Herr Balesta

Els espanyols i la resta de països que parlen en espanyol som els únics que tenim dos cognoms.
Ací a Alemanya sols tenen un, i jo crec que es poc pràctic. Imagineu com de fàcil seria en Espanya coincidir a la feina o a una mateixa classe, un Jose Garcia, o una Maria González. A més em pareix un poc indignant i masclista, que quan les dones es casen hagen de de canviar el seu cognom i d'alguna forma hagen de desfer-se de les seues arrels.
Esther em contava l'altre dia que a la seua feina l'altre dia van enviar un correu, per a dir que la srta. Patatin Patatan, a partir d'ara ja no era Patatin Patatan sinò Patatin Pototon perquè s'havia casat, és que ho trobe horrible.

A més, no poden entendre que nosaltres si en tinguem dos, de cognoms. Açò vé al cas per el que em va passar el primer dia quan vaig aplegar a la feina, i m'ha continuat passant sovint des que estic ací.


Jo, quan em comunicava amb l'empresa des d'Espanya sempre signava els mails així:

Kind regards,
Saül Molina Ballester.

Doncs ells es pensaven que Saul Molina era el meu nom (una cosa com Jose Manuel o Jens-Uwe) i Ballester el meu cognom. Així el primer dia quan vaig aplegar vaig preguntar per qui havia de preguntar i vaig explicar que era Saül Molina, l'estudiant Erasmus que venia a fer pràctiques.
L'abueleta que hi ha en recepció que d'anglés no en sap molt, va cridar a la persona que jo li havia dit, i de repent em diu: Balesta?
Jo em quede penjat, i pense, que diu esta dona?, i ell sols feia que repetir Balesta? i senyalant-me a mi, fins que finalment vaig caure que si, que jo era Balesta, ja que eixa dona estava intentant dir el meu segon cognom.

El mateix em passa a la residència quan vaig a pagar, també em tenen identificat com Balesta.
Ara pareix que almenys a la feina ja ho han entés i ja quan es dirigeixen a mi, ningú em diu Herr(Mr) Balesta, perquè es fa un poc estrany, almenys si ho pronunciaren bé, però és que així no m'identifique jojo.


Kind regards,
Herr Balesta