'ns imputa. Els policies, que van acudir al lloc del sinistre ràpidament, i van cridar reforços fins a que eren uns 10 en dues furgonetes, no sé molt be en quin criteri, van decidir que del grup de uns 12 que erem, 5 erem culpables, i els altres testimonis. Jo, en la sorteta que tinc era delinqüent clar, jaja.
Ens van tindre com dues hores en comisaria, utilitzant a Julia (que es bilingüe), per a fer la nostra declaració, fins que finalment van decidir que haviem de pagar una multa de 50 euros entre els 5 delinqüents, i no hi hauria judici.
Ens van fer bufar, perquè dien que ens serviria com atenuant, i aquest va ser el resultat:
1ª Marta: 1,51 (flipa). 2on Dani: 1,2 3er Jose: 0,92 4rt Saül: 0,9 5nt: Àngela 0,2
Dani no va quedar content amb la decissió final, i va voler fer declaracions; va escriure una fulla sencera que es convertirà en un document mític per a nosaltres enguany, i que després quan vam per fí eixir de la comisaria i vam anar a una cuina de Sant Peter's a menjar pasta no ens cansàvem de llegir. La hòstia!
Moralitat (moraleja en castellà): si intentes robar un bici o fer broma amb el tema, que no siga a Hauptbahof on hi ha càmeres)
Mai oblidaré este aniversari, gràcies dresdenianos!!!
P.D. Fotos i videos molt prompte en tuenti i facebook.
jueves, 5 de noviembre de 2009
25
- He aprés a parlar i a escriure el castellá, i el valenciá, la llengua dels meus pares. També em puc defensar en anglés i francés, i espere que molt prompte en alemany.
- Sé dir algunes coses en xinés.
- He jugat a futbol i a escacs, combinant grans victòries amb contundents fracassos.
- He dormit al cotxe, després d'una nit de festa.
- He estudiat i viscut a Xest, on vaig fer grans amics, on vaig comensar (als ordinadors alemanys no hi ha c trencada) a ser qui soc ara.
- He aprovat EDO, EDP, dibuix i tota la resta d'assignatures de la carrera per a estar ara a un pas de ser enginyer.
- He pujat a primera amb el Industriales 2E.
- He creat un blog on expressar-me per escrit, on contar allò que em vinga de gust, on deixar correr la imaginació.
- He comensat a escriure una novela; he escrit també altres relats i fins i tot dos monòlegs.
- He anat a l'Oktoberfest, al carnestoltes de Pego, al de Vinarós, al torico, a Rafel...
- He anat de Pasqua a Benidorm, a Salou, a Alcossebre i a Eivissa i m'ho vaig passar sempre genial.
- He creuat el "xarco" per a ballar la conga, per a comprar-me una màscara del "Rey Misterio" i per a banyar-me en un cenote.
- He perdut a gent que estimava, i he sentit ràbia, impotència, desolació.
- He cantat i ballat la "manta al coll" nuet, quan estavem per baix de zero graus.
- He besat a xiques lletges, guapes i molt guapes, en algunes d'elles m'he gitat.
M'he enamorat dues voltes.
- He estat a Dublin, París, Estocolm, Budapest, Munich, Brusseles, Copenhague, Berlin (dues voltes).
- He vingut a Dresden per a construir una celda on separar emulsions microfluidiques, per a anar a un concert de "La Pegatina" per a que el fred tanque les ferides.
I encara em queden tantes coses per fer...
- Sé dir algunes coses en xinés.
- He jugat a futbol i a escacs, combinant grans victòries amb contundents fracassos.
- He dormit al cotxe, després d'una nit de festa.
- He estudiat i viscut a Xest, on vaig fer grans amics, on vaig comensar (als ordinadors alemanys no hi ha c trencada) a ser qui soc ara.
- He aprovat EDO, EDP, dibuix i tota la resta d'assignatures de la carrera per a estar ara a un pas de ser enginyer.
- He pujat a primera amb el Industriales 2E.
- He creat un blog on expressar-me per escrit, on contar allò que em vinga de gust, on deixar correr la imaginació.
- He comensat a escriure una novela; he escrit també altres relats i fins i tot dos monòlegs.
- He anat a l'Oktoberfest, al carnestoltes de Pego, al de Vinarós, al torico, a Rafel...
- He anat de Pasqua a Benidorm, a Salou, a Alcossebre i a Eivissa i m'ho vaig passar sempre genial.
- He creuat el "xarco" per a ballar la conga, per a comprar-me una màscara del "Rey Misterio" i per a banyar-me en un cenote.
- He perdut a gent que estimava, i he sentit ràbia, impotència, desolació.
- He cantat i ballat la "manta al coll" nuet, quan estavem per baix de zero graus.
- He besat a xiques lletges, guapes i molt guapes, en algunes d'elles m'he gitat.
M'he enamorat dues voltes.
- He estat a Dublin, París, Estocolm, Budapest, Munich, Brusseles, Copenhague, Berlin (dues voltes).
- He vingut a Dresden per a construir una celda on separar emulsions microfluidiques, per a anar a un concert de "La Pegatina" per a que el fred tanque les ferides.
I encara em queden tantes coses per fer...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)